El cost d’estudiar a la UIB o a fora per a menorquins i pitiüsos

PalmaEls darrers anys la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha ampliat la seva oferta educativa amb la implementació de nous graus. Alguns també són semipresencials a Menorca i Eivissa. Malgrat aquestes facilitats, els universitaris menorquins i pitiüsos que es poden permetre sortir de l’illa es decanten per matricular-se a la Península. N’hi ha que prioritzen el fet de viure una experiència emancipatòria en una comunitat diferent. Altres, en canvi, ho fan condicionats pel preu de l’habitatge. Miquel Àngel Maria, escriptor menorquí i exconseller insular de Cultura, ho sap bé. El 2017 la seva filla gran, Roser, se’n va anar a estudiar a Catalunya Història de l’Art i enguany és el tercer any que hi té la petita fent Comunicació Audiovisual. “Per a la resta d’illes –assegura– el Govern balear ofereix deduccions de l’IRPF si matricules un fillet a la UIB de Palma en cas de sortir de l’illa. Aquesta mesura està molt bé, però no compensa el que has de pagar de lloguer a Mallorca. Això fa que finalment molts joves menorquins optin per anar-se’n a Barcelona, que des de sempre ha estat la nostra metròpolis cultural de referència”.

La filla petita de Maria ha aterrat en una ciutat molt més cara que la que trobà fa vuit anys la gran. Ha tingut, però, sort. “Una professora mallorquina que treballa a Menorca li ha oferit el seu pis de Barcelona per un preu raonable, conscient de la situació d’emergència habitacional tan greu que estam vivint”. Per poder viure al Principat, un universitari illenc necessita com a mínim 9.000 euros per curs, amb el cost de la matrícula a part. “Hi ha beques del Ministeri d’Educació –apunta l’escriptor– que cobreixen el 50% de l’estada i la gratuïtat de la matrícula. Són, però, per a rendes familiars d’uns 45.000 euros bruts. Per a rendes mitjanes de prop de 65.000 euros hi ha les beques del Consell Insular de Menorca, que poden cobrir un terç del cost”.

Famílies previsores

Tot i aquestes ajudes, Maria considera que sortir a estudiar a fora encara és un tema de classe social. “Hi ha famílies que no poden assumir la resta de la quantia no subvencionada, de manera que acaben triant estudis que s’ofereixen a la seu de la UIB a Alaior. També, però, n’hi ha de previsores que es preocupen d’estalviar quan els fillets són petits per poder-los enviar de grans a la Península”. La casuística, amb tot, és més diversa. “Hi ha fillets que, en acabar 2n de Batxillerat, queden a Menorca a fer feina durant un o dos anys i després, amb el raconet que han fet, ja parteixen a estudiar. D’altres ho fan havent combinat la feina amb un grau superior a l’illa”.

Els universitaris menorquins que s’instal·len a la Ciutat Comtal tenen la possibilitat d’accedir a una habitació de la Casa de Menorca de Barcelona. És una finca situada al carrer de la Diputació, número 215, prop de la plaça de la Universitat. Disposa de bar i teatre. El 1964 acollí una mena d’associació menorquina per iniciativa d’un grup d’illencs residents amb ganes d’ajudar compatriotes seus. El 2007 el Consell Insular i cinc ajuntaments varen comprar el 50% de les accions de l’antiga immobiliària que gestionava l’immoble. Ho feren amb l’objectiu d’oferir a estudiants illencs pisos compartits a un preu bastant econòmic. Ara es paguen uns 190 euros per persona, amb despeses d’aigua i llum incloses –els que no se’n beneficien solen pagar tres vegades més. La seva trentena de places són per a joves que no poden cursar la carrera desitjada a Menorca. En la convocatòria pública, se’n prioritza la renda familiar i l’expedient acadèmic.

Fins fa poc alguns joves que no entraven a la Casa de Menorca de Barcelona optaven per anar-se’n a Girona. “Jo –assegura Maria– hi he tingut nebots estudiants i era una alternativa barata. Ara, però, la ciutat també s’ha encarit molt i n’hi ha que parteixen a llocs més barats com Lleida, Tarragona, València i Granada”. Maria també constata una altra tendència. “A Menorca creixen les famílies de classe mitjana-alta que envien els fillets a estudiar a Madrid. És gent sobretot de Maó, on no hi ha un sentiment d’identitat tan fort. En aquest cas ho fan per una qüestió més ideològica i no pas per raons de qualitat universitària. Se’n van a estudiar carreres com Dret. Crida l’atenció perquè allà no aprendran dret foral, una matèria molt vinculada amb Menorca que sí que s’ensenya a la UIB i a Barcelona”.

Viure pitjor que els pares

La radiografia de la realitat universitària pitiüsa la fa l’eivissenca Fanny Tur, exconsellera de Cultura del Govern balear. Els seus dos fills ja han acabat la formació acadèmica. Un estudià Turisme a la seu universitària de l’illa. L’altre partí a Bilbao a fer Periodisme. “Allà la matrícula pot arribar a ser tres vegades més barata que a Barcelona. És un element a tenir en compte sobretot d’ençà que fa un bon grapat d’anys s’iniciàs la privatització de les carreres: s’escurçaren un any perquè es poguessin completar amb un màster que és caríssim”. Tanmateix, hi ha altres factors que determinen la tria de destinació: “Una neboda meva se n’ha anat a estudiar Arquitectura a València perquè allà la nota de tall és inferior a la de Barcelona. El seu al·lot, en canvi, fa una enginyeria a Vic, que és més barat”.

L’opció de tornar a Eivissa o a Formentera en acabar la universitat depèn de les sortides laborals. En tot cas, el factor determinant és el preu de l’habitatge. “Llevat que ja tinguin una casa familiar –apunta Tur–, per a molts és impossible instal·lar-se a viure a l’illa. Un sou d’un professional com és un docent ja no basta. L’única solució és trobar un pis per compartir, cosa que és molt trist perquè és com si mai no poguessin deixar de ser estudiants”. El lament és més profund: “Tenim una joventut que és la més formada de la història. Serà, però, la primera generació que viurà pitjor que els seus pares. L’educació ja ha deixat de ser un ascensor social, ja no et permet viure amb un mínim de solvència econòmica”. Tot plegat té una altra lectura negativa: “Estam perdent capital humà i desnacionalitzant l’Arxipèlag amb joves que se’n van a estudiar a fora i que després no poden tornar”.

De Caimari a Granada

Estudiar a la UIB també pot arribar a ser car per a un universitari de la Part Forana de Mallorca. Ho explica la caimarienca Llucia Massutí Campins. Enguany és el seu segon any a la Universitat de Granada, on estudia el doble grau de Dret i Ciències Polítiques, una modalitat que no s’ofereix a Palma. “Jo sempre havia volgut viure l’experiència de sortir, com ja havia fet ma mare. En tot cas, si hagués triat una carrera que es fa a l’illa, cada dia hauria hagut de destinar més de dues hores, entre bus, tren i metro, per arribar al campus de la carretera de Valldemossa i dues més per tornar. L’altra opció hauria estat llogar una habitació a Palma, però tot està caríssim. Granada, en canvi, és una alternativa molt més barata. A més, té la mida ideal. No és una gran ciutat com Madrid o Barcelona, que estressen molt”.

Massutí encara està pendent de cobrar la beca de mobilitat del Govern balear per a alumnes universitaris (la quantia màxima és de 1.200 euros). A la ciutat andalusa, paga 700 euros per una residència, amb gimnàs inclòs, que a la Penyafort de Barcelona pot arribar a costar 1.300 i a la de la UIB, uns 1.000. “Tenc una habitació individual amb cuina compartida. Al restaurant del recinte, però, ofereixen menús per tres euros i mig. Estic molt a prop de la facultat”. Al carrer la vida també és molt econòmica. “Als vespres, amb la cultura de la tapa que hi ha aquí, amb tres begudes que deman ja he sopat. Un mes normal, en despeses personals em puc gastar uns 200 euros. A Mallorca això és impensable”. L’any que ve tocarà viure l’experiència d’anar-se’n a compartir pis. Llavors podrà gaudir de més independència a un preu encara menor. “Tenc amics que paguen 200 euros per habitació”.

Hi ha altres al·licients per estudiar a Granada: “El primer any, la meva matrícula costa 1.000 euros. Si, però, aproves tots els crèdits, el Govern andalús et paga els del proper curs. Això t’anima a estudiar més perquè l’estada no sigui tan cara per als pares”. La caimarienca s’ha trobat amb un campus universitari petit, però amb molta d’oferta cultural. “Fins i tot puc continuar parlant català amb la gran quantitat de mallorquins i eivissencs que hi ha. De menorquins, en canvi, no n’he conegut cap. L’altre col·lectiu de fora nombrós són els canaris”.

La convivència amb estudiants d’altres comunitats ha permès a Massutí trencar molts de prejudicis. “Sovint els mitjans de comunicació venen una crispació ambiental a Espanya que no es correspon amb la realitat. Jo no em cans de fer pedagogia sobre la nostra identitat insular”. De moment, la possibilitat de tornar a Mallorca a curt termini queda descartada. “El mantra que diu que a l’illa s’hi viu molt bé ja forma part del passat. A segons quins llocs de la Península la vida és bastant més barata”.