'Catalunya, terra d'acollida'

El Ciemen impulsa un manifest perquè el territori català lideri l'acollida de refugiats sirians al sud d'Europa

Ara
09/09/2015

Barcelona'Restituïm la dignitat i recuperem la memòria actuant amb solidaritat. Crida perquè Catalunya lideri l’acollida de refugiats sirians al sud d’Europa' és el títol del manifest que el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (Ciemen) ha impulsat per donar veu a la ciutadania sobre la crisi de refugiats que afecta Europa.

El recentment escollit president del Ciemen, David Minoves, afirma que el manifest és un vehicle perquè la ciutadania catalana i personalitats rellevants puguin expressar la seva voluntat respecte a la gestió de l'acollida dels refugiats. Minoves ha explicat que el text vol ser un recordatori perquè la situació tingui continuïtat més enllà de les eleccions del 27 de setembre, i no es converteixi així en un instrument de propaganda política. "La resposta no ha de ser mediàtica, ha de ser real", ha assegurat.

Cargando
No hay anuncios

"El manifest és un acte de compromís amb la situació dels refugiats i una manera de continuar amb la tradició acollidora de Catalunya", ha afirmat amb referència a l'acollida de persones a la recerca d'asil en ocasions anteriors, com són la recepció de refugiats provinents de Bòsnia a la dècada dels 90 o més recentment els que arribaven del Sàhara o fugint de la guerra d'Iraq.

El text lamenta la falta de compromís per part dels estats membres de la Unió Europea, entre ells l'espanyol, a l'hora de donar una resposta efectiva i responsable a la crisi humanitària, i remarca que aquesta demora no fa més que empitjorar la situació de manera alarmant. "La nostra voluntat és ser una eina de pressió per a les institucions, perquè coordinin una resposta efectiva, amplia i immediata", afegeix el director del Ciemen.

Cargando
No hay anuncios

El text denuncia que l'estat Espanyol se situa a la cua dels països acollidors mentre continua endurint les seves polítiques d'immigració, fet que tampoc facilita la vida de les persones que ja són al país.

Catalunya acollirà 4.000 refugiats

Cargando
No hay anuncios

Segons va informar dimarts la vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família, Neu Munté, més de 4.000 refugiats seran acollits per Catalunya a l'espera que el govern espanyol faci publiques les xifres definitives d'acollida de refugiats, el doble de les que es van acollir durant la guerra dels Balcans.

David Minoves ha reconegut que és una bona xifra i que anirà més enllà de la recepció d'aquests refugiats, ja que també s'atendran els casos de les persones que van arribar a Catalunya fugint d'anteriors conflictes però que encara no han pogut regularitzar la seva situació. "No podem fer dues lligues de refugiats, els que arriben ara de Síria i els que ja són al país. Tots han de ser atesos", insisteix.

Cargando
No hay anuncios

Segons Minoves, ajuntaments com els de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Sabadell, que s'han pronunciat a favor de rebre refugiats, i la Generalitat, han reaccionat de manera "molt positiva" en la voluntat de convertir-se en llocs d'acollida. Ha recordat, però, que la gestió de l'arribada dels refugiats ha de passar prèviament per l'estat espanyol.

El paper indispensable de les ONG

Cargando
No hay anuncios

El Ciemen insisteix que el manifest s'ha redactat de forma complementària a les tasques que duen a terme a Catalunya organitzacions i institucions com Stop Mare Mortum o Asil.cat, que busquen millorar les capacitats d'acollida i reconeixement dels drets de les persones que han patit desplaçaments forçats.

Per a Minoves, la tasca que duen a terme aquestes ONG és fonamental, ja que són elles les que compten amb l'experiència necessària per ajudar els refugiats. Minoves fa èmfasi sobretot en la importància que tenen al territori català. "Per desgràcia no comptem amb les estructures d'estat necessàries per gestionar la situació", lamenta. No obstant això, recalca que a Catalunya hi ha una llarga tradició d'ONGs que es dediquen a ajudar en molts àmbits, i en el de recepció de refugiats en concret. "Si avui fóssim un estat, estaríem preparats per gestionar la situació com a país".