“La primera cosa que demanen és el Wifi”: així és l’estada dels migrants al port de Palma

Aprop de la seu de Baleària del port de Palma, on cada any desembarquen milers de turistes a Mallorca, s’aprecien unes carpes blanques amb una excessiva protecció policial a l’entrada. Són les instal·lacions que acullen només els homes migrants majors d’edat que arriben a la costa de l’illa durant 24 o, de vegades, 48 hores abans de viatjar cap a la Península– els menors van directament a Son Tous i les dones amb infants van a instal·lacions de la Creu Roja. “Aquí no queda ningú, tots se’n van en molt poc temps”, assevera un treballador que guia els mitjans de comunicació a les diferents estades. D’ençà que es va obrir aquestes instal·lacions, al novembre de 2025, a Mallorca ja hi han passat 472 persones, 555 al port d’Eivissa i 90 a Formentera. 

Just en entrar, devora una petita cabina de control hi ha un cartell (en àrab, en francès, en anglès i en castellà) que destaca entre el blanc perquè té un color per a cada llengua i que prohibeix fumar. Devora, a mà esquerra, hi ha el menjador, presidit per una pissarra. En francès posa: “Benvinguts”i, seguidament, la clau del Wifi, “ la primera cosa que demanen en arribar”, segons conta un treballador. A les 23 hores el llum i l’Internet s’apaguen, el sopar és a les 19 hores i el berenar a les set i mitja del matí. Devora aquestes normes escrites en color negre hi ha un quadrat vermell tot escrit en majúscula que prohibix fumar, beure alcohol, prendre drogues i rentar la roba a les dutxes. També estableix que només es poden dutxar fins a un màxim de 10 minuts. Tot i les ordres estrictes, el delegat del govern espanyol a les Illes, Alfonso Rodríguez ha considerat que amb la disponibilitat de Wifi i de carregadors per endollar els mòbils “ess guanya en dignitat i s’ofereix una millor atenció en clau humanitària”. 

En haver teclejat la clau del Wifi i comprovat que funciona, “ veiem molts de mòbils amb imatges de les famílies, amb qui parlen per videotrucades”, relata el treballador. De vegades el personal també surt a les trucades perquè els migrants volen mostrar a les famílies qui els aten. Els treballadors exposen que, alguns d’ells, es fan fotografies amb el cartell que posa “Welcome to Palma” que justament es troba davant les carpes per notificar als familiars que ja han arribat a Espanya. Un altre treballador explica que, tot i el viatge dur i les males condicions que han viscut als seus països, els homes “arriben contents”. Així, assegura que molts dels nouvinguts tenen estudis universitaris i que, en els seus països, són de classe “mitjana-alta”. Afegeix que els migrants “tenen clar que no volen quedar a Mallorca” perquè diuen que “hi ha molta d’aigua”, diu mentre se li escapa una rialla. 

Ho conta devora un company que admet que no demanen molta informació personal als homes perquè si no se’n va “destruït” a casa. “De vegades pens: si això dura un poc més em pos a plorar”, diu. Normalment hi ha sis treballadors però en els dies de màxima afluència, com en dues ocasions durant els darrers mesos on s’ha arribat a atendre a 102 migrants, arriben reforços. 

Estan davant una carpa que protegeix els ordinadors de l’Administració i també alguns aliments que se serveixen freds. Seguidament hi ha un passadís llarg amb cartells que senyalitzen les habitacions i els banys portàtils que hi ha. Les habitacions que poden acollir fins a 80 i 56 persones fan una olor forta. Les lliteres estan equipades amb matalassos i coixins antisèptics “per desinfectar-los millor”, segons ha explicat una treballadora. Els migrants gairebé no tenen espai on posar les pertinences. Només hi ha una prestatgeria petita de quatre prestatges al final de cada passadís de lliteres. 

Les dutxes estan davant els banys portàtils. Estan dins una nau prefabricada petita però enrajolada. És la sala que més s’assembla a una casa real. Té dos rentamans amb miralls i les dutxes tenen plat i cortines. Així i tot, en sortir de la dutxa no hi ha molt d’espai on vestir-se ni tampoc on preservar la intimitat.

El Govern no abandona a les Balears

Les instal·lacions dels ports de Palma, Eivissa i Formentera s’han aixecat “gràcies a la declaració de l'emergència migratòria a Balears per part de la Secretaria d'Estat de Migracions el setembre que va suposar una inversió de 6,7 milions d'euros” , segons ha recordat el delegat del govern espanyol a les Illes, Alfonso Rodríguez. 

El delegat ha agraït la col·laboració de tots els actors implicats en l'atenció de les persones migrants com la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, Salvament Marítim o la Creu Roja, tots ells amb representació en la visita al port de Palma d'aquest divendres.També ha destacat el paper dels ministeris d'Interior i de Migracions i la cessió dels espais per part de l'Autoritat Portuària de Balears (APB).

"Al contrari del que moltes vegades es diu amb excessiva lleugeresa que el Govern abandona a Balears en el treball amb el flux migratori, el Govern es bolca amb multitud de recursos per a desenvolupar amb dignitat l'acolliment en trànsit", ha reivindicat.

Solució a unes condicions “terribles”

La professora de Dret Internacional de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i membre de l'equip directiu de l'Observatori de Migracions al Mediterrani Valentina Milano, present en la visita, s'ha mostrat satisfeta amb les instal·lacions portuàries.Aquestes, ha apuntat, arriben després de mesos en què les entitats i col·lectius que treballen amb els migrants vinguessin "lluitant i demanant" que s'habilitessin.

Fins ara, la situació en la qual es trobaven els migrants que esperaven poder embarcar-se en un ferri en direcció a la Península era "terrible". "Estaven sense cap mena de protecció ni atenció, dormint fos a la nit amb temperatures que eren inacceptables", ha recordat.Milano ha remarcat la importància que tots els actors que intervenen en l'atenció de les persones migrants estiguin coordinats i ha subratllat que es necessiten "més recursos per a fer una intervenció de major qualitat".