El camp illenc reclama que el sòl sigui per a l’agricultura

PalmaEl sector primari de les Illes està ofegat per problemes que amb els anys s’han agreujat. La sequera, les alertes sanitàries, la permissivitat de les administracions per consentir usos impropis del sòl rústic i la manca de relleu generacional en són alguns. Els pocs treballadors que queden al sector primari cerquen maneres de sobreviure mentre que el debat sobre la importància de l’agricultura, la pesca i la ramaderia per preservar el territori i la sostenibilitat ambiental de les Balears és cada vegada més present.

El sector desitja unir forces amb l’Administració per impulsar les activitats que en formen part i aprofitar els recursos naturals i territorials disponibles. Com es pot complir això? Quins són els reptes del sector per al 2026?

El sòl rústic, per a l’agricultura

Limitar els usos i l’accés a foravila

En 10 anys (del 2013 al 2023), les Balears han perdut 28.500 hectàrees de superfície agrària i 1.700 explotacions, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). “Foravila ha quedat limitada per la pressió urbanística i per usos impropis del rústic, que han propiciat l’abandonament de les terres”, explica el president de l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA) Miquel Coll. Amb l’abandonament de terres també han minvat de manera constant els treballadors del sector. Segons la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), el 2024 hi havia 6.685 persones afiliades a l’agricultura, un 0,2% menys que el 2023. Per posar fre a aquests problemes, el sector primari té clar què s’ha de fer: dedicar el sòl rústic a l’agricultura.

Fins fa poc, passejar pel camp de les Illes servia per comprovar la importància de l’activitat agrària i ramadera. Avui dia basta una passejada per constatar l’increment del nombre de xalets i de parcs solars. Per no dedicar més hectàrees de sòl rústic a aquestes activitats, productors ecològics com Xisco Llompart aposten per “potenciar a zones industrials” la instal·lació de plaques solars. Com va explicar l’ARA Balears, si s’empràs el sòl industrial, els aparcaments i el sòl d’equipaments existents, no caldria consumir ni una hectàrea més de rústic per ficar-hi les 1.500 ha de nous parcs solars actualment en tramitació. Llompart critica que les multinacionals “han creat un monopoli amb l’energia solar i se’ls permet triar on l’han d’instal·lar”. Per capgirar aquesta situació, proposa que les explotacions agràries destinin un petit percentatge de la superfície a una plantació fotovoltaica. “Sempre que el pes del negoci sigui agrari i no fotovoltaic”, aclareix. Amb aquesta iniciativa també es potenciaria la creació d’energia per als mateixos pagesos i el territori no patiria l’impacte de la instal·lació de milers d’hectàrees de plaques.

Pel que fa a la construcció d’habitatges, els pagesos consideren que les Illes haurien de seguir el model de Menorca, on es va prohibir la construcció d’habitatges en rústic. Aquesta prohibició té excepcions d’ençà que el Govern Prohens va aprovar la Llei d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics. I la Llei d’obtenció de sòl ha fet que diferents amos i promotors s’asseguin a taula per negociar i intentar posar en marxa projectes davant una ocasió única per aconseguir aprofitaments urbanístics milionaris, amb el pretext de construir nous habitatges. A més de consumir encara més territori, les noves edificacions empren recursos que són molt escassos a les Balears, com l’aigua.

Reduir el consum d’aigua

Destinar aquest recurs al camp

Les construccions a foravila consumeixen aigua en un moment que ni els pagesos tenen la que necessiten per regar. A més, el consum d’aigua augmenta. El 2024 a Mallorca va pujar un 5,5% respecte de 2023, segons dades de l'Observatori de Sostenibilitat Mediambiental de la Fundació Mallorca Preservation. I això en un moment en què els aqüífers de l'illa –d’on prové el 65% del subministrament d’aigua– estan en una situació preocupant. “És com si haguéssim fet una guardiola durant una infinitat d’anys que ara buidam, però no omplim”, diu Coll. A més, la sobreexplotació ha provocat la salinització de molts aqüífers.

Segons les dades oficials a les quals ha tingut accés l’ARA Balears, les masses importants d’aigua subterrània superen el 80% d’explotació, mentre que el Pla Hidrològic fixa precisament aquest percentatge com a límit legal per garantir-ne la conservació. Coll afegeix que la disponibilitat d’aigües regenerades és “molt baixa, perquè no tenen qualitat, ja que tenen molta sal i no són aptes per regar”. En la mateixa línia, adverteix que el nombre de depuradores és limitat, de manera que s’han d’implementar “pràctiques per aprofitar les aigües subterrànies i destinar-les a cultivar i no a regar jardins de xalets ni a omplir piscines”.

Per aprofitar bé el recurs, Llompart subratlla que “s’hauria de donar màxima prioritat a l’agricultura de conreu d’horta i de fruiters i, alhora, fomentar una agricultura extensiva a la seca”. En la mateixa línia, els pagesos demanen al Govern, que vol comprar una finca amb un pressupost màxim de sis milions per fer-hi recerca agrària, que no inverteixi en “camps d’experimentació”, ja que “no són rendibles i els resultats no arriben a la pagesia”. Com a alternativa, proposen a l’Executiu que “doni suport a la pagesia per implementar noves pràctiques amb ajuda dels seus tècnics”.

Tot i que les reclamacions dels pagesos s’adrecen principalment a les administracions, la ciutadania representa un paper important en el consum d’aigua. Hi ha pobles de Mallorca, com Banyalbufar, on els residents n’han viscut en primera persona la manca.

Conservar millor el medi

Protegir espais i espècies

La protecció d’espais ambientals i d’espècies animals és un altre repte pendent enguany, malgrat que els darrers anys s’han fet decrets amb plans de gestió específics. Però el coordinador de Política Territorial del GOB Menorca, Miquel Camps, adverteix que encara manca planificació per aplicar la normativa, projectes que permetin posar en pràctica tot allò que dicten les normes per a la protecció d’espais naturals i de les espècies que els habiten. A més, calen directrius específiques per garantir la conservació de les espècies autòctones davant l’entrada de foranes els darrers anys a les Balears. Camps reclama que espècies com el ferreret i la sargantana rebin el reconeixement com que estan en perill i, a més a més, s’iniciïn plans de recuperació per evitar-ne la desaparició. La cria d’aquestes espècies en captivitat serviria per reintroduir-les.

D’altra banda, la feina que es fa per prevenir i combatre fenòmens com els incendis forestals ha de continuar per conservar el medi ambient. També s’han de posar en marxa tècniques de pastura per fer net els boscos, que actualment són un polvorí perquè estan plens de massa vegetal. Els experts consultats per l’ARA Balears consideren que s’haurien de recuperar pràctiques del passat per millorar el maneig de les terres, prevenir catàstrofes i pal·liar els efectes del canvi climàtic.

Qualitat de la mar

Acabar amb els abocaments

La qualitat de l’aigua de la mar no ha fet més que empitjorar els darrers anys i s’han arribat a tancar cales per abocaments d’aigües fecals. “Hi ha una acumulació de matèria orgànica que altera el color de l’aigua”, explica la coordinadora de l’Informe Mar Balear, Raquel Vaquer. Per “tapar una mica el problema”, segons apunten els experts consultats, s’han instal·lat bombes de circulació a les platges. “Això només fa que l’aigua no es vegi tan verda, no ataca el problema d’arrel”, lamenten. Cal controlar els abocaments.u