SOCIETAT
Societat 22/11/2019

Caldrien 48 Balears plenes d’arbres per absorbir el diòxid de carboni que s’hi genera

Ja no hi ha prou superfície al planeta perquè els boscos puguin capturar una part significativa de les emissions

Kike Oñate
3 min
Caldrien 48 Balears plenes d’arbres per absorbir el diòxid de carboni que s’hi genera

PalmaA les Balears s’hi genera tant de diòxid de carboni que caldria l’equivalent a 48 vegades la superfície de tot l’Arxipèlag plena d’arbres perquè els boscos l’absorbissin, segons calcula el catedràtic de Fisiologia Vegetal de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Jaume Flexas. No és una dinàmica que afecti només les Illes, la vegetació del món és lluny de poder absorbir una part significativa del CO2 que generam els humans.

Si l’estimació s’hagués fet als anys vuitanta, encara hi hauria hagut espai suficient per plantar, sempre que les emissions no augmentassin. L’investigador recorda que no només és important replantar arbres per frenar l’escalfament global, sinó que és “imprescindible” reduir el diòxid de carboni. El Protocol de Kyoto va obligar per primera vegada la Unió Europea a davallar-ne un 20% les emissions i també preveia plantar arbres com una mesura política més per minvar la crisi climàtica, malgrat que “no es va complir”, lamenta Jaume Flexas.

El 2017 les Balears varen emetre 9.146 tones de CO2, segons les darreres dades publicades pel Ministeri de Transició Ecològica. El catedràtic diu que la superfície forestal necessària per absorbir el diòxid de carboni emès a les Illes aquell any dependria del tipus d’espècies que es plantin. L’opció més realista és fer servir arbres i plantes autòctones com l’alzina, el pi blanc i el matoll, però en aquest cas caldria plantar com a mínim 48 superfícies com les Balears. En canvi, diu Flexas, si es plantassin arbres de creixement més ràpid i se substituïssin cada dos anys per nous exemplars, només caldria plantar un 91,5% de la superfície completa de les Illes. La substitució d’arbres permetria eliminar la possibilitat que es descomponguessin i produïssin diòxid de carboni a mitjà i llarg termini de manera natural. El pollancre i l’eucaliptus són els candidats perfectes, segons el professor, però necessiten molta aigua en un territori molt sec. Flexas vol deixar clar, però, que aquest és un exemple extrem, inviable i absurd des d’una perspectiva ecològica. “Fins i tot en aquest cas necessitaríem espai extra”, assenyala l’investigador, i afegeix que els dos exemples il·lustren molt bé a quins límits hem arribat. “La vegetació ja no pot fer res més per poder ser capaç de reduir emissions”, assegura.

Les plantes creixen absorbint aigua i nutrients minerals a través de les arrels, però també CO2, mitjançant la fotosíntesi. Malgrat que el diòxid de carboni no deixa d’augmentar a conseqüència de la crisi climàtica, això no vol dir que tingui un efecte fertilitzant o positiu sobre els vegetals. Flexas assenyala que en les darreres dècades s’ha observat que els arbres i les plantes es reajusten a les noves condicions climàtiques a mitjà termini, de manera que poden tallar la producció de sucres i proteïnes. A més, a la llarga, els ecosistemes vegetals no funcionen com a grans embornals de CO2 perquè retornen les emissions cap a l’atmosfera. “Les plantes esdevenen menys eficients a l’hora d’absorbir diòxid”, comenta, i afegeix que aquest fenomen que encara no s’ha estudiat a les Balears no es té en compte en els càlculs descrits.

‘Dònuts’ biodegradables per replantar

Vicenç Carabassa és investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de Catalunya. També és el coordinador del projecte que desenvolupa el sistema Cocoon (‘capoll’, en anglès), que augmenta la supervivència dels arbres que es planten en zones que han patit un incendi o que es volen restaurar, com ara una mina. El Cocoon és un recipient fet de cartró biodegradable que amb el temps s’incorpora al sòl. És com un cossiol amb un forat enmig que s’enterra i es col·loca al voltant de l’arbre, i permet emmagatzemar 25 litres d’aigua que serveixen de dipòsit per al plançó. El coordinador comenta que s’introdueix una bossa similar a la del te amb micorrizes, un fong que desenvolupa una relació simbiòtica amb les arrels i ajuda la planta a absorbir l’aigua i els nutrients.

El sistema Cocoon.

Segons explica l’investigador, aquest sistema s’està fent servir a diversos punts de la Mediterrània i les Illes Canàries. “A Calàbria, a Itàlia, la supervivència d’oliveres i figueres ha arribat al 100%, mentre que pel mètode habitual han mort quasi tots els arbres”, apunta Carabassa. L’escenari de canvi climàtic complica les replantacions forestals, especialment a la Mediterrània, i aquest sistema pretén ajudar durant el primer any les espècies agrícoles i forestals que es plantin. “No és una solució miraculosa, però dona molt bons resultats”, comenta l’investigador. De moment, el Cocoon no s’ha fet servir a les Balears, tot i que el CREAF està interessat que el Govern i algunes entitats illenques hi col·laborin.

stats