Jaume Henrik Bergas: “No volem llevar els cotxes, volem que la gent pugui conviure al carrer”

SineuJaume Henrik Bergas Rydenfors va néixer a Santa Ponça el 1980. És fill d’una família fruit de l’amor sorgit d’aquell primer boom turístic. Per un costat, lligada a l’hostaleria i, per altre, a la pagesia, a la vida de poble. Ara, Jaume fa més de vint anys que viu a Sineu, on ha impulsat –juntament amb altres veïns– el projecte 'Sineu amb bici i a peu', una iniciativa que vol promoure una mobilitat més segura, saludable i sostenible, sobretot entre els més petits. Bergas estudià la Llicenciatura de Geografia i va continuar cursant estudis d’Enginyeria Tècnica d’Agronomia. Ara, però, s’ha bolcat en cos i ànima a millorar la mobilitat de Sineu, primer, i qui sap si de la resta de Mallorca. És per això que cursa un màster en Mobilitat Sostenible. Així la iniciativa sorgida per facilitar l’accés a l’escola dels seus fills l’ha duit a fer altres camins.

Comencem pel principi. Com heu arribat (a la plaça del Fossar de Sineu) per fer aquesta entrevista?

— A peu! Ha, ha, ha! –esclafeix a riure. He vingut a peu! El cotxe ara el tenc bastant aparcat. Però he de reconèixer que abans anava a comprar a la botiga i el primer que agafava era el cotxe! He estat molt, molt del cotxe i costa fer el canvi, ho reconec. És un hàbit que tenim ficat i quasi és com deixar de fumar. Ho has d’interioritzar.

La segona pregunta també ve donada. Sou Jaume Bergas, però també Henrik i Rydenfors…

— Vaig néixer a Santa Ponça. Mon pare era cambrer i ma mare, sueca, treballava de guia turística. Els meus padrins, de can Barraca, havien estat pagesos a Sineu. El padrí va ser mercader tota la vida. També, quan mon pare era petit, havien estat a la possessió de Malesherbes –dins el municipi d’Algaida, però molt vinculada a Montuïri. Però als anys 70 varen fer el bot cap a la vorera. Anaren de posaders, d’amos, a una possessió; precisament, l’homònima de Santa Ponça, la que dona nom a tota la zona. Allà, el padrí ja va tenir vista i varen obrir un bar a Santa Ponça, al nucli costaner. El meu pare, de ben petit, ja feia feina darrere una barra, dret damunt una caixa de Coca-Cola. Aleshores, mira com són les coses, el padrí anava a Mercapalma amb el bus de línia o la camiona a comprar el gènere pel bar. Ara ens sembla increïble! Finalment, jo de Santa Ponça vaig anar a Can Picafort, per tornar finalment a Sineu. És curiós, perquè molta gent del poble anava cap a la costa, i jo vaig fer el camí invers. 

Com neix 'Sineu amb bici i a peu'? Quins objectius teniu?

— Tot va començar per una inquietud personal. Tenc un fill petit i, per temes de salut, sempre anàvem en cotxe. Fins que un dia vaig pensar: “Això no pot ser”. Quan va començar a anar a peu a escola, vaig adonar-me de com de perillós era fer el recorregut fins a l’escola. I com a geògraf, em fix molt en l’espai. Vaig entrar en contacte amb el grup 'Entorns escolars i camins segurs' de FAPA Mallorca i Vianants Mallorca. Vaig començar a llegir coses i vaig crear un pla d’acció. Així sorgiren els camins escolars de Sineu i d’aquí va venir la presentació… Vaig mirar de convèncer una altra mare de l’escola, en aquest cas Marta Bergas. I quina no va ser la meva sorpresa que, quan li ho vaig proposar i presentar, em va dir: "A la fi! Un altre que pensa com jo!". Així que a partir d’aquí va haver-hi molt bona sintonia i vàrem fer una primera presentació a Sineu. La sorpresa fou que hi participaren unes setanta persones: famílies, Ajuntament, Policia Local, mestres, infermeres… Va ser un èxit!. Després d’això, vàrem veure que la feina no havia de quedar només en l’entorn escolar, sinó que havia de mirar cap al conjunt del poble. Així va néixer 'Sineu amb bici i a peu'.

Quin és l’objectiu principal del projecte?

— L’autonomia infantil. Que els infants puguin anar tots sols a escola, a peu o amb bicicleta, de manera segura. Per aconseguir-ho, cal pacificar els carrers: reduir la velocitat dels cotxes a 20 quilòmetres per hora, crear zones de convivència i carrers residencials. No es tracta de prohibir els cotxes, sinó de compartir millor l’espai. Si els cotxes passen a 20 km/h, tots hi podem conviure.

El fet que s’hagin empedrat diferents carrers del nucli de Sineu va en consonància amb el vostre projecte, no?

— Exacte! Hem aprofitat les actuacions ja fetes, com el carrer Major empedrat, per incloure-les i fer-les de l’entorn escolar. I això que han fet darrerament, perfecte, però també entenem que són 185 euros el metre quadrat i és impossible fer-ho arreu. La xarxa de carrers ara mateix és de dos quilòmetres de xarxa.

Quines accions concretes heu fet per fer veure a les famílies que s’ha d’anar a peu o amb bicicleta?

— Nosaltres vam començar amb una enquesta a les famílies. Vam fer una fotografia del moment. En analitzar-ho, vaig veure que aquella gent que havia contestat que acompanyava els seus fills amb cotxe era la que deia que anava amb cotxe. Era un bucle! I va ser quan vam decidir fer la senyalització dels camins. I només amb això ja vam aconseguir disminuir un 20% la presència de cotxes a l’entorn escolar. Per tant, les ganes hi són. Volem aconseguir que, com a mínim, el 80% dels alumnes que viuen dins el nucli de Sineu vagin a peu o amb bicicleta.

Què demanaríeu als conductors que encara no han canviat d’hàbits?

— No els deman que deixin el cotxe, ni prop fer-hi. Només que circulin a poc a poc, amb respecte. Que recordin que al carrer hi ha infants, gent gran, bicicletes, i tots tenim dret a ser-hi.

Heu rebut interès d’altres municipis?

— Sé que parlen de la nostra iniciativa. A Sencelles, per exemple, volen crear un entorn escolar i sé que els han parlat del nostre projecte. El que feim aquí és totalment reproduïble: quasi el 50% de la població de Mallorca viu en pobles de menys de 5.000 habitants. Això és tot el Pla. Si hi hagués finançament o suport institucional, podríem fer créixer la xarxa. De moment, tot ho feim de manera voluntària, amb moltes hores dedicades. I obr la porta que ens convidin per explicar i compartir el nostre projecte.

També parlau de rutes ciclables i de mobilitat més enllà de l’escola.

— Exacte. Els infants volen anar amb bicicleta, però sovint és perillós. Ara treballam amb la idea de crear rutes segures cap a altres pobles, com Maria. Són cinc quilòmetres: amb una bona connexió, podrien venir amb bici a l’institut o a fer feina. També el camí de Costitx. Si obren aquest camí, són cinc quilòmetres més. Per venir a l’institut, és molt poc. Tot això és futur: mobilitat sostenible, salut, qualitat de vida i menys estrès. Si els carrers són més amables, tot el poble hi guanya.

Parlau sovint de recuperar espai públic…

— Sí. Els carrers, històricament, eren per a les persones. Els cotxes fa cent anys que existeixen, però ara ocupen tot l’espai. I molts ni tan sols es mouen: dormen al carrer. No es tracta de prohibir res, sinó de repensar. Si tenim aparcaments dissuasius, que siguin agradables i accessibles. Si hi ha gent que vol seure al carrer, que tingui un banc i ombra. Petits canvis que fan gran la diferència.

Com valorau la relació amb l’Ajuntament i la comunitat educativa? 

— Hi ha bona entesa, però queda feina. L’escola ja treballa els camins segurs amb els alumnes i els mestres hi participen. Però això ha de ser una feina compartida: Ajuntament, escola, famílies, gent gran… Tothom ha de posar-hi el seu granet.

A Sineu fa molts d’anys que teniu en dansa el tema dels cotxes a la plaça…

— Sí, hi ha temes delicats, com és el del cotxe a la plaça. No és fàcil, però hi ha cada vegada més veïns que demanen carrers sense cotxes. Hem de poder compaginar que el poble ha de ser viu i segur.

Per acabar, com voldríeu el Sineu, el Pla de Mallorca de demà?

— Que la gent hi pogués viure més tranquil·la. Que els infants poguessin anar tots sols a escola sense que els pares passassin pena. Que el poble fos més agradable per caminar, conversar o simplement seure a un banc o a la fresca. No volem llevar els cotxes. Només volem que hi hagi espai per a tothom i que els cotxes vagin a poc a poc. Amb això, ja estaríem contents.