El català es manté entre els joves de Pollença però afronta nous reptes en l’esport i al Port

PalmaL'ús del català a Pollença descendeix a mesura que augmenta l'edat dels parlants, segons ha conclòs un estudi sobre l'ús social de la llengua entre els joves del municipi. L'estudi, presentat aquest divendres, està especialment enfocat en els centres educatius i en els entrenaments esportius.

L'informe, encarregat per l'àrea de Normalització Lingüística i elaborat per la Plataforma per la Llengua conclou, entre altres qüestions, que la llengua pròpia gaudeix de bona salut en el municipi, ja que és la llengua més utilitzada, especialment en els contextos observats. No obstant això, l'ús de la llengua varia segons el context, amb un ús més elevat en els entrenaments esportius que en els centres educatius.

L'estudi indica que la variable 'edat' també té una influència considerable en l'ús de català. Mentre que en els centres educatius no es detecten grans diferències entre primària i secundària, en els entrenaments esportius s'observa una tendència a usar menys el català a mesura que els joves creixen. Així, els grups amb jugadors més petits utilitzen més el català que els grups amb jugadors més majors, on es nota un augment en l'ús del castellà com a llengua de comunicació.

L'estudi para esment, d'altra banda, a la figura dels entrenadors com a referents lingüístics i crida l'atenció sobre el fet que fan servir menys el català que els jugadors, la qual cosa podria estar reduint la presència de la llengua en aquests contextos. Un altre aspecte que emergeix és la diferència entre les dues zones principals del municipi. Mentre que a Pollença un 71,9% de les converses en els centres educatius es fan en català, en el Port de Pollença, aquest percentatge cau fins al 20,2%.

Aquesta discrepància, conclouen, mostra la influència de factors sociolingüístics i posa de manifest la necessitat de mesures específiques per enfortir la presència del català en aquella zona. El batle de Pollença, Martí March, ha remarcat la necessitat de reflexionar sobre quines són les polítiques lingüístiques necessàries per millorar la presència social del català.

Aquest estudi s'ha centrat en l'anàlisi de l'ús del català entre els joves de Pollença i en el paper dels adults, especialment mestres i entrenadors, com a referents lingüístics. Es va dur a terme un treball de camp en el qual es van observar un total de 4.442 converses en diversos contextos com patis, entrades i sortides dels centres educatius, així com entrenaments esportius de diferents disciplines.