El consum juvenil de cigarretes electròniques es dispara 40 punts en vuit anys

El nou Pla Integral d'Addiccions 2025-2032 de la Conselleria de Salut, que es renovarà després de 14 anys, posarà el focus en la detecció precoç de les conductes addictives en els menors d'edat i la seva atenció, a més de fer front a l'inici de cada vegada més prematur del consum per part de les dones. Segons ha indicat la consellera de Salut, Manuela García, el darrer pla es remunta a 2011. En aquest temps, ha assenyalat, les Balears han seguit les directrius del Pla Nacional sobre Drogues, però se n'han detectat algunes especificitats que feien necessari un enfocament autonòmic. D’acord amb les dades del darrer any disponible (2022), un 19% dels joves havien consumit cànnabis en els darrers 30 dies, mentre que un 8,9% varen prendre hipnosedants. Un 50,7% dels joves havien consumit begudes energètiques en el darrer mes, i un 22,8% les varen combinar amb l’alcohol. L’ús de cigarrets electrònic també mostra una tendència ascendent disparada. S’ha passat del 15,2% dels joves que n’havien fumat alguna vegada a la vida l’any 2014, al 53,9% el 2022.

La coordinadora autonòmica d'Addiccions, Elena Tejera, ha destacat aquells trets de les Balears que fan necessari un pla específic. Entre altres raons, un major consum de substàncies addictives entre els joves i els menors d'edat, especialment de cànnabis i més consum d'alcohol lligat a l'oci. La consellera de Salut ha resumit la situació actual entre el jovent amb una comparació: "Abans els joves triaven el sabor del xiclet i ara trien el del vaper, amb sensació d'innocuïtat i sense pensar que duu nicotina". Entre les dones, a més, s'ha detectat un consum més primerenc d'alcohol i tabac.

També entre la població jove s'ha constatat un accés prematur als jocs d'apostes (per part de menors, és il·legal) o un major consum de substàncies estupefaents per practicar sexe (Chemsex). Per tot això, ha exposat García, el nou pla cerca establir mecanismes de prevenció, detecció precoç i atenció enfocats especialment als menors d'edat. La raó és que, segons les dades de què disposat Salut, l'any 2022 l'edat d'inici de consum d'alcohol es va situar en els 14 anys, mentre que de tabac fou als 14,1; del cànnabis, 14,9; hipnosedants, 14,3; cocaïna, 15,1; al·lucinògens, 15,7 anys.

Lligat als problemes de salut mental

El consum de substàncies psicoactives, assenyala Salut, té un impacte significatiu en la salut mental, ja que pot agreujar o desencadenar trastorns com la depressió, l'ansietat, la psicosi i el suïcidi, mentre que els problemes de salut mental poden augmentar la vulnerabilitat al consum. L'associació o coexistència de trastorns mentals i trastorns per ús de substàncies o addiccions comportamentals, la patologia dual, és freqüent en els centres de tractament i s'associa a un pitjor pronòstic i a una major dificultat de tractament. Per això, aquest pla recull la necessitat d'un abordatge integrat i de la importància de la coordinació entre els serveis que hi intervenen.

El pla preveu l’abordatge de tota mena d’addiccions no sols per ús de substàncies (alcohol, tabac i altres drogues) sinó també d’altres conductes addictives que tenen a veure amb les pantalles i els llocs d’atzar, entre d’altres. Es basa en tres pilars fonamentals: prevenció, tractament i reinserció social amb sis línies estratègiques (prevenció; model d’atenció, reducció i control de l’oferta, coordinació, participació i comunicació; formació; i investigació i avaluació). L’objectiu és la prevenció de les conductes addictives amb la promoció d’alternatives saludables i la formació i la informació i sensibilització sobre les addiccions. Al mateix temps, pretén donar una millor informació sobre els recursos disponibles per facilitar l’accés als dispositius existents de deshabituació.

Se cerca garantir un accés equitatiu als serveis, sense discriminació, i una atenció personalitzada que tingui en compte les necessitats específiques de cada persona. També pretén establir una xarxa integrada de recursos que permeti millorar la col·laboració entre els diferents agents implicats (professionals i ciutadania) i assegurar que es prenguin decisions basades en l’ètica professional i l’evidència científica. Per altra banda, es vol promoure una societat més informada i sensibilitzada amb les addiccions, fomentant la participació ciutadana en la resolució d'aquesta problemàtica. Per desenvolupar aquests objectius, hi ha sis línies estratègiques amb 16 objectius estratègics, 30 d'específics i 139 accions.