L’AUGE DEL CÀNNABIS
Societat 25/10/2020

Quan el cànnabis causa situacions mentals indesitjables

La concentració de principis actius i els canvis en el consum n’aguditzen els efectes

Xavier Pujol Gebellí
3 min
Un consum no ocasional de cànnabis pot derivar en problemes de salut mental greus.

BarcelonaEl consum ocasional de cànnabis no acostuma a suposar un problema. Sempre que, esclar, es tingui en compte que els efectes poden ser incompatibles amb activitats que ens exigeixen una certa atenció, una coordinació psicomotora raonable o la necessitat de prendre decisions, siguin petites o grans. Més que res, perquè aquests són els efectes habituals del cànnabis: una alteració del que es coneix com a situacions mentals que per a gran part dels consumidors són plaents. Aquestes alteracions, no obstant, poden derivar en problemes de salut mental greus si el consum és excessiu o es cronifica fins a generar una addicció. Les dades oficials extretes d’enquestes de salut de la Generalitat assenyalen que la demanda de tractament per consum problemàtic de cànnabis assoleix la xifra de 2.000 persones a l’any i que almenys un 5% dels nois entre 14 i 18 anys i un 3% de les noies fan “consums problemàtics”.

Les dades tenen a veure amb els efectes depressors que el tetrahidrocannabinol -THC, el principal principi actiu del cànnabis- té sobre el sistema nerviós central. Com és sabut de fa anys, el THC afecta l’atenció i la coordinació, però també la memòria a curt termini i el rendiment cognitiu. En determinats casos, i segons la varietat de cànnabis consumit, pot ser al·lucinogen o estimular la creativitat. De la mateixa manera, pot intensificar sensacions que, en casos concrets, condueixen a paranoies o a crisis d’angoixa. Tot plegat és el que pot portar, segons els especialistes, a conductes violentes o de risc que s’agreugen en situacions de policonsum de substàncies, sobretot d’alcohol.

La psiquiatra Marta Torrens, directora de la unitat d’addiccions de l’Hospital del Mar i professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la UVic, descriu aquestes problemàtiques com a “situacions mentals” alterades que deriven normalment de consums aguts, però també dels crònics, que generen addicció i síndromes d’abstinència. I els explica de manera molt aclaridora: “Si el cànnabis afecta l’atenció i la memòria a curt termini, el seu consum contribuirà al fracàs escolar”, diu. I si afecta la coordinació psicomotora, “augmenta el risc d’accidents, sobretot de trànsit”. Si fa el mateix amb la capacitat de judici, “intensifica les conductes de risc”.

Un “facilitador” de trastorns

Torrens insisteix en considerar el consum problemàtic una malaltia que necessita tractament. Entre altres raons, perquè el consum crònic “és facilitador” de trastorns mentals “greus”. Els més coneguts són un progressiu deteriorament cognitiu, pèrdua de motivació, episodis d’angoixa o, en casos extrems, de psicosi o paranoia. En persones predisposades, se sap que pot facilitar depressions o fins i tot esquizofrènia. “Els últims estudis ens indiquen que el cànnabis ajuda a desencadenar la malaltia, n’és un facilitador”. No és tan conegut que el consum habitual causa insomni. “No és cert que ajudi a dormir”, aclareix. El que passa en realitat, explica, és que els que prenen cànnabis amb l’excusa de dormir “necessiten una dosi” per aconseguir-ho. “És un dels efectes de l’addicció”, explica.

Segons Torrens, els problemes derivats del consum de cànnabis podrien accentuar-se amb el temps. “El cànnabis és la droga il·legal que circula més pel món i la més consumida”, recorda. El cànnabis conté fins 400 principis actius, amb el THC com el que provoca els canvis de situació mental i el CBD que actua com a “protector”. La massificació del cultiu de cànnabis en interiors, amb plantes que creixen més ràpid, “està canviant les proporcions de principis actius” i per tant els efectes del seu consum: “Hi ha més THC i menys CBD”. D’altra banda, l’aparició fa uns 10 anys de les spice drugs, bàsicament cannabinoides sintètics, també provocarà “efectes negatius més aguts”, especialment entre joves de menys de 20 anys, quan el cervell no ha acabat de madurar.

stats