Unes Falles fora de temporada

ValènciaLes Falles del 2020 han arribat als carrers de València 523 dies després, condicionades per les dures restriccions de la pandèmia. L’ajornament de les festes ha suposat un malson per a artistes i comissions falleres perquè emmagatzemar els monuments ha comportat uns costos altíssims per a tot el sector, i ha portat la majoria a endinsar-se en una crisi econòmica. El sector de la música aturat en la seva millor època i la il·lusió de milers de fallers ha quedat tocada, però les festes van tornar dimecres i duraran fins diumenge i la ciutadania prova d'adaptar-se a unes Falles que deixen la frescor del març i agafen la calor del setembre.

Un cop el govern valencià va decidir tirar endavant amb aquestes festes a la tardor, amb directrius expresses de les mesures de seguretat i amb protocols per evitar botellons i festes il·legals, s'hi va afegir un altre gran problema. Una tromba de precipitacions els dies previs a la festa i una DANA la nit de la tradicional plantà van fer encara més complicada la posada en marxa de la festa. Molts monuments van caure a terra i d'altres van acabar destrossats, cosa que encara va fer més costós el treball per als artistes fallers, que recordaran les Falles 2020 –en realitat del 2021– pels mil i un problemes que van tenir per poder plantar els monuments.

La festa del foc és monuments, flors, és llum als carrers, és música, però sobretot són fallers i falleres, que hauran de reprimir les seves ganes de Falles, ja que a València el toc de queda pandèmic s'activa a la una de la matinada. Les revetlles que sempre omplien de festa els carrers dels barris s’han transformat en centenars de cadires ocupades únicament pels fallers, separades amb la distància de seguretat i amb espectacles que passada la mitjanit han d’anar acabant. Una festa sempre popular i que omplia de vida els racons menys transitats dels barris, amb els excessos litúrgics, s’ha transformat en una festa de guió clar.

Llevat del turisme del centre de València, els carrers són buits de gent i als barris sembla que sols viuen els fallers i uns monuments que no tenen ningú que els admiri. Les absències es fan dures, però res és comparable al que suposa per al món faller fer la tradicional ofrena de flors sense crits d'alegria i les paraules amables llançades pel públic o sense veure plorar d’emoció els familiars que els esperen a la sortida del recorregut.

De moment i a tres dies que acabin, la tranquil·litat ha sigut la tònica general de les festes, tant per part de la ciutadania com dels fallers. S'han produït algunes aglomeracions, tal com temien les autoritats, principalment a la mascletà, però majoritàriament s'han complert les mesures de seguretat acordades. També hi ha hagut crítiques perquè una part de la societat considera que la celebració s'ha pensat només per als fallers.