Societat 28/01/2024

“Amb els canvis educatius innovadors hem reduït un 40% l’abandonament escolar”

El curs actual, 161 centres participen en el Programa de Millora i Transformació (PMT) per reformular les seves metodologies i dinàmiques de funcionament

4 min
La transformació innovadora dels centres contribueix a millorar la motivació dels alumnes.

PalmaDurant el curs 2023-2024, 161 centres educatius participen en el Programa de Millora i Transformació (PMT) de la Conselleria d’Educació i Universitats. Aquesta iniciativa acompanya les escoles en el seu canvi i facilita eines i mètodes de treball perquè el puguin tirar endavant, segons s’explica a la web de la Conselleria. Els PMT s’emmarquen en el concepte més ampli d’innovació educativa, els beneficis de la qual són tangibles. “Els canvis innovadors en la gestió de la convivència i del procés educatiu ens han permès reduir l’abandonament escolar un 40%”, explica la directora de l’IES Antoni Maura, Myriam Fuentes. El centre va començar aquest camí fa nou anys, en “un moment en què tenia molts problemes de disciplina per manca de motivació de l’alumnat”, explica. “Vàrem apostar per metodologies que posen l’alumne al centre de l’aprenentatge i per l’ús de la tecnologia”, recorda. En aquest sentit, “es va passar de la queixa a les ganes i els alumnes han millorat en l’expressió oral i en la capacitat de debat”.

La Conselleria d’Educació assegura que el pressupost que es destinarà enguany al Servei d’Innovació és de 432.670 euros, 17.670 euros més que l’any passat. Es mantindran les activitats vigents, com les Tutories Teatrals o el Map Teatre, “que continuarà el pròxim curs”. En la mateixa línia, també diu que, "de moment", es mantindran les dotacions dels Centres de Professorat (CEP) i del Centre de Formació, Innovació i Recerca per a la Direcció Escolar (CFIRDE), ambdós clau en el progrés educatiu i un complement de la feina que fa el Servei d’Innovació.

Alumnes partícips de l’aprenentatge

La transformació dels centres també ha tingut impacte en les escoles de Primària. És el cas del CEIP Can Coix, que el curs 2018-2019 inicià un procés de transformació de les metodologies i el funcionament general de l’escola. La decisió d’evolucionar sorgí per la desmotivació de l’alumnat. “A mesura que pujaven de curs, sobretot a 5è i 6è de Primària, no volien venir a classe i la convivència es deteriorava”, explica Maribel Domínguez, que n’és la directora. A partir d’aquí, i gràcies al fet que varen coincidir un grup de docents “motivats”, es va tirar endavant el projecte. Can Coix aposta pels ambients d’aprenentatge: les aules passen a ser ambients. “Cada espai té una proposta pedagògica diferent”, diu. D’aquesta manera, els alumnes poden anar a l’ambient que volen, s’autoregulen i poden ser els responsables del seu propi aprenentatge. Un exemple és l’ambient Ingenium: els infants hi aprenen a gaudir de la lectura, a fer recerca d’informació i a comprendre textos.

Un tema al qual s’enfronten els centres que volen apostar per la innovació és el rebuig de pares i docents, que prefereixen els processos tradicionals. “Els vàrem demanar [als pares] que confiassin en nosaltres, i els resultats hi són. Ara que els tenim engrescats volem anar més enllà”, explica Domínguez. Per continuar avançant, la directora subratlla la necessitat que els docents es formin per adaptar-se als canvis i per estar motivats.

En la formació dels mestres hi intervenen els Centres de Professorat (CEP), que es coordinen amb el Servei d’Innovació. El director del CEP Palma, José Antoni Vega, assegura que els darrers anys “s’han potenciat molt les formacions als centres, per millorar les metodologies d’aula i el dia a dia, i incorporar estratègies i mirades cap a la innovació educativa”. En cas que els centres tinguin el mínim de professors per rebre una formació al seu edifici, s’opta per fer-les de manera conjunta amb altres escoles. “És enriquidor perquè, encara que tinguin particularitats semblants, també tenen diferències. És interessant veure com introdueix cadascuna els canvis en la rutina”, explica.

“La paraula ‘innovació’ em fa nosa”, assegura la directora de l’IES Maria Àngels Cardona, Maria Josep Rebassa. “És millor parlar de millora educativa”, afegeix. Rebassa considera que la cohesió que requereixen els claustres per poder tirar endavant els canvis “hi ha de ser prèviament”. “Si no, no funciona”, diu. “És bàsic que el claustre estigui unit i que tothom se senti implicat en les decisions. Una persona no pot abanderar el projecte. Ha de ser de tothom, perquè se’l senti seu, parit i ideat”, assegura, per la seva banda, el director del CEIP Sant Miquel, Joan Antoni Oliver. Aquest centre va començar la seva reinvenció fa 15 anys: “A vegades hi ha resistències, i quan algú diu que no veu canvis positius amb les noves metodologies és perquè no ha estat partícip del que hi havia abans i del que s’ha aconseguit”.

Al Maria Àngels Cardona treballen de manera cohesionada en diferents eixos: convivència i coeducació; atenció a l’aspecte humà i emocional de l’alumne i repercussions en l’aprenentatge, i noves tecnologies. Davant les crítiques que desperta en certs sectors la transformació de l’educació, Rebassa defensa que “un bon alumne serà bo sigui quina sigui la metodologia emprada”. “Els docents som aquí per guiar tot l’alumnat, també aquell que té èxit. Però, sobretot, hi som perquè tots els estudiants assoleixin el màxim èxit en funció de les seves possibilitats”, afegeix.

Per fer front als canvis profunds en què estan immersos molts centres, Fuentes remarca que és important que hi hagi el suport d’una organització institucional, per ajudar que el professorat i els pares vegin que darrere del canvi innovador hi ha “una solidesa, i una transformació reconeguda per l’Administració”. Per la seva banda, Rebassa considera que la feina d’Educació ha de ser continuar acompanyant els centres, facilitant les eines que els permetin “autogestionar-se, de manera sostenible en el temps”. I avisa: “Si volen que els directors exercim el lideratge pedagògic, el CFIRDE ha de continuar en marxa”.

stats