La bioeconomia, alternativa de diversificació per a les Balears?

Una desena d’empreses de biotecnologia i biomedicina es traslladaran al futur Complex Científic, ubicat al Parc Bit

ENCARA QUE NO ho sembli, hi ha vida més enllà del sector del turisme i de les noves tecnologies vinculades al turisme. El sector de la biotecnologia i la biomedicina, tot i no ser gaire nombrós, té en canvi un pes específic cada cop més important a les Illes Balears i actualment ja representa més de la meitat de la despesa privada d’R+D en aquesta Comunitat. Les farmacèutiques Lipopharma i Sanifit -les úniques empreses de les nostres illes que fins ara han aconseguit posar algun fàrmac en fases clíniques- han tancat rondes de finançament, els darrers anys, i han fet que la inversió en R+D a l’Arxipèlag augmenti de manera espectacular, percentualment, només gràcies a les seves operacions.

A PART DE Lipopharma i Sanifit, però, hi ha unes quantes empreses més disposades a “reivindicar” el seu potencial i refermar la seva aposta ferma per la recerca i el desenvolupant. Algunes d’aquestes empreses han tingut un creixement meteòric els darrers anys. Traslladar-se i compartir un espai comú dins el nou edifici del Complex Científic de Balears -que properament s’inaugurarà dins el Parc Bit- seria per a elles la millor manera de donar “visibilitat” a aquest sector, que aspira, a la nostra Comunitat, a continuar creixent incorporant empreses de camps afins com l’agroalimentació, l’alimentació vinculada a la salut, el medi ambient i la generació de coneixement en ciències marines. I encara més que això: el sector ja ha demanat formalment al Govern poder gestionar una bioincubadora que serveixi per revitalitzar-se i atreure més emprenedors disposats a innovar en bioeconomia. Després de tot, qui millor que el mateix sector per cuidar de si mateix?

EL CLÚSTER BIOTECNOLÒGIC i biomèdic de les Illes Balears (BIOIB) aplega ara mateix 17 empreses associades, a més de la UIB i la Fundació Universitat Empresa com a organismes generadors de coneixement i dues empreses més que actuen com a partners. L’objectiu a curt i mitjan termini és ampliar el nombre d’empreses cap al sector de la bioeconomia i potser, fins i tot, canviar el nom del clúster de ‘biotecnologia i biomedicina’ pel de ‘bioeconomia’. De moment, la propera entitat a incorporar-se al clúster serà l’Institut de Recerca Agroambiental i d’Economia de l’Aigua (Inagea), que és a punt de formalitzar la seva inclusió. Es tracta d’un institut de recerca mixt entre la CAIB (Direcció General d’Agricultura i Ramaderia i Direcció General d’Innovació i Recerca), la UIB i l’Institut Nacional de Recerca i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA), especialitzat a generar coneixements científics i tecnològics, i a transferir-los al sector agroalimentari i ambiental. Al BIOIB estan convençuts que, a través de l’Inagea, serà més fàcil accedir a distints projectes empresarials i alhora enfortir els vincles amb la universitat. “Volem ampliar l’abast del clúster cap al sector bioeconòmic i creim que hi ha molt potencial per expandir-nos en sectors afins. L’Inagea ens ajudarà en aquesta voluntat, però també ens agradaria incorporar-hi emprenedors de Menorca, amb un pes molt important dins el sector agroalimentari, i d’Eivissa”, explica la gerent de BIOIB, Mariela Adrover.

PERÒ, A MÉS d’ampliar la base, cal donar-hi una major visibilitat i per això al clúster volen gestionar una bioincubadora d’empreses que serveixi per atreure talent, revitalitzar el sector i tutoritzar els emprenedors que comencen. Aquest clúster ja fa anys que impulsa un programa de ‘Balears bioemprèn’ per atreure idees de negoci vinculades a la biomedicina i la biotecnologia. Ara, i en el mateix sentit, des del BIOIB han fet una proposta al Govern per encarregar-se de la mentorització dels nous projectes de bioeconomia que sorgeixin dins el Complex Científic de Balears del Parc Bit. La construcció d’aquest complex va començar el 2010 i s’ha alentit després de molts entrebancs, ja que ha patit les conseqüències d’una crisi econòmica que en el seu moment va fer perillar seriosament la continuïtat del projecte. Amb una superfície de 10.500 metres quadrats repartits en dos edificis, ara, a la fi, aquest espai és a punt d’inaugurar-se, amb la intenció d’acollir diversos grups de recerca de diferents instituts universitaris, per una banda, com també per a empreses dedicades a la biotecnologia i la biomedicina, per l’altra.

GAIREBÉ TOTES LES empreses que formen part del clúster BIOIB i que actualment estan repartides en distintes dependències del Parc Bit es traslladaran al nou edifici del Complex Científic de Balears, menys Sanifit, que fa poc temps ja va fer una aposta important, pel seu compte, per ampliar el seu propi espai dins el parc tecnològic mallorquí. També és possible que s’hi traslladi una altra empresa que actualment no és al Parc Bit i que té necessitat de laboratoris, segons puntualitza la gerent de BIOIB. Entre les que ja han manifestat la seva voluntat d’ocupar una part del Complex Científic hi figuren Circe, Apploading, Syntax for Sciencie, Lipopharma (la part d’oficines), NuMatMedtech, Stem Europe i CBBA. En funció de l’espai que quedi disponible, se n’hi podria incorporar alguna més.

EL VICEPRESIDENT DE BIOIB, Fernando Barrera, expressa el desig, en nom del clúster, de donar cada cop més pes a l’emprenedoria especialitzada en bioeconomia i convertir l’edifici del Complex Científic en “un centre visible del sector, a les Illes Balears, per fomentar la incubació d’empreses noves, però també amb empreses que ja existeixen i que s’haurien d’encarregar de tutoritzar els projectes que vagin sorgint. Aquest sector té unes necessitats i uns cicles molt diferents de la resta -en comparació amb els sectors del turisme i del software- i, per tant, fer una mentorització de noves empreses pot suposar un valor afegit. És vital que el sector cuidi de si mateix i vagi creixent per arribar a tenir una major massa crítica i un potencial encara més important”, hi insisteix Barrera.

EL TRASLLAT DE les empreses de biomedicina encara no té data fixada, a l’espera que el Govern resolgui alguns tràmits administratius vinculats a la recepció dels edificis del Complex per part de la constructora i que decideixi qui el gestionarà -probablement la Fundació Bit, segons han apuntat diverses fonts. Un cop recepcionat i donat el vistiplau, el Govern traurà les preceptives licitacions del material i equipament dels edificis. Al mateix temps es començaran a signar convenis de cessió gratuïta dels espais als centres de recerca que s’instal·lin al Parc Bit. Aquests centres només s’hauran de fer càrrec del manteniment. Les empreses, en canvi, sí que hauran de pagar un lloguer per poder ubicar-se en el Complex Científic, en el context d’una política de preus assequibles que des de fa anys impulsa l’administració autonòmica en el Parc Bit. Tots els espais es lliuraran amb mobiliari i una infraestructura bàsica per als laboratoris.

RESPECTE DE LA possibilitat de captar talent i portar personal especialitzat de fora de les Illes, Adrover i Barrera coincideixen que aquest és, justament, un dels principals problemes que tenim a les Balears, o sigui, la inexistència de personal tècnic qualificat a l’estranger capaç de poder ser convençut per venir a viure aquí, amb sous que de cap de les maneres no són equiparables. “No hi ha un col·lectiu de científics de pes fora de la Universitat que pugui alimentar la R+D de les empreses i per això no tenim la ‘marca’ que sí que tenen en altres llocs; per això és important que el sector vagi creixent per arribar a tenir, algun dia, una major massa critica i més potencial”, argumenten des del clúster BIOIB.

AQUESTA SETMANA, EL Parc Bit ha acollit una reunió dels responsables de la Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme amb els quatre clústers existents actualment a l’Arxipèlag: Clúster químic de les Illes Balears (CliqIb); Clúster TIC turisme de les Illes Balears (Turistec); Clúster de turisme de les Illes Balears (Balears.t) i Clúster biotecnològic i biomèdic de les Illes Balears (BIOIB). En acabar la reunió, la titular de la Conselleria, Bel Busquets, presentà davant els mitjans els ajuts atorgats als clústers gràcies a la convocatòria de subvencions, finançada amb l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) i que està valorada en 480.000 euros. En el futur, tots els clústers hauran de complir uns requisits i criteris de funcionament que seran inclosos en un “registre de clústers” que s’aprovarà a final de març. Els representants dels clústers presents a l’acte subratllaren la importància d’apostar per l’economia del coneixement i agraïren la convocatòria de subvencions, finançada amb l’ITS i que els ajudarà a assumir “riscos empresarials” i a desenvolupar-se, en alguns casos, a escala internacional.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF