El cas Confeti: una petició de 29 anys de presó que queda en paper banyat

PalmaS’acaba el cas Confeti i comença el paperí. L’Audiència Provincial va absoldre aquest divendres les 11 persones –la gran majoria vinculades a l’organització política juvenil Arran– per a les quals la Fiscalia demanava 29 anys de presó per participar en una manifestació contra el turisme de masses al moll de la Llotja de Palma ara fa cinc anys. En aquesta protesta, “amb l’objectiu de cridar l’atenció” –segons la sentència–, es van utilitzar dues bengales, es van activar pots de fum i es va llançar confeti, el qual va acabar donant nom al cas. La resolució de la Secció Segona de l’Audiència qüestiona amb duresa el modus operandi de la Policia Nacional en el desenvolupament d’aquest cas, i sosté que en la concentració només hi eren presents tres dels 11 acusats. Un d’ells, a més, era un periodista que cobria l’acte.

El magistrat que encapçala el tribunal, Juan Jiménez, divendres va tombar tots els arguments acusatoris, llevat del fet que la manifestació no es comunicàs “degudament” a les autoritats. “No es va causar cap tipus de dany o perjudici (...). Ningú va formular reclamacions de cap tipus. No es va alterar la pau pública (...) i, sobretot, no es va executar cap acte de violència de cap tipus”, remarca la sentència. “Hem d’afegir que el perill en què es va fonamentar l’acusació ni s’ha acreditat ni és típic”, subratlla. Així, l’Audiència Provincial va considerar que els manifestants no van deixar d’estar dins de l’exercici del dret a la lliure expressió i a la reunió i manifestació. A més, matisa que una societat democràtica “no pot criminalitzar el sobresalt que pot causar una manifestació” en els comensals d’un restaurant.

El magistrat es va mostrar contundent i “sorprès” pel fet que les acusacions no es consolidassin en un atestat policial en el moment en què es va tallar la protesta, sinó en un “informe” de la Prefectura Superior de la Policia 50 dies després de la concentració. Així, en el mateix moll de la Llotja, es va multar l’acusat que va dirigir la manifestació, A.M.M., però “sembla que la resolució adoptada no va resultar satisfactòria”, per la qual cosa el cos policial va reobrir la investigació.

“La policia va actuar de manera poc ètica, però molt intel·ligent”, declara a l’ARA Balears un dels advocats dels acusats, Josep de Luis. Sosté que la Policia Nacional “era conscient” que el que feia era, “com a mínim, estrany”. I el fet d’elaborar un informe i no un atestat va dificultar la possibilitat de presentar una querella per falsa denúncia, argumenta. “S’han protegit”, recalca. Després de conèixer la sentència absolutòria, “per a nosaltres aquest cas s’acaba aquí, hem perdut cinc anys, amb una gent que ho ha passat molt malament”.

De Luis també posa el focus en la Fiscalia, a la qual no es poden demanar responsabilitats jurídiques, “però sí morals”. “N’hi ha més d’un que avui no dormirà tranquil. Fa cinc anys que els fets eren aquests, i tot això respon més a un intent de fer por, d’intimidar la dissidència, que no de cercar la veritat i impartir justícia”, sentencia. Fins i tot, l’advocat admet que el cap d’informació del cos policial no veia cap delicte, però, així i tot, va passar l’informe al jutjat. “Que la Policia Nacional es passa, ho sabem. No obstant això, el que és estrany és que també ho facin el Jutjat d’Instrucció i la Fiscalia. És una conjunció de tres actors, i crec més en les causalitats que amb les casualitats”, afirma.

Després de conèixer les seves absolucions, les organitzacions Arran i Alerta Solidària varen expressar que aquest “és un clar cas de persecució política amb l’objectiu d’intimidar Arran”. De Luis va declarar, per part seva, que “hi ha hagut un impuls extrajudicial, no sembla que hagi estat un assumpte dels que normalment es porten als jutjats”.

Acusats “omnipresents”

Bona part dels acusats es trobaven fora del lloc en el moment dels fets. Un d’ells, A.B.G., era fora de Mallorca, concretament a Tarragona, com va comprovar el jutge a partir de testimonis i moviments bancaris. El magistrat va descartar també la possibilitat que aquesta investigada cedís la seva targeta a una altra persona per fer aquestes operacions, anticipant-se a futures acusacions. “No és creïble”, recull la sentència.

Hi ha altres casos semblants, com el de G.A.T., que es trobava en una fira nocturna de Manacor, o el de M.M.E, que era en un acte a Montuïri, tal com ho constaten distints testimonis. Així, hi va haver vuit acusacions que es van produir a partir de reconeixements fotogràfics de diferents testimonis de l’acusació, però dels quals l’Audiència Provincial va qüestionar amb contundència la credibilitat. “L’aclaparadora prova de descàrrega practicada per les defenses dels acusats posa de manifest la manca de credibilitat de tots els reconeixements fotogràfics fets”, exposa la sentència.

Fins i tot, el magistrat criticà tant el Jutjat de Primera Instància com el cos policial per no fer el que s’anomena un reconeixement en roda per identificar els acusats, en què es posen diversos individus amb característiques semblants davant el testimoni per reforçar la certesa de l’autoria. El fet d’haver-se omès, sosté el jutge, “és una altra poderosa raó per negar la validesa” dels reconeixements fotogràfics fets.