Cinc claus per entendre l’allau de contagis a les Illes Balears

PalmaLes Illes Balears han registrat aquesta setmana les pitjors xifres diàries de contagis de tota la pandèmia. Dijous dia 15, la Conselleria de Salut va notificar 795 contagis nous en un sol dia, i l’endemà, la xifra s’elevava a 864 positius. Aquest ritme de transmissió ha portat la comunitat autònoma a fregar els 6.000 casos actius i una incidència acumulada a 14 dies de més de 500 casos per 100.000 habitants. Efectivament, la nova onada és diferent perquè la mortalitat està continguda, gràcies al fet que els més vulnerables estan vacunats. Però, malgrat això, abans del tancament d’aquest setmanari, ja hi havia 28 casos actius a les residències (7 residents i 21 treballadors) i els hospitals de les Illes tenien el 70%dels llits d’hospitalització plens(2.295 de devers 3.000), no només pel covid-19, sinó també per l’increment de les urgències. Analitzam els motius que han abocat l’Arxipèlag a aquesta allau de casos, després de mesos amb la pandèmia controlada.

Desescalada encara més lenta?

El final del toc de queda i el límit en les reunions socials, a les portes de l’estiu

Després de la tercera onada, a principi d’any, el Govern va decidir tirar endavant una desescalada lenta per evitar una explosió de contagis, quan la variant Alfa –britànica– desbordava la pandèmia a Anglaterra i amenaçava les Illes i tot l’Estat. “Volíem xifres molt baixes i així va ser. Ara hem vist el que ens hauria passat amb l’Alfa si no haguéssim implementat restriccions”, defensa el portaveu del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses, Javier Arranz. De fet, hauria estat molt pitjor, perquè llavors la vacunació estava en la fase més inicial. Arranz diu que la desescalada va anar“molt bé”, però que hauria preferit que les xifres davallassin més lentament per evitar que hi hagués tanta relaxació social.

“Aquest 2021 el Govern balear ha aplicat les mesures adequades. Va obrir amb lentitud, va mantenir l’oci nocturn tancat quan la majoria de comunitats l’obrien”, sosté el metge i professor de l’Escuela Andaluza de Salud Pública, Joan Carles March. Per ell, l’element clau que fa esclatar la nova onada és aquesta distensió de la societat: “sobretot la sensació que té la gent jove que la pandèmia ha acabat”. Per la seva banda, l’epidemiòleg de l’Àrea de Salut de Menorca, Maties Torrent, defensa que s’haurien d’haver mantingut més restriccions a final de juny per l’arribada de la calor i de festes com la de Sant Joan: “S’havia fet tot molt lent durant molt de temps i, de sobte, eliminam tota la desescalada de cop i ens trobam amb macrobotellades i concentracions de moltes persones”, planteja. Cal recordar que el Tribunal Suprem va anul·lar el toc de queda i el límit en les trobades socials a les Balears perquè ho considerava limitacions de drets fonamentals no proporcionals amb la situació de la pandèmia a l’Arxipèlag. 

Auge de la variant Delta

És molt més contagiosa i ja “clarament” la majoritària a les Balears

A final de maig, el Servei de Microbiologia de l’hospital Son Espases va identificar els primers casos de la variant Delta –originària de l’Índia– a Mallorca i, ara com ara, ja és “clarament majoritària”, apunten fonts de la Conselleria de Salut. Torrent remarca que és molt més contagiosa:“De mitjana, abans un cas positiu contagiava dues persones; ara, un n’infecta sis”, detalla.

“Les noves variants no són tan mortals, però es transmeten més”, apunta el doctor Arranz. Per tant, encara que sigui amb simptomatologia més lleu, com més casos actius hi ha al territori, més persones acaben necessitant atenció mèdica i, com a conseqüència, incrementa la pressió sanitària, que és el que està passant actualment. La Delta hauria pogut entrar més tard a la comunitat, segons el professor de l’Escuela Andaluza de Salud Pública. “Els controls a passatgers del Regne Unit [on la mutació Delta ja era la majoritària a principi de juny] es varen posar massa tard i l’entrada de la variant té alguns elements lligats a aquest fet”, continua. 

Adeu a la mascareta a l’exterior

S’estén la idea que la pandèmia ja no és un perill, mentre augmenta la mobilitat

“No som partidari de tornar enrere amb la mascareta, però en aquells moments hauria tingut sentit no eliminar-la tan aviat i esperar com evolucionava la situació fins a final de juliol”, opina March. Torrent hi coincideix. “Llevar-la ha estat com un símbol, ha consolidat la sensació que ja està, que el covid-19 s’ha acabat”. L’epidemiòleg menorquí diu que no sap si és “un missatge que s’ha transmès o s’ha interpretat, o totes dues coses”, però remarca que “la gent tenia moltes ganes de sentir que ja podia fer vida normal” i, amb aquest clima, “no fa falta que ho diguis, perquè, sense dir-ho, ja ho poden interpretar”. 

Per Arranz, aquesta percepció que la pandèmia ja no era un perill “ja es tenia, perquè les persones majors no estaven sent afectades i per la davallada de casos”. Sobre la mascareta, opina, com March, “que ara posar-la i ara llevar-la donaria encara més problemes”. Cal recordar que la mascareta va deixar de ser obligatòria al carrer, però sempre que es pogués mantenir la distància de seguretat, a partir del 26 de juny. La mateixa consellera de Salut, Patrícia Gómez, va advertir divendres en roda de premsa que “molta gent no la du en llocs on no es pot mantenir la distància”. La imatge que acompanya aquest article, d’un vespre d’aquesta setmana al carrer de Punta Balena, a Magaluf, n’és una evidència clara. Aquí entra en joc una altra variable: l’increment de la mobilitat, tant per part dels residents com del turisme internacional i espanyol. En aquest sentit, el portaveu del Comitè de Malalties Infeccioses assenyala l’impacte poblacional: “Ha vingut gent de llocs amb incidències més elevades que l’Arxipèlag” i, sobretot, ara el virus afecta “franges d’edat més joves, que es relacionen de manera més àmplia”.

Macrofestes sense control

La manca d’efectius ha contribuït que no es compleixin les mesures sanitàries

L’arribada dels viatges d’estudis i del turisme varen agafar les Balears amb mancança de policies per poder assegurar un compliment de les mesures de seguretat. I tot apunta que la situació no variarà gaire: la remesa de prop de 300 efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que Madrid envia a les Balears a l’estiu no suposa un reforç, perquè realment substitueixen els que tenen vacances. Aquest fet ha contribuït que no es compleixin les mesures sanitàries, sobretot en activitats d’alt risc, com les botellades i les festes il·legals. Aquestes situacions són el còctel perfecte per a l’alta transmissió:“població no vacunada, sense mesures de protecció i en aglomeracions; tots els ingredients perquè el virus fes festa”, recalca Torrent. I afegeix que és molt difícil rastrejar després brots sorgits en aquests circumstàncies per la velocitat de transmissió del virus i la dificultat per saber qui ha estat en contacte amb qui.

Vacunació insuficient

A mitjan juny, només el 30% de la població tenia la pauta completa

La primera previsió de l’Estat era arribar al 70% de vacunats a començament d’estiu, estimació que va caure en veure que les farmacèutiques no podien produir les vacunes al ritme a què s’havien compromès. “A principi d’estiu, la població vacunada no era important i la gent es va començar a moure molt més”, assenyala Arranz. Cal remarcar que la variant Delta té més resistència al vaccí quan només n’hi ha una dosi i a mitjan juny la població amb la pauta completa a les Balears no arribava al 30%. Aquí l’epidemiòleg Torrent és contundent: “Si ens fiam de la xifra màgica del 70%, la cagarem un cop més i tindrem més onades”. Aclareix que les vacunes són“excel·lents”, però que no eviten la transmissió i, per tant, “no hi haurà immunitat de grup si tothom no està vacunat”. “S’ha d’insistir molt en la vacunació’, és l’única clau”, tanca.