El Constitucional tomba la decisió de Prohens de derogar la Llei de memòria de les Balears

PalmaEl Tribunal Constitucional atura la derogació de la Llei de memòria democràtica aprovada pel Govern de Prohens amb Vox. Cal apuntar que la derogació de la norma en qüestió va ser la primera iniciativa legislativa impulsada per Vox que sortí endavant en gairebé tres anys de pacte amb el PP.

Segons ha informat aquest dimarts el mateix tribunal, la suspensió deriva de la impugnació presentada per l'Executiu espanyol a l'empara de l'article 161.2 de la Constitució espanyola que permet al govern estatal recórrer davant el TC disposicions i resolucions adoptades per les comunitats autònomes. La mesura té efectes des del passat 9 de juny, data en què es va presentar el recurs.

El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ja alertà el passat mes de maig que recorreria la derogació aprovada pel Parlament balear. En el recurs, el govern espanyol sosté que la derogació de la norma podria vulnerar drets reconeguts a la Constitució en eliminar el marc jurídic de protecció de les víctimes de greus vulneracions dels drets humans. Així mateix, considera que la llei podria envair competències reservades a l'Estat i vulnerar el principi de cooperació entre les administracions. L'Executiu també argumenta que la derogació podria contravenir els principis constitucionals de seguretat jurídica i de prohibició de l'arbitrarietat dels poders públics.

Amb l'admissió a tràmit del recurs, queda suspesa provisionalment la derogació de la Llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, aprovada pel Parlament el març passat amb els vots del PP i Vox. Aquesta suspensió es mantindrà fins que el Tribunal Constitucional dicti sentència sobre el fons del recurs.

La derogació de la Llei de memòria i reconeixement democràtics va ser aprovada pel Parlament el març d'enguany amb els vots favorables del PP i Vox. La norma, vigent des del 2018 i impulsada durant el segon Pacte de Progrés, regulava les polítiques públiques de memòria democràtica a les Illes Balears, incloent-hi la localització i exhumació de fosses comunes, la identificació de víctimes de la repressió franquista, la retirada de simbologia feixista i la protecció dels espais de memòria.

La caiguda de la norma va representar la primera iniciativa legislativa impulsada per Vox que prosperava durant la legislatura gràcies al suport del PP, malgrat que els dos partits ja havien trencat el seu acord parlamentari. El Govern de Marga Prohens va defensar aleshores que la norma estatal de memòria democràtica ja donava cobertura a aquestes polítiques i que la llei autonòmica generava duplicitats administratives. Tant els grups de l'oposició com les entitats memorialistes varen rebutjar aquest argument i advertiren que la derogació deixava les Balears sense un marc normatiu propi per desenvolupar aquestes polítiques.

Cal recordar que la decisió del Govern va desencadenar una forta contestació social. Associacions memorialistes, familiars de víctimes del franquisme, sindicats i partits d'esquerra es mobilitzaren en diverses ocasions davant el Parlament i en altres punts de Mallorca per reclamar que no s'eliminàs la llei. També denunciaren que la derogació suposava un retrocés en el reconeixement dels drets de les víctimes i en les polítiques de veritat, justícia i reparació. Diverses entitats advertiren, a més, que la desaparició de la norma podia afectar la continuïtat de les exhumacions, els programes educatius i els treballs de recerca sobre la repressió franquista a les Illes, entre altres.

Memòria de Mallorca insta al Govern a aplicar la Llei de memòria

L'Associació Memòria de Mallorca ha celebrat la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la derogació de la Llei de memòria de les Balears i ha denunciat la "paràlisi" en l'aplicació de la norma per part del Govern, motiu pel qual ha exigit la convocatòria urgent de la comissió encarregada del seu desenvolupament.

L'entitat ha explicat que la resolució judicial, que manté vigent la llei autonòmica, mentre es resol el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern estatal, suposa "un èxit i un alè" per a les associacions que treballen en defensa dels drets de les víctimes del franquisme.

Malgrat tot, Memòria de Mallorca sosté que l'executiu autonòmic de Prohens, ha mantingut una actitud "d'inactivitat deliberada" pel que fa al desenvolupament de la llei. L'organització també ha assegurat que, durant els tres anys de mandat actual, la comissió encarregada d'executar la normativa, de la qual en forma part l'entitat, només s'ha reunit en dues ocasions. Per això, l'entitat ha instat l'executiu balear la convocatòria "urgent i immediata" d'aquest òrgan i ha advertit que la suspensió de la derogació mancarà d'efectes pràctics si la llei continua sense desenvolupar-se.