Catedràtics d'institut, una figura en perill d'extinció

Palma"Quan jo em jubili, crec que hauré estat la darrera catedràtica d'institut", diu Xesca Sureda, professora de català al Centre de Tecnificació Esportiva de Palma. Ella és un dels sis últims catedràtics d'ensenyament secundari que queden a les Illes Balears. Es tracta del rang més alt a què pot arribar un docent dins la Secundària, i que, fins ara s'hi ha accedit després de tenir un mínim de vuit anys d'experiència a la docència i haver aprovat unes oposicions.

Però les darreres que es varen convocar a les Illes Balears són les que va fer Xesca, el 1997. La Conselleria d'Educació no tanca la porta a unes futures oposicions per a aquests llocs, però fonts del departament asseguren a l'ARA Balears que "fins que no acabi el procés de reducció de temporalitat, a final del 2024, no es plantejaran processos d'accés per a catedràtics". La figura està regulada dins la llei educativa LOMLOE, que apunta que per poder ser catedràtic d'institut és necessari formar part del cos de professors, tenir un grau universitari i superar "el corresponent procés selectiu".

Quina diferència té la figura de catedràtic en comparació amb la resta de docents? Sempre han de tenir prioritat per ser caps de departament –i, per tant, formen part dels òrgans de decisió dels centres–, poden triar els nivells superiors per donar classes i cobren un complement. Però això és a la teoria, Xesca conta que a la pràctica és diferent. En els diferents centres on ha estat, "mai he vist que s'hagi tingut en compte la figura a l'hora de repartir els cursos" i en el cas del complement, "com passes a un rang diferent d'IRPF, acabes igual".