Comencen les tasques d'exhumació a Sant Francesc per cercar les restes de 58 víctimes del Penal de Formentera

PalmaLa recerca de víctimes del franquisme continua a les Balears. Aquesta vegada el punt de treball se situa en el cementiri nou de Sant Francesc, a Formentera, on s'iniciaran les tasques d'exhumació per localitzar les restes d'unes 58 víctimes mortals del Penal de Formentera, una colònia militar franquista situada en el municipi formenterenc de la Savina.

Segons ha explicat el Govern, arran de l'estudi efectuat per l'historiador eivissenc Antoni Ferrer Abárzuza com a part del segon Pla de fosses, la majoria de les víctimes són extremenyes i murcianes, però també madrilenyes, catalanes, canàries, valencianes i balears. A més, totes haurien mort a la colònia de la Savina entre 1940 i 1942, a causa del desproveïment d'aliments i l'absència de condicions higienicosanitàries al campament.

Segons aquest mateix estudi, i atesos els testimoniatges i la documentació recaptada per les associacions memorialistes, es creu que les seves restes podrien estar enterrades en el cementeri nou de Sant Francesc, situat tot just a tres quilòmetres de la colònia militar franquista. "Aquesta és la primera fossa a les Illes Balears a la qual cercam víctimes d'un camp de concentració franquista, 58 persones que moriren de fam i malalties en l'infern que va ser el campament de la Savina", ha assegurat el secretari autonòmic, Jesús Jurado. L'objectiu, ha dit, és identificar per poder tornar les restes a les seves famílies i recuperar la memòria.

Per la seva part, la presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, ha desitjat que amb "les tasques que han començat aquesta setmana es puguin trobar les restes, certificar el que ens diuen els estudis històrics i, sobretot, retornar la dignitat a les 58 persones que van morir a la colònia penitenciària de la Savina i als seus familiars". La presidenta, a més, ha agraït la tasca conjunta de les administracions i del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera.

El lloc d'actuació

L'esplanada de terra davant la porta principal del cementiri, concretament l'espai comprès entre les fileres 1 i 6 del costat dret, serà el punt d'entrada d'aquesta primera intervenció en el cementiri de Sant Francesc, que es farà sota tombes antigues dels anys 60-80 i coincidirà amb l'espai assenyalat com a possible lloc d'enterrament de les víctimes del Penal, tant pels testimonis reunits en la recerca, com pel mateix enterramorts del cementeri.

A més, també s'actuarà en la zona assenyalada com a possible lloc d'enterrament d'acord amb la recerca del Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera, i inclosa en el Mapa de Fosses del Govern de les Illes Balears, situada una mica més a l'oest, davant el bloc dels columbaris.

Aquesta és la segona vegada que el Govern participa en una exhumació a Formentera, i es tracta d'una intervenció emmarcada dins el tercer Pla de fosses de la Guerra Civil i el franquisme 2021-2022, que va ser aprovada per la Comissió Tècnica de Persones Desaparegudes i Fosses de les Illes Balears el mes de febrer passat. La primera vegada va ser el 2017, quan el Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera va promoure l'exhumació del cementeri parroquial de Sant Ferran, que va fer la Societat de Ciències Aranzadi.

El Penal de Formentera

També conegut com la Colònia o el Campament de la Savina, per la seva ubicació al costat del municipi formenterenc, el Penal de Formentera va ser un centre penitenciari franquista obert entre l'abril i el maig de 1940 i dependent de la Presó Provincial de Palma. Estava destinat a persones ja sentenciades per tribunals militars i s'estima que, en els seus dos anys de vida, va arribar a acollir fins a 2.000 reclusos, procedents de totes les províncies d'Espanya.

Els presos internats i sentenciats a penes inferiors a 12 anys de presó eren autoritzats a sortir del Penal per fer treballs i tasques. Als condemnats a sentències superiors, se'ls reservava, no obstant això, reclusió o treball a l'interior del campament mateix. Tots ells compartien unes condicions de vida deplorables, caracteritzades per l'amuntegament, la insalubritat, les malalties i la fam. Segons els testimonis i documents recollits per aquest estudi, els morts eren enterrats en el cementeri nou de Sant Francesc, el qual va començar a construir-se el 1938 i es va inaugurar el 1940, poc abans que es produís la primera defunció documentada en el Penal, l'abril de 1941.

L'estudi posa de manifest, entre altres coses, que "quan es produïa una mort, el cos del finat era traslladat amb carro, des del Penal i fins a la porta de l'església, on el rector resava un respons davant el taüt, i d'aquí seguien al cementeri". Després, segons els testimonis, "a vegades es posava més d'un cadàver en el mateix taüt" i que quan una persona moria, es deixava el seu cadàver a la infermeria fins que n'arribava un altre per aprofitar el viatge". Sobre la mena d'enterrament, alguns testimoniatges esmenten, a més dels enterraments individuals i col·lectius, una "fossa gran" o inhumacions en "sèquies llargues".

El Penal va tancar a la fi de 1942, probablement, i segons els estudis, davant el temor del règim franquista al fet que l'opinió pública internacional conegués la situació d'horror que es vivia a Formentera. Els presos van ser llavors traslladats a altres penitencieries.