La capsa de bombons, darrer episodi de la lluita pel negoci milionari de les golondrines

PalmaQuan va rebre la capsa de bombons d'un dels socis de Naviliers Bennassar, Joaquina Ferrer, directora general de Costes, va decidir no obrir-la perquè volia compartir-la amb els funcionaris. Segons fonts coneixedores, la va donar a alguns membres del seu equip que, en obrir-la, no varen creure el que veien. Immediatament l'avisaren i Ferrer va explicar al conseller de la Mar i el Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, la troballa.

Lafuente va contactar amb els serveis jurídics de la Comunitat –en concret, amb una persona de molta confiança– i les indicacions varen ser clares: "Cal posar els fets en coneixement de l'autoritat". Així es va fer i el relat dels fets va començar a córrer com la pólvora entre els funcionaris: un aspirant a una concessió de Costes havia lliurat una capsa amb 20.000 euros.

Aquest és només un episodi més, molt cridaner, d'una autorització que arrossega altres incidents i enfrontaments empresarials: dues empreses, Naviliers Bennassar i Collado, han aglutinat a la zona de Cala Millor el negoci del transport de turistes, una activitat que mou una gran quantitat de passatgers i de recursos econòmics.

El darrer ha estat el conflicte per una cabina de venda de tiquets, segons han confirmat a l'ARA Balears fonts del sector. No és un fet aïllat, i la història és llarga i plena de denúncies, plets i condemnes, sovint per un ús privatiu de recursos dins el domini públic –com en el cas dels pantalans de pujada i baixada de turistes. Es tracta d’una disputa estructural per controlar un negoci turístic amb un volum econòmic elevat i amb un recurs clau –el pantalà de Cala Millor– que fa dècades que està en el centre de la polèmica.

Les dues empreses sol·liciten regularment a l'Administració els permisos per operar, ja que algunes instal·lacions estan dins domini públic i és Costes qui ha d'autoritzar l'activitat. Ambdues acumulen un llarg historial de relació amb la Demarcació de Costes de l'Estat i ara també amb la Direcció General de Costes i Litoral. Durant anys, han tingut petites friccions, com una pel punt de venda de tiquets, fins que l'Administració –en aquell temps encara en mans de l'Estat– va decidir fa prop d'una dècada que s'alternarien anualment en el punt de venda per posar fi a les discussions.

El mecanisme d'alternança va fallar fa uns anys, quan una de les empreses no va respectar el final del període que li corresponia i es va negar a retirar-se. Això va desencadenar un nou enfrontament entre operadors que va acabar amb denúncia.

Un pantalà privatitzat

La gestió litoral del Llevant, com la d'altres indrets de les Balears, ha escrit llargues històries de conflictes i d'aprofitaments consentits però il·legals. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) va sentenciar fa 21 anys que les dues empreses explotaven en exclusiva el pantalà de Cala Millor, on embarquen i desembarquen el gruix dels turistes, i que se n'havia de garantir l'ús en condicions d'igualtat.

Segons el TSJIB, l'Ajuntament de Son Servera havia consentit aquest procés, quan hauria d'haver vetlat perquè una instal·lació dins domini públic no fos d'ús privatiu. Malgrat això, els conflictes es varen mantenir, amb sancions, litigis i desacords continus entre operadors.

Una nova resolució judicial del 2014 va tornar a evidenciar el problema: la interpretació dels acords havia permès de facto una privatització de l’ús del pantalà, i havia deixat en mans del mateix sector la decisió sobre qui podia operar-hi. Aquesta situació va generar perjudicis econòmics, indemnitzacions i més enfrontaments. La història es repetia i sempre hi havia alguna empresa que es considerava marginada pels dos grans operadors i acudia als tribunals.

El projecte actual

Bennàssar Naviliers estava pendent ara de la resolució del darrer projecte per continuar operant excursions marítimes entre el 2026 i el 2029 en diversos punts del Llevant, amb Cala Millor com a enclavament principal. El document preveu mantenir l’activitat amb embarcacions turístiques i reforçar la venda de tiquets a terra amb casetes i punts d’informació, una peça clau del negoci. El projecte dibuixa una activitat econòmica rellevant, amb ingressos anuals que, segons declara l'empresa, superen els 800.000 euros, i defensa que hi ha prou espai per compatibilitzar operadors i que no existeix saturació ni conflicte.

Però s'arrossega un conflicte per l’explotació de les excursions marítimes a Cala Millor, que ve de lluny i que té arrels en la mateixa creació del pantalà. Aquesta infraestructura, construïda amb finançament privat però sota concessió pública de l’Ajuntament de Son Servera, havia de ser d’ús compartit entre empreses. No obstant això, des de finals dels anys noranta es varen produir disputes constants pel seu control i per l’accés a l’activitat.