Palma / BarcelonaEl confinament obliga a passar més hores que mai a casa i evidencia tot allò que s’hi podria millorar. El que sembla clar, i, de fet, alguns ajuntaments, com els de Palma i Barcelona, ja hi han començat a treballar, és que hi haurà canvis per revisar l’ús que es fa dels habitatges, els terrats i els balcons per poder aprofitar-los més. L’arquitectura tradicional de les Illes Balears i l’ús de productes locals de construcció com ara el marès, la ceràmica cuita i els blocs de terra són una solució sostenible per millorar la qualitat de les cases perquè estiguin preparades per a la possibilitat de futurs confinaments i l’impacte de la crisi climàtica, segons diu l’arquitecte Carles Oliver.
El període de confinament ha coincidit amb una primavera temperada, però què hauria passat si l’estat d’alarma s’hagués declarat en ple hivern o a l’estiu? Oliver assegura que les cases de les Balears no estan prou aclimatades i diu que s’hauria disparat l’ús de la calefacció o dels sistemes de refrigeració. A més, apunta que podria haver estat un “drama humà”, perquè s’haurien disparat els efectes de la pobresa energètica i la convivència a casa hauria estat “insuportable” per a moltes famílies.
L’arquitecte explica que un informe de la Universitat Politècnica de Catalunya indica que només fabricar el ciment de Portland -que és la base del formigó- necessari per cobrir la demanda per a la construcció de noves cases els pròxims trenta anys implicaria un augment de dos graus de la temperatura global. Per això, creu que si la indústria no inicia un canvi de model, caldrà cercar solucions i, en el cas de les Illes, una opció és fer servir l’arquitectura tradicional. A les Balears el marès, la ceràmica cuita feta amb biomassa i els blocs de terra comprimida són l’alternativa al formigó i una indústria pendent de desenvolupar. El seu ús evitaria augmentar les concentracions de diòxid de carboni i els habitatges gaudirien d’inèrcia tèrmica -la capacitat del material per emmagatzemar calor-, per disposar de frescor en uns estius que es preveuen de cada vegada més calorosos i d’aïllament a l’hivern. Això, apunta, es podria aplicar tant en els projectes de nova construcció com en els de rehabilitació. D’altra banda, Oliver comenta que l’actual normativa autonòmica obliga els ajuntaments a fer aparcaments cada vegada que es fan habitatges, fet que afavoreix un model de mobilitat “insostenible” i impedeix que a les plantes baixes s’hi puguin fer horts o corrals.
Repensar l’interior dels habitatges
Més enllà de possibles canvis associats a la situació sanitària -ara ningú sap fins quan duraran hàbits com desinfectar la compra o deixar la roba al rebedor-, el nou context fa que arquitectes i urbanistes coincideixin a dir que és un bon moment per repensar-ho tot, també de portes endins. La majoria remarca que cal millorar la relació entre els pisos i l’exterior, ja sigui amb balcons o amb zones comunitàries -aprofitant millor espais com l’escala i la porteria- perquè, com apunta l’arquitecta Marta Peris, la “distància entre el llit i el carrer sigui més gran”.
L’arquitecta Margalida Simó també creu que caldrà saber emprar millor l’espai dels pisos prioritzant el benestar per sobre de l’aspecte material. Als països nòrdics, on han de passar gran part de l’any a casa, els pisos no són molt grans, però sí que tenen una gran qualitat interior aprofitant la llum al màxim, comenta. “La calidesa de l’habitatge és molt important i una casa més buida dona una sensació d’amplitud”, afirma, i afegeix que si no hi ha un canvi de mentalitat en la societat, l’arquitectura “no podrà fer-hi res”. Simó destaca que a les Balears el clima permet tenir la casa oberta durant gran part de l’any, però que és molt comú entre els illencs estar a casa amb les persianes tancades i el llum encès. A més, considera que molts propietaris tanquen completament les terrasses o balcons -tot i ser il·legal- per crear un interior que acaba servint de traster. “Per usar els espais exteriors, però, cal que no hi hagi tant de renou produït pel trànsit, com passa a les ciutats europees, perquè el confort acústic no se sol tenir en compte i és essencial”, afirma Simó.
L’arquitecte Juli Capella, en el terreny de l’especulació de com serà el postcoronavirus, pronostica que casa nostra serà cada cop més una mena de “santuari” lliure de virus i que, qui més qui menys, ja té muntat a l’entrada algun espai per deixar-hi la roba i objectes com les claus i canviar-se el calçat. Això creu que pot fer replantejar la tendència que hi havia d’abolir el rebedor i entrar directament a la sala principal. I, també, que el lavabo es vulgui més a prop de l’entrada. A l’hora de passar un confinament llarg, com és el cas, és clar que les dimensions del pis i el nombre de persones que comparteixen els mateixos metres quadrats són elements clau. Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), dels 456.400 habitatges registrats a les Balears el 2019, 13.900 tenen unes dimensions inferiors a 46 metres quadrats, mentre que 102.600 tenen entre 46 i 75 m². Els més abundants, però, són els pisos que tenen entre 76 i 105 m² perquè a les Illes n’hi ha 152.200, mentre que hi ha 106.800 habitatges amb una superfície d’entre 106 i 150 m². Finalment, l’INE indica que 80.900 habitatges tenen més de 150 metres quadrats. Les diferències, com passa sempre, van més enllà de les dimensions. Hi compta -i molt- el fet de tenir una sortida a l’exterior, com un balcó o una terrassa, o, si més no, llum natural. Els balcons, defensa Capella, ara aniran més cercats.
El president del Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears (Coaib), Nacho Salas, també creu que el balcó es veurà d’una manera diferent perquè fins ara eren molts els que hi renunciaven a canvi de guanyar espais interiors. La normativa autonòmica estableix que no es poden cobrir completament les terrasses i els balcons. Salas destaca que la manca de vehicles als carrers de Palma permet gaudir més dels espais públics, ja sigui al carrer o al terrat. Afegeix que el coronavirus no canviarà la manera de fer arquitectura, però sí que ho farà l’impacte del canvi climàtic. “Els edificis hauran d’anar cap a un model diferent perquè siguin més autosuficients”, comenta. També pensa que caldrà redissenyar els habitatges perquè un mateix espais tingui diverses utilitats. Compartim l’escala, l’entrada i l’ascensor, i això es podria estendre.
Espais comunitaris
L’enginyer Andreu Ulied i la de l’arquitecte Eugeni Bach adverteixen que la demanda de balcons pot ser una situació conjuntural, a curt termini, vinculada al que s’ha viscut ara i a la manera com es gaudeix aquests dies dels espais exteriors: sense soroll ni tanta contaminació. “No havíem viscut mai els balcons com ara: hi ha una mena de pacte entre els veïns que ha fet que es relaxi el grau d’intimitat i ara potser no em fa vergonya estirar-me a prendre el sol ensenyant la panxa perquè s’entén que forma part d’una situació excepcional”, apunta Bach. Per a Ulied, és evident que es revaloritzarà l’espai exterior privat, però sobretot el comunitari, que en altres països europeus no s’ha prohibit utilitzar durant el confinament. Una idea que comparteix l’arquitecta Maria Sisternas, que reivindica les plantes baixes comunes i l’organització responsable dels veïns per poder gaudir dels espais en temps de confinament: “El que li falta a la ciutat són aquests espais intermedis, com la gran porteria ben aprofitada”.
Un dels projectes emblema a l’hora de millorar la connexió de blocs de pisos amb l’exterior -i evitar enderrocs-és la transformació de 530 habitatges del Grand Parc Bordeaux, dels francesos Anne Lacaton i Jean-Philippe Vassal, que va guanyar el premi Mies van der Rohe 2019: amb un sistema d’hivernacles prefabricats que recobreixen la façana, ha fet guanyar llum, espai i qualitat de vida a uns pisos de lloguer social que s’havien fet els anys seixanta.
Cort revisarà l'ús de les cobertes i els espais comuns dels habitatges
Durant l’estat d’alarma ha quedat clar que els terrats, els balcons i les terrasses, amb veïns que pugen a fer-hi exercici, a prendre el sol o deixar que s’hi esbravin les criatures, es poden aprofitar encara més.
L’Ajuntament de Palma ja ha iniciat un procés per “repensar” la ciutat des del punt de vista urbanístic però també socioeconòmic i ambiental, segons explicat la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol. La revisió del Pla General preveu mesures per definir algunes qüestions, com poden ser la composició mínima dels habitatges, la seva orientació, la ventilació creuada, quin ús es fa de les cobertes i que aquestes siguin verdes. A més, també s’està treballant en els usos dels espais comuns dels edificis perquè es puguin aprofitar més i millor.
Truyol diu que el nou pla aposta perquè Palma sigui una ciutat més habitable i això implicarà recuperar l’ús dels pisos. “L’habitatge és el cor de les nostres vides perquè és allà on es refugia la nostra intimitat i la de les nostres famílies”, diu la regidora, i afegeix que “ara més que mai”, en plena crisi sanitària i de confinament, cal recuperar el sentit principal i l’ús de la llar i allunyar-se de l’especulatiu.
En la mateixa línia, una de les primeres decisions que ha pres l’Ajuntament de Barcelona per repensar la ciutat després del confinament és encarregar una diagnosi de com estan aquestes cobertes i intentar llançar un pla que les doti d’ús comunitari. Des de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, apunten, en aquesta línia, que ja han rebut l’encàrrec d’analitzar-ho i que d’aquí a poc llançaran una enquesta sobre habitatge per preguntar als veïns quin ús fan de tots els espais comuns, inclòs el terrat. L’objectiu és poder dissenyar una estratègia per recuperar-los.
Com 'salvar’ edificis?
El projecte dels arquitectes Anne Lacaton i Jean-Philippe Vassal per rehabilitar tres blocs de pisos socials a Bordeus és un exemple d’intervenció per millorar la qualitat de vida dels veïns sense necessitat d’enderrocar cap dels 530 pisos. La iniciativa, que va guanyar el premi Mies van der Rohe del 2019, suma espai exterior i llum natural als habitatges. Es fa a través d’un sistema d’hivernacles prefabricats com a grans bastides que recobreixen la façana dels edificis. Les obres es van executar sense que els inquilins haguessin de marxar de casa seva i amb un preu econòmic: 50.000 euros per renovar cada apartament.
