El camp mallorquí genera 1.333 tones de residus de plàstic

De les 7.976 tones de plàstic que l'activitat agrària necessita per funcionar, 1.333 es converteixen en residus cada any. El sector agrari de Mallorca genera un 40% dels residus plàstics que serien previsibles segons els fabricants, gràcies a la reutilització i a una gestió més eficient per part de les explotacions, segons les dades de l'estudi Anàlisi de l’ús i la gestió dels plàstics al sector agrari de Mallorca, elaborat per l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema) amb el suport de la Fundació Mallorca Preservation.

El coordinador tècnic d'Apaema, Nofre Fullana, ha explicat que els pagesos allarguen la vida útil dels plàstics "fins a set vegades més" del que preveuen els seus fabricants". Fullana també ha apuntat que, a més d'allargar la vida útil dels plàstics, els pagesos han deixat de cremar o enterrar els residus que generen "gràcies a serveis com la recollida gratuïta a les finques i a la disponibilitat dels punts verds municipals".

L'estudi confirma que, com en molts altres territoris, el sector agrari mallorquí és "altament dependent del plàstic", però destaca factors locals favorables a mitigar-ne la presència. Per exemple, en el cas de la ramaderia, la baixa presència de producció intensiva en favor de models extensius redueixen el volum i el tipus de plàstics emprats respecte altres regions europees.

Les xifres per cultiu mostren contrastos rellevants: mentre que l’horta en hivernacle requereix fins a 1.676 kg de plàstic per hectàrea, cultius com l’olivar de secà en fan servir només 31 kg/ha. L’agricultura extensiva, com cereals i llegums, genera el volum més alt en termes absoluts (1.777 tones), tot i tenir una densitat plàstica molt baixa per superfície.