Medicaments
Societat 27/04/2023

Brussel·les vol retallar de deu a vuit anys la durada de les patents dels fàrmacs

Alemanya té accés a gairebé un 40% més de medicaments acabats d'autoritzar que Espanya

3 min
Medicaments acumulats, en una imatge d'arxiu.

Brussel·lesDurant els últims anys diferents estats de la Unió Europea han tingut problemes de subministrament de medicaments i s'han evidenciat les diferències entre els Vint-i-set respecte a l'hora d'accedir a fàrmacs, sobretot als més pioners. Per posar-hi remei, la Comissió Europea ha presentat aquest dimecres la proposta de reforma legislativa farmacèutica més ambiciosa dels últims vint anys, que pretén abaratir el preu dels fàrmacs, democratitzar-ne l'accés i potenciar la indústria europea del sector. "La normativa pretén garantir que els medicaments arriben als pacients de tot Europa de manera equitativa i a la vegada", ha remarcat la comissària europea de Salut, Stella Kyriakides, en roda de premsa.

Una de les mesures més polèmiques que planteja Brussel·les és la de retallar de deu a vuit anys la durada de les patents dels medicaments nous. El sector farmacèutic s'hi oposa frontalment i, de fet, Brussel·les ha ajornat en dues ocasions la presentació de la reforma per la pressió de les grans companyies farmacèutiques. També s'hi han mostrat en contra, fins i tot abans que es publiqui la proposta legislativa, països com Alemanya, els Països Baixos, Àustria o Polònia, que defensen que la reducció de la durada de les patents pot desincentivar la investigació privada al sortir menys a compte econòmicament que en l'actualitat.

Disponibilitat de medicaments nous a Europa
Nombre de medicaments aprovats per l'Agència Europea de Medicaments entre el 2015 i el 2017 disponibles per als pacients a Europa. Dades del 2018 per països

En canvi, Brussel·les creu que la retallada rebaixarà els preus dels medicaments i els farà més assequibles. A més, preveu engegar un mercat comú de fàrmacs i premiar amb dos anys més de patent les empreses que llancin els seus medicaments a tots els Vint-i-set a la vegada, ja que a hores d'ara hi ha grans diferències entre els estats membres respecte a l'accés als nous fàrmacs. "Siguem clars, continuarem tenint un dels sistemes d'incentius més competitius i favorables a la indústria del món", ha defensat la comissària de Salut.

A tall d'exemple, segons l'últim estudi del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties, Alemanya va rebre el 2018 uns 104 medicaments aprovats entre el 2015 i 2017, gairebé un 40% més que Espanya o nou vegades més que Letònia, que és l'últim de la cua dels països de la Unió Europea. "En general, els pacients de l'oest d'Europa i dels estats grans tenen accés al 90% dels medicaments acabats d'aprovar, mentre que a l'est i als països petits, aquest percentatge pot arribar al 10%", ha resumit Kyriakides.

Agilitzar els tràmits d'autorització de medicaments

La Comissió Europea també té la intenció de simplificar el marc regulador i reduir els tràmits burocràtics als quals s'han d'enfrontar les farmacèutiques per rebre l'autorització d'un medicament a la Unió Europea. Ara per ara, de mitjana un fàrmac rep l'autorització en un termini de 210 dies i Brussel·les s'ha proposat reduir aquest marge fins als 180 o 150 dies. Aquesta mesura, així com totes les iniciatives que volen potenciar i protegir la indústria farmacèutica europea, vol fer més competitiu el Vell Continent davant dels Estats Units i, sobretot, la Xina.

D'altra banda, per lluitar contra l'escassetat de medicaments principals, com analgèsics o antibiòtics, que pateix la Unió Europea durant els últims anys, Brussel·les vol obligar les empreses a presentar plans de prevenció per a casos d'emergència i a informar les autoritats de qualsevol entrebanc en la distribució de fàrmacs tan aviat com ho puguin preveure. En aquest sentit, l'executiu comunitari crearà una llista de medicaments crítics sobre els quals podrà prendre mesures excepcionals per reforçar-ne la seguretat de distribució de subministrament.

Brussel·les urgeix a reduir el consum d'antibiòtics

L'executiu comunitari també ha criticat l'excés de consum de medicaments i ha recordat que la resistència als antibiòtics provoca cada any més de 35.000 morts a la Unió Europea. També ha avisat que si no s'hi posa remei i el ritme de creixement de consum de fàrmacs continua al ritme d'ara, podria arribar a provocar fins a 10 milions de morts anuals a tot el món i una reducció del producte interior brut (PIB) mundial d'entre el 2% i 3,5%. Per aquest motiu, Brussel·les també ha demanat als estats membres, tot i que no de manera vinculant, que impulsin una reducció del consum de medicaments del 20% el 2030 i que almenys el 65% dels antibiòtics utilitzats siguin dels que l'Organització Mundial de la Salut considera que provoquen menys resistència.

stats