El capellà que es va haver d'exiliar per dir que "la corona del rei d'Espanya és l’argolla del poble català"

GironaEl 6 d’abril del 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, mossèn Bartomeu Barceló i Tortella (Felanitx, 1888 - Barcelona, 1973) va fer un abrandat sermó independentista a la catedral de Girona que el va portar aquell mateix dia –que era Dilluns Sant– a la presó i posteriorment a l’exili. Barceló va ser tota la vida un capellà compromès amb la llengua i amb la nació completa, i no es va retractar mai de les seves paraules, tot i la repressió que va patir. Diumenge vinent se l’homenatjarà i es recordarà aquell episodi històric del qual justament diumenge farà cent anys. L’acte es farà a les escales de la catedral a les 12 del migdia i l’ha organitzat l’associació Agermanats de Girona i Mallorca.

Mn. Barceló va deixar la seva Mallorca natal amb catorze anys per anar a Figueres a estudiar al seminari menor dels pares paüls. I hi va descobrir la unitat de la llengua i que “a l’altre vessant dels Pirineus també hi ha un poble català”. Va fer el noviciat a Barcelona i el maig del 1914 va ser ungit capellà a Tortosa. El setembre d’aquell mateix any va anar com a missioner al Perú, on va aprendre l’aimara i el quítxua per integrar-se a la comunitat índia. El 1916 va tornar a Barcelona i el 1918 va anar a la Missió de Palma. Aleshores, Mn. Barceló ja tenia fama de bon predicador i havia començat a escriure poesia. A Mallorca va fer amistat amb Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera. Als seus superiors no els feia gràcia que escrivís poesia i que es relacionés amb els literats de l'època i el 1919 el van destinar de mestre a Bellpuig d'Urgell i d’allà va tornar a Figueres, on va consolidar la fama de bon orador. El cridaven per predicar a tot arreu i, segons la premsa de l'època, la gent corria per escoltar-lo.

Exili i parany

Posteriorment va tornar a Mallorca, on va continuar escrivint poesia amb èxit, cosa que no va agradar gens al seu superior, que li va prohibir tota activitat a Mallorca i no només la literària, sinó també la ministerial, per la qual cosa va tornar a l’Empordà. Amb Ramon Llull a una mà, per defensar la llengua i la nació catalana, i amb Vicenç de Paül a l’altra, com a referent de la lluita social pels desvalguts, trenava uns discursos vindicatius i alliçonadors. Ja s’havia fet un nom i tenia prestigi, per això amb 36 anys li van proposar predicar a la catedral de Girona.

Després de la detenció i de passar poc més d’una setmana a la presó, Barceló va veure que amb el règim de Primo de Rivera les possibilitats que tenia eren el desterrament per força o l’exili. Va optar per l’últim i a Girona va agafar un tren que el portaria a París. Abans d’enfilar cap al nord, es va acomiadar d’uns amics a Figueres, alguns dels quals van ajudar econòmicament la seva mare en els moments més difícils. A la capital francesa va ser ben acollit pel superior de la seva congregació, que li va proposar d'anar a Londres. Ell ho va desestimar i va preferir anar a la Catalunya del Nord, on el bisbe d’Elna-Perpinyà, l’occità Juli Carsalade du Pont, també el va rebre bé. El setembre del 1925 el Correo de Mallorca va publicar que la causa instruïda per l'autoritat militar en contra seva havia estat arxivada i l'endemà també es va publicar a la premsa de Girona. Va ser un parany que li van posar les autoritats perquè es confiés, tornés a Figueres i detenir-lo, ja que no podien consentir no haver-lo sabut retenir. Gràcies a les gestions que va fer un gran amic seu, el van advertir i li van dir que no es mogués del Rosselló. Del 1931 al 1934 Barceló va col·laborar amb Nosaltres Sols, va ser amic de Daniel Cardona i als anys 40 va militar al Front Nacional de Catalunya.

L’escriptor i coorganitzador de l’acte de diumenge, Bartomeu Mestre, ha trobat en els últims mesos que el nunci del Vaticà a Espanya, Federico Tedeschini, va elaborar, després d’entrevistar diversos assistents al sermó, un expedient que ha romàs a l’arxiu secret del Vaticà fins a l’any 2007, quan Benet XVI en va desclassificar una part. L'expedient forma part d'una carpeta més àmplia anomenada La questione catalana. En aquell expedient s’hi han recollit algunes de les frases que Mn. Barceló va pronunciar, com que “la corona del rei d'Espanya és l’argolla del poble català”. Mn. Barceló va tornar el 1935 a Sant Feliu de Guíxols per fer la seva tasca pastoral a la nova urbanització de s'Agaró. Amb l’esclat de la guerra es va haver d’amagar i el novembre del 1936 el diari Le Feu va informar del seu possible afusellament. Es va tornar a exiliar a Perpinyà i va morir el 1973 a Barcelona.