Parella
Societat 18/10/2022

Què necessita una parella per arreglar-se? Set dies, segons uns experts

Apunten a la importància de fer-se cas per millorar la relació de parella

Catherine Pearson / The New York Times
4 min
Una parella s'agafa de la mà

Nova YorkFa uns quants dies, el Ben, el meu marit, em va parlar d'un pòdcast que acabava d'escoltar sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut. Era el pitjor moment per fer-ho, perquè fèiem tard a la feina i el nostre fill no parava de plorar. Vaig estar a punt de dir-li cridant que, per favor, m'ho expliqués més tard, però en comptes d'això vaig decidir escoltar-lo. Prestar-li atenció. I és que tot plegat forma part d'una estratègia que he après al nou llibre de John i Julie Gottman, els famosos investigadors sobre relacions de parella que asseguren que amb només 15 minuts d'observació ja saben amb un 90% de precisió si aquella relació durarà i si seran, o no, feliços. Prestar atenció o fer cas és el truc número 1 dels Gottman perquè les relacions funcionin.

Quan un dels membres de la parella fa una oferta de connexió sincera, l'altre té tres opcions: ignorar-la (desatendre), respondre negativament (contradir) o reconèixer-la positivament (prestar atenció).

Segons els Gottman, aquestes situacions van omplint el compte emocional de la parella, i hi podem recórrer en moments de conflicte. Encara que d'entrada aquest concepte pot semblar estrany, els Gottman fa dècades que recopilen informació i han arribat a la conclusió que els moments breus d'amabilitat i connexió poden predir la felicitat d'una parella. Gran part de la seva recerca la fan al Gottman Love Lab, un centre de recerca pioner que van fundar als anys 80 a la Universitat de Washington per estudiar les relacions amoroses i què és el que fa que siguin duradores.

Resultats sorprenents

En un dels seus experiments més coneguts, els Gottman van convidar 130 parelles acabades de casar a passar un dia al laboratori, van dissenyar un dels espais perquè semblés una llar i van fer un seguiment meticulós de les seves interaccions. Al cap de sis anys, van fer una visita de seguiment als participants a l'estudi i van descobrir una sorprenent segmentació: els que continuaven junts havien prestat atenció a la seva parella el 86% del temps que havien estat al laboratori. Els que van acabar divorciats, només el 33% de les vegades.

“Per molt frenètic que sigui un dia, sempre hi ha oportunitats per fer-nos cas. Costa molt poc en termes de temps i la recompensa és enorme”, escriuen John i Julie Gottman, que són una màquina de creació de continguts. Ell ha publicat més de 200 treballs de recerca, i entre els dos han escrit més de 40 llibres. La parella també supervisa l'Institut Gottman, que ofereix tallers i material de formació per a parelles i terapeutes que s'han certificat en els seus mètodes.

Els Gottman tendeixen a fer afirmacions àmplies i imponents. Diuen, per exemple, que el 69% dels problemes de les relacions no es resolen mai. O que hi ha quatre estils de comunicació que poden predir la fi d'una relació (la crítica, el menyspreu, l'actitud defensiva i les evasives). En molts sentits, la seva parella és el seu millor cas pràctic, ja que ofereix un exemple realista de com és una relació pròspera a llarg termini. En una mala ratxa al principi del seu matrimoni, van anar junts a veure una terapeuta de parella durant algunes sessions, però en John creia que la terapeuta es posava de part d'ell. (“Em semblava una gran terapeuta!”, recorda ell somrient.) A partir d'aquí van recórrer als seus estudis a la recerca d'orientació. “Tenim conflictes. Discutim. De vegades no ens caiem gaire bé. Però utilitzem aquestes eines i amb el temps s'han convertit en naturals”, explica en John. Com molts altres experts en relacions, els Gottman recomanen que les parelles destinin regularment algunes nits a sortir junts, i apunten que aquest és un element "no negociable" en el seu mateix matrimoni.

Durant la pandèmia de covid-19, la parella es va refugiar a casa seva, a l'estat de Washington. Tots dos van agafar el virus dos cops. La Julie va estar tan malament que va haver d'anar a urgències, però continuen recordant amb afecte aquella temporada. Per primera vegada en anys no van viatjar per fer tallers o impartir conferències. “Vam tenir l'oportunitat de viure totes les estacions de l'any i de passejar junts”, recorden.

Petits canvis, grans recompenses

A banda de la seva pròpia experiència, els Gottman saben que els últims anys, tan durs, amb la pandèmia, han acabat amb moltes relacions i per això creuen que el seu últim llibre arriba en un moment important. És una síntesi de dècades de recerca a partir de set estratègies senzilles que es poden fer al llarg de set dies. És una intervenció que vol ser fàcil i divertida. Els Gottman, a més, asseguren que no és necessari tenir converses complicades amb la parella. Cada capítol presenta un exercici constructiu específic que pot ajudar en qualsevol etapa de la relació.

Per exemple, fer una anàlisi de 10 minuts durant la qual els membres de la parella es pregunten l'un a l'altre: “¿Hi ha res que necessitis de mi, avui?” Altres exercicis són fer-se mútuament una pregunta oberta, dedicar temps a notar les coses que fa la parella durant el dia i agrair-les-hi, fer un compliment sincer, demanar el que es necessita en primera persona, passar un dia acumulant tants petits moments de contacte com sigui possible i citar-se per sortir una nit tots dos sols.

Altres exercicis semblen més espinosos. El tercer dia es reben instruccions per vigilar-se de prop i adonar-se de totes les coses positives que solen passar desapercebudes i després donar-se les gràcies. “Crec que el benefici de llegir un llibre com aquest i de fer els exercicis amb la teva parella és que et fa pensar en la teva relació i prioritzar-la. A més, et pot ajudar a resoldre alguns problemes”, explica Galena Rhoades, psicòloga clínica de la Universitat de Denver. “També pot ajudar-te a reconèixer on o quan necessites més suport”.

Quan vam acabar la setmana fent els exercicis dels Gottman, el meu marit i jo vam notar alguns canvis. Érem més afectuosos físicament, cosa que sempre és agradable, i ens prestàvem més atenció l'un a l'altre durant breus instants al llarg del dia, cosa més natural al principi de la relació, quan no tot girava al voltant de la feina o dels nens. Una setmana no ha transformat la nostra relació, però sí que l'ha revitalitzat. Ens ha recordat que, per molt ocupats que estiguem, tenim prou temps per ser amables l'un amb l'altre.

stats