El cap de la trama de les 'cartes nigerianes' reconeix que creà comptes bancaris amb passaports falsos

PalmaEl presumpte cap de la trama de les 'cartes nigerianes' ha reconegut aquest dilluns que va obrir comptes bancaris amb passaports falsos, tot i que argumenta que l'informe policial "ha exagerat la situació" i que no en va obtenir cap guany. L'Audiència Provincial de les Balears jutja aquesta setmana 14 persones acusades dels delictes de pertinença a una organització criminal, estafa, falsificació de documents oficials i blanqueig de capital.

La Fiscalia demana penes de 227 anys i sis mesos de presó a la suposada banda, que va actuar, segons l'escrit d'acusació, almenys durant cinc anys des de Palma a més de 35 països de tot el món i hi va causar desenes de víctimes. Concretament, per al cap de la banda, el fiscal sol·licita una pena de quasi 25 anys de presó. Aquest ha reconegut en la seva declaració que "no tots" els doblers "eren bruts".

El líder ha assegurat que ell s'encarregava de la gestió dels comptes, però no ha donat explicacions sobre l'origen dels doblers. El processat ha assenyalat que la seva tasca consistia a transferir els doblers a clients i ell se'n quedava un percentatge com a comissió.

Segons l'escrit del fiscal, l'organització va estar activa del 2012 al 2016 i es dedicava a estafar fent servir tècniques d'enginyeria financera, principalment a través de la tècnica de les 'cartes nigerianes'. Aquesta consisteix a il·lusionar possibles víctimes enviant-los cartes i correus electrònics amb la promesa que aconseguirien beneficis per mitjà d'un projecte d'inversió i demanant-los, abans, una important suma de doblers.

Per tal d'aconseguir sucoses quantitats, actuaven en països de la Unió Europea, Amèrica i Àsia, procedents d'empreses i particulars que posteriorment desviaven a Nigèria. Així, obrien comptes bancaris amb identitats fictícies i feien servir passaports manipulats, assenyala la Fiscalia, qui destaca que la banda "actuava de manera acordada, consensuada i amb repartiment de papers, funcions i tasques de manera jerarquitzada per cometre múltiples fets delictius".

Per la seva banda, el segon acusat a declarar ha reconegut que va mantenir converses telefòniques amb el líder de la trama per donar-li les dades del seu compte bancari i així poder-li ingressar doblers. Tot i això, ha afirmat que desconeixia l'origen dels doblers i que mai n'hi va explicar els detalls.

Un altre dels 14 implicats, el quart que ha declarat, ha mantingut l'argument que ell era una "víctima" de la trama. Segons ha explicat, el seu compte va ser utilitzat per gent que no coneix. Així, s'ha desvinculat completament dels fets i ha afirmat que es dedica a obres de caritat i que té una empresa legal que comercialitza productes de ceràmica, amb la qual fa intercanvis a Nigèria.