TERRITORI
Societat 10/05/2019

Els ecologistes es fan seva la batalla pels Canons d’Artà

La costa artanenca estaria cimentada sense l’activisme ambiental de molts dels seus habitants; dues dècades després, alguns tornen al lloc on aconseguiren aturar les excavadores i salvar el paratge

Miquel Barceló
5 min
Els ecologistes es fan seva la batalla pels Canons d’Artà

ArtàDesprés de la declaració del Trenc com a parc natural i l’ampliació del parc marítim de Cabrera, la compra de la finca dels Canons (Artà) per part del Govern ha estat una de les decisions per a la conservació del territori més valorades de la legislatura que acaba. S’ha assolit la protecció definitiva d’un dels espais emblemàtics de la costa nord-est de Mallorca, que ocupa 172,4 hectàrees, per les quals s’han pagat 6,7 milions d’euros amb fons de l’Impost de Turisme Sostenible.

La compra final dels Canons ha posat en valor tot el moviment ecologista que en el seu moment frenà la urbanització. Més de 20 anys després de la mobilització social, l’ARA Balears ha reunit en el mateix lloc alguns capdavanters d’aquell moviment social que guanyà la batalla dels Canons. Maria Hernández, Tomeu Payeres L’amo, Joan Rayó, Salvador Medina, Julen Adrian i Antoni Muñoz són algunes de les cares visibles que estigueren a la primera línia.

“Mentre ens barallàvem pels Canons, havia caigut la parcel·lació de la finca de Carrossa, estava en marxa l’ampliació del port de la Colònia de Sant Pere, la macrourbanització de la Canova havia quedat avortada, i a foravila s’anava urbanitzant a gran ritme. Teníem molts de fronts oberts”, recorda Julen Adrian. Als Canons s’hi ajuntà tot: l’ànim de continuar lluitant per la defensa dels espais naturals que sobrevivien a la voracitat del ciment i una discussió política sobre com evitar que se cimentàs la costa artanenca entre Betlem i la Colònia de Sant Pere. Tomeu Payeres explica que “aleshores quedava clar que s’havia d’aturar no només la urbanització dels Canons sinó també el planejament urbanístic municipal, que preveia arribar a 27.000 habitants, l’equivalent a la població de Manacor”.

“Posar fi a la mania pel formigó em motivà a lluitar per la protecció. Però hem vist que continua i ara sembla que és més legal que abans. Basta veure què ha passat amb la Colònia”, es queixa Salvador Medina. “Sí, però això són les lleis, que ho permeten. El problema és qui dissenya el vestit a mida per continuar urbanitzant”, replica Payeres.

Joan Rayó, un dels que s’encadenaren, recorda el temps de lluita: “Hi havia gent del GOB de Palma i aquí a Artà, amb Toni Muñoz, l’ecologisme havia agafat força, mentre a l’Ajuntament el projecte dels Canons havia generat una escissió dins els Independents -el grup de govern. Hi havia gent satisfeta si s’aconseguien rebaixar a 2.000 les places i gent que no en volia cap. Hi hagué una manifestació des de la Colònia de Sant Pere, taules rodones, una recollida de signatures...”.

Lluita i debat polític

El projecte dels Canons, amb 6.000 places turístiques, s’aprovà el setembre del 1992 i la promotora Cala Vella SA en començà la primera fase el 16 d’octubre de 1995. La zona no havia estat inclosa a la Llei d’Espais Naturals (LEN) del 1991. Un mes després d’iniciar-se l’obertura de vials, l’Ajuntament ordenà aturar les obres per deficiències administratives. Aleshores, 20.000 m2 de garriga ja havien estat arrabassats.

El projecte es va reprendre el maig del 1997. Dia 17 del mateix mes, una vintena d’ecologistes encapçalats per dirigents del GOB es lligaven amb cadenes a les excavadores i generaren un gran impacte social i mediàtic. A partir d’aquell fet es varen succeir un llarg debat polític dins l’Ajuntament, el Consell de Mallorca i el Govern i nombroses negociacions amb la promotora per tal de reduir a 2.000 el nombre de places. L’amenaça de la desclassificació i la por d’afrontar quantioses indemnitzacions es barrejaren a tots els nivells.

El 17 de gener de 1998 un decret del Govern establí una moratòria per construir nous hotels durant dos anys, per tal de poder desenvolupar el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT), i obrí el camí a la desclassificació. El 2000, els Canons eren declarats Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) i s’obria un litigi judicial que acabà amb una sentència del Tribunal Suprem de 5 d’octubre del 2010 que establia una indemnització de 3,6 milions d’euros a Cala Vella. Vuit anys després, el Govern tancava la compra dels terrenys per incorporar-los a la futura ampliació del Parc Natural de Llevant. Han passat a ser de domini públic i les cessions que va fer inicialment la promotora de les cases velles de Betlem i el petit quarter d’artilleria (d’aquí ve el nom dels Canons) es mantenen com a infraestructura per a equipament social.

Vidrioles a les botigues

Maria Hernández tenia 16 anys quan la lluita pels Canons arribava al punt crític. “Érem a qualsevol moviment que ens remogués la consciència”, explica. Amb altres companyes “com Estrella Alba i Cristina Santandreu” es dedicaren a la venda de camisetes i la recollida de donatius per a la defensa dels Canons. “Margalida Morey, la filla del primer batle després de la dictadura, ens en va fer el disseny. Repartírem vidrioles a totes les botigues i es penjaren llenços a les balconades com a senyal de protesta per demostrar que una gran part del poble estava en contra de la urbanització”, afegeix.

La cessió anticipada que va fer Cala Vella SA a l’Ajuntament de les cases i el quarter tingué el seu propi front dins la batalla pels Canons. Tomeu Payeres recorda que el propietari de la urbanització, tot i les paralitzacions d’obra del projecte, va permetre durant anys l’ús d’alguns immobles i que s’habilitàs una base per a l’Ibanat sense cobrar, “i això s’ha de reconèixer”.

El repàs a l’hemeroteca torna la nostàlgia als defensors dels Canons, una de les lluites que suposaren un punt d’inflexió per a l’ecologisme a l’hora de mobilitzar la gent i fer accions pacífiques però contundents en defensa del territori. Antoni Muñoz, un dels actuals portaveus del GOB, recorda els anys de lluita i el fet que la LEN deixàs sense protecció els Canons “perquè hi havia un projecte antic” d’urbanització. “Varen ser uns moments polítics en què les sensibilitats hi jugaren a favor i l’encadenament va tenir un fort impacte”. Venien de lluites com la defensa de la punta de n’Amer, es Trenc i sa Canova, també a la costa artanenca, “amb un projecte de 25.000 places”. Per a ell, la declaració dels Canons com a Àrea Natural d’Especial Interès, l’any 2000, esdevé el punt en què es trencaren totes les expectatives d’una nova gran urbanització, tot i que quedava pendent el tema de les indemnitzacions.

Al final, la preservació ha passat factura, però el Parc de Llevant guanya terreny per a una futura ampliació. Avui, a la zona dels Canons encara hi ha restes de canonades de les clavegueres, filferros, tubs de PVC entre les mates i els vials que s’obriren per crear un poblat turístic, ara amagats per la vegetació. Simbolitzen les restes d’una batalla en un paratge que els defensors contemplen amb orgull.

stats