Societat 06/05/2022

Una bona infantesa podria protegir millor contra el càncer

4 min
Esquema de com la proteïna p53 (en blau) interactua amb altres substàncies per provocar la destrucció de les cèl·lules canceroses.

Malgrat el que diu la saviesa popular, és físicament impossible que un disgust provoqui un càncer. Però sí que és cert que les situacions estressants tenen un impacte en el funcionament del cos i, per tant, també poden influir en l’evolució d’un tumor. De fet, ja fa temps que es coneix la importància que té el component emocional en la manera com progressen certes malalties, tot i que els mecanismes biològics implicats no sempre estan clars del tot. Fa unes setmanes, es va publicar un estudi a la revista Biomolecules que proposa una nova explicació: un entorn positiu durant la infantesa podria reforçar les defenses contra el càncer en els adults.

Deu mil milions de mutacions

El càncer és una malaltia que comença en els gens, quan l’ADN d’una cèl·lula pateix una modificació, de manera espontània o per culpa d’algun dany, el que s’anomena una mutació. Si aquest error no es repara a temps, es pot convertir en el primer pas d’una cadena de canvis progressius que acaben amb la cèl·lula multiplicant-se sense parar i envaint els teixits veïns. Per tant, només pot causar càncer allò que té la capacitat de provocar alteracions als gens. L’exemple més clàssic és el dels compostos químics com els que hi ha en el tabac, coneguts com carcinògens, i també radiacions com la solar o els raigs X. No ho poden fer, en canvi, les radiacions dels microones, les ràdios o els telèfons, perquè no tenen prou energia per afectar l’ADN. Per altra banda, els processos normals del funcionament de les cèl·lules també poden crear problemes als gens. Per exemple, el simple fet que una cèl·lula es multipliqui és un risc, perquè a vegades en el procés de còpia s’introdueixen errors en el seu ADN.

S’ha calculat que, al llarg de la vida, tot això farà que una persona acumuli fins a deu mil milions de mutacions a les seves cèl·lules. Per sort, hi ha mecanismes protectors que eviten que cadascuna d’aquestes alteracions causi un càncer. Si no, en patiríem un darrere l’altre. Al centre d’aquestes barreres naturals hi ha una proteïna anomenada p53, coneguda com “el guardià del genoma”, que coordina una sèrie de respostes per frenar o matar les cèl·lules malmeses abans que es converteixin en canceroses. A més, molt sovint el sistema immunitari també les elimina, com si fossin microbis invasors.

Estrès i hormones

El càncer és un procés molt lent i, en gran mesura, invisible, resultat d’un estira-i-arronsa entre les mutacions i els sistemes propis de defensa, i no la conseqüència directa d’un fet observable com pot ser un disgust. Quan es detecta un tumor, de mitjana sol estar format ja per mil milions de cèl·lules malignes, que porten anys multiplicant-se silenciosament a partir d’una cèl·lula original. Es creu que la majoria de càncers poden tardar entre deu i quaranta anys a completar el procés de formació i convertir-se en perillosos per a l’organisme. Els càncers infantils, que segueixen un procés diferent i poc conegut, són l’excepció.

Les condicions d’estrès generen una sèrie de canvis biològics que afecten el funcionament de l’organisme, i això inclou variacions en els nivells d’hormones com el cortisol, la testosterona o els estrògens. Així com és impossible que l’estrès causi les mutacions necessàries per iniciar el procés d’un càncer, sí que es creu que pot influir negativament en el seu pronòstic i evolució, possiblement degut a l’impacte que tenen els canvis hormonals en el funcionament del sistema immunitari (el cortisol, per exemple, és immunosupressor). Per motius similars, les interaccions socials positives i unes bones condicions psicològiques no curaran mai un càncer, però sí que podrien millorar la salut i allargar l’esperança de vida dels malalts.

El guardià del genoma

El grup de la doctora Francesca D’Amato, del Consell Nacional de la Recerca d’Itàlia, hi hauria trobat una altra explicació. Per estudiar la relació de l’entorn i el progrés del càncer, van agafar dos grups de ratolins acabats de néixer. Uns van ser criats per la seva mare i els altres van tenir el suport d’una segona femella i, per tant, van rebre més atencions maternals en el primer tram de vida. Un cop van arribar a l’edat adulta, els investigadors van estudiar l’aparició de càncers en resposta a carcinògens, i es van adonar que els que havien tingut dues mares tardaven més a desenvolupar tumors. Això concordaria amb la teoria que l’entorn modula l’evolució de la malaltia. Però el més innovador és que l’estudi proposa un mecanisme biològic per explicar les observacions: una millor infantesa incrementaria els nivells de la proteïna p53 (el guardià del genoma), cosa que allargaria la protecció que aquesta proteïna proporciona a l’organisme.

Aquest és el primer treball que relaciona un entorn social enriquit en etapes inicials de la vida amb la funció augmentada d’un protector intern contra els tumors com és la p53. Faltaria entendre quin procés fa que canviïn sostingudament els nivells d’aquesta proteïna en funció del benestar psicològic de les cries. També caldria veure si això es manté en humans (¿tenen càncers més agressius i ràpids els adults que han patit una infantesa estressant?) En qualsevol cas, els resultats d’aquest estudi obren la porta a buscar lligams entre l’entorn i els mecanismes moleculars que frenen el càncer.

stats