Ningú controla la contaminació que respirem a l’escola o a l’oficina
La qualitat de l’aire als espais interiors està en un buit legal a Catalunya mentre que ja es legisla a França
BarcelonaL’aire que respirem a dins de casa, a l’escola i a l’oficina no se salva de partícules contaminants com els òxids de nitrogen -NOx-o les partícules ultrafines -PM2,5- que es colen cada cop que, per exemple, obrim una finestra. La qualitat de l’aire al carrer condiciona inevitablement la dels espais tancats on, a diferència del que passa a fora, no hi ha cap sistema de control ni ningú que es responsabilitzi de fer un seguiment de les partícules que s’hi acumulen. “La contaminació interior està infravalorada i infracontrolada”, declara l’ambientòleg i investigador del CSIC Xavier Querol.
El seguiment de la qualitat de l’aire a 40 escoles de Barcelona va constatar que els menors estaven exposats a nivells de contaminació atmosfèrica per sobre del que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera segur. Segons la recerca d’ISGlobal, la presència de diòxid de nitrogen (NO2), associat sobretot a les emissions dels vehicles, va registrar pics de 47 micrograms per metre cúbic (mcg/m3) al pati d’alguns dels centres estudiats, superant la frontera de 40 mcg/m3 de mitjana anual que recomana l’OMS. Els nivells de contaminació, a més, no queien en picat a dins de l’aula, on la infiltració de NO2 arribava en alguns casos als 30 mcg/m3.
El treball, dirigit per l’investigador Jordi Sunyer i en el qual va participar el propi Querol, també va certificar que el 84% del sutge procedent dels vehicles dièsel podia detectar-se als centre escolars barcelonins. “Hi havia casos en què la concentració de sutge a l’aula, que estava orientada al carrer, era més alta que al pati, que estava a la part interior de l’edifici”, va explicar Querol. Va afegir que això prova que molts cops és més important la distància a què un es troba del focus de contaminació que no pas si s’està en un espai tancat o a l’exterior.
Alerta de l’OMS
Els nivells de contaminació de l’aire interior poden ser entre 2 i 5 vegades superiors a l’exterior, segons l’OMS. Si es té en compte que el ciutadà passa entre el 70 i el 90% del seu temps en un entorn interior, els efectes sobre la salut no són menors. “La mala qualitat de l’aire interior és responsable del 20% d’infeccions respiratòries i d’un 36% de les malalties pulmonars obstructives”, calcula la cap del Servei d’Al·lergologia de l’Hospital Universitari Dexeus, Anna Cisteró.
D’aquí, segons els experts, la necessitat de lleis que regulin el “gran buit legal” que hi ha a Catalunya i a Espanya en matèria de qualitat de l’aire interior. Querol va defensar que hi ha països que ja s’han posat a fer-ho, com Portugal o França, que ja ha analitzat la qualitat de l’aire a més de 10.000 escoles, i va reivindicar que es doni “més informació” al ciutadà. “Catalunya ha sigut sempre capdavantera en legislació ambiental, per tant no cal esperar que ho faci Europa per actuar”, va insistir.
En un interior -una llar o una oficina, per exemple- s’hi poden detectar centenars de contaminants diferents. N’hi ha que procedeixen del mateix espai (com els compostos orgànics volàtils de pintures, productes de neteja o teixits) i d’altres de l’exterior, com passa amb les partícules de la combustió de vehicles. També el radó, un gas radioactiu que es troba sobretot en substrats de roca granítica, entra als edificis a través de fissures, portes i finestres i requereix d’una bona ventilació, explica Querol.
Molts cops la interacció dels dos entorns -els contaminants de fora i de dins-“dispara la presència de partícules ultrafines contaminants”, afegeix. Les partícules PM2,5 poden ser “les més perilloses” per a la salut perquè la mida minúscula els dona una gran capacitat de penetració, va insistir Cisteró. S’associen a malalties respiratòries i especialment cardiovasculars. De fet, les morts prematures a la UE derivades de les partícules s’enfilen a 299.000 cada any, va subratllar Querol.
La millora de la qualitat de l’aire als interiors passa per atacar les fonts de contaminació dels voltants. Al Regne Unit, per exemple, cap centre escolar pot estar a menys de 100 metres d’una via on hi passin 10.000 vehicles al dia, una situació que “avui és impossible” a Barcelona, va dir Querol. L’electrificació del parc de vehicles -començant pels comercials que circulen més hores-és una altre dels eixos crucials per millorar la qualitat de l’aire, així com el redisseny urbà amb solucions com superilles i carrils bici.
En paral·lel al combat de la contaminació exterior, l’expert també va veure amb bons ulls la instal·lació de màquines de purificació de l’aire, sobretot en espais sensibles. Aquesta és una solució que ja s’ha provat en àmbits com l’esport d’elit, els hospitals o la conservació cultural. Hi ha particulars i empreses que també s’hi comencen a interessar. És el cas de Veritas, que ahir va anunciar la instal·lació de dispositius de filtratge de l’aire a tots els supermercats abans de finals d’any. Serà la primera cadena de tot l’Estat que opta per aquesta solució de la mà de Zonair3D, una empresa avalada per la UPC.
