Els colors dels anells de Saturn

Els anells de Saturn els va observar per primer cop Galileo Galilei el 1610. Amb el telescopi acabat d’inventar, però, no va poder observar que es tractava d’anells i es referia a aquestes formes peculiars com a “fills de Saturn”. Va ser més tard quan Christian Huygens va proposar que les formes misterioses eren anells al voltant del planeta i els va anomenar amb les lletres de l’alfabet seguint l’ordre de descobriment: l’anell D és el més pròxim a la superfície del planeta, seguit per C, B, A, F, G i E.

Tot i que encara hi ha molts misteris al voltant dels set anells de Saturn, la missió Cassini-Huygens ha permès revelar moltes coses. Va ser l’any 2004 quan va entrar en òrbita al voltant de Saturn. Ara s’ha donat a conèixer la imatge (a sota) que va recollir en aquell moment d’una porció de l’anell C i el començament de l’anell B. L’aparell d’observació que ha permès registrar-la és un espectògraf, una potent eina que permet analitzar la llum. La capacitat dels anells per reflectir o absorbir llum permet deduir informació sobre la seva composició. Així doncs, a la imatge les variacions de color dels anells estan causades per les diferències en la composició de l’anell. Els colors més turquesa corresponen als llocs on hi ha més partícules d’aigua gelada, mentre que els colors més vermells corresponen a zones on també hi ha gel, però està més contaminat.

Un dels misteris més grans dels anells de Saturn és com es van formar, amb idees que es mouen en el terreny de la teoria. Es creu que es van formar en el mateix moment en què es va originar el planeta i que són tan vells com el mateix Sistema Solar. Una altra teoria explica la seva formació a partir de material congelat que es va desprendre d’algun altre cos quan va entrar dins el camp gravitacional de Saturn. En aquest cas, els anells serien més joves que el planeta.

NEIX UNA NOVA LLUNA

Les imatges recollides per la Cassini també han permès documentar el naixement d’una possible nova lluna gelada entorn de Saturn. Es tracta d’imatges preses el 2013 que mostren pertorbacions a l’anell A, un dels més grans i brillants. En la zona detectada, l’anell és un 20% més lluent que als voltants, en una àrea que ha arribat a ocupar al voltant d’uns 1.200 quilòmetres de llargada i uns 10 d’amplada. També van detectar certes protuberàncies que podrien estar provocades per l’efecte gravitacional d’algun objecte.

Els investigadors no creuen que creixi més i, fins i tot, és possible que acabi caient. Però l’objecte els resulta interessant perquè creuen que pot ser una mena d’experiment a petita escala que permeti explicar com es van formar les llunes gelades de Saturn, incloent-hi Tità i Encèlad.

Els investigadors de la NASA han batejat l’objecte com a Peggy i el seu diàmetre es creu que és petit, només d’un quilòmetre. Les llunes de Saturn més grans són les que hi ha als anells més allunyats de la superfície del planeta. La majoria de les seves llunes estan formades per gel, com els anells. Per això es creu que s’han format a partir del moviment dels mateixos anells.