Societat 04/03/2023

Les Balears tenen el 40% de les àrees marines protegides de l’Estat

193.000 hectàrees gaudeixen d’alguna figura de protecció, però experts, pescadors i ecologistes reclamen incrementar les zones de màxima restricció, que avui són un 0,2% de la mar i han d’arribar al 10% el 2030

6 min
Esbart d'espets, a Formentera.

PalmaProp de 200.000 hectàrees de la Mar Balear –en concret, 193.000– tenen algun grau de protecció ambiental. Aquesta xifra representa el 40% del total de superfície amb aquesta condició a l’estat espanyol. Les Illes lideren amb diferència la declaració d’espais marins protegits, molt per davant –en termes absoluts– d’altres comunitats autònomes com les Canàries, les quals, amb més litoral, tenen deu vegades menys zones amb restriccions per a la preservació del medi natural.

Més de la meitat d’aquestes 193.000 hectàrees s’han declarat des del 2015.És a dir, l’Executiu ha duplicat l’àmbit de la conservació marina en dues legislatures. “Era una assignatura pendent que teníem quan va arribar aquest Govern. Hem de recordar que, per exemple, el Parc Natural del Trenc té una àrea marina molt important, no tan sols és un espai protegit terrestre. Així es connecta la protecció amb el Parc Nacional de Cabrera, que vull recordar que també ha augmentat l’àrea protegida amb 80.000 hectàrees, després d’una feina intensa per part de la nostra conselleria”, reivindica el titular de Medi Ambient, Miquel Mir, que no amaga la satisfacció per la fita assolida.

Com sempre, tot té matisos. Les Balears han declarat més espais protegits marins que cap altre territori de tot l’Estat i per això tenen un 20% de la superfície marina protegida, mentre que la mitjana és del 12%. Però els ecologistes recorden que no basta cartografiar un mapa com a parc, reserva o altres figures, “sinó que cal posar-hi recursos, perquè en cas contrari no deixa de ser paper banyat”, explica el responsable de l’àrea marina del GOBMenorca, Víctor Carretero. Iés que en aquesta illa les dades són bones o no tant segons quin sigui el criteri que s’apliqui. Hi ha un 65% del litoral propi, dins les 12 milles considerades autonòmiques, protegit amb alguna figura. D’aquest, només un 35% té un pla de gestió aprovat i, per tant, unes regles de joc clares. I del total, només un 0,31% té la condició de màxima protecció. “Hem de pensar que, per molt que es declari un espai protegit, és important, en primer lloc, aprovar-ne un pla de gestió i, en segon lloc, establir-hi una zona significativa on estigui estrictament prohibida l’activitat humana”, explica Carretero.

Distribució de la superfície marina amb protecció

Aquestes zones, conegudes internacionalment com a no take –àrees de les quals l’home no pot treure res ni fer-hi res–, són només un 0,2% del total de les zones marines protegides. El director gerent de la Fundació Marilles, Aniol Esteban, té clar que aquest ha de ser ara l’objectiu. “Nosaltres estimam efectivament que un 20% del que es pot considerar Mar Balear està protegit i, per tant, no serà difícil que es compleixi el compromís amb vista al 2030 de tenir un 30% del medi marí amb alguna figura de conservació. Ara bé, pensam que aquest mateix objectiu 2030 obliga a tenir un 10% amb la condició de màxima restricció, i això ara mateix, si no canvia molt el ritme, és pràcticament impossible i ens preocupa”, sentencia.

La protecció funciona

La Fundació Marilles elabora l’Informe de la Mar Balear, on recull els principals indicadors de l’estat de conservació marina. És un recurs imprescindible per poder mesurar si el que sostenen els conservacionistes i els científics –que cal protegir més– dona resultats. Natàlia Barrientos, geòloga marina de Marilles i coautora de l’informe, aporta exemples, elaborats a partir delcontrol d’espècies animals, que parlen per si mateixos. “A la Reserva Marina del Llevant de Mallorca, en concret a la zona del faralló d’Albarca, la prohibició de la pesca submarina ha fet multiplicar 5,8 vegades la biomassa en tan sols 4 anys. L’illa del Toro va quadruplicar el valor de biomassa entre el 2005 i el 2020, ja que va passar de 4 a 16,8 kg cada 250 metres quadrats. L’efecte reserva es nota, i molt”, confirma. A l’altra cara de la moneda trobam el Parc Natural de l’Albufera del Grau (Menorca), on la biomassa és només d’1,3 kg per cada 250 metres quadrats, “segurament perquè la figura de protecció té menors restriccions pesqueres que la resta d’àrees marines que hem estudiat”, afirma Barrientos.

Per regular què es pot fer i què no dins una àrea protegida, és imprescindible aprovar un pla de gestió, un instrument de planificació en el qual l’administració pot fixar percentatges d’exclusió de l’activitat humana. Tot i que encara quedi una part important de les àrees marines sense aquestes figures aprovades, el conseller de Medi Ambient recorda que se n’han aprovades “sis referents a Xarxa Natura 2000, que suposen unes 15.000 hectàrees marines”. “Esperam tenir aprovat el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals del Trenc i el pla de gestió de la costa de Llevant”, afegeix Mir. L’Ajuntament de Manacor voldria un parc natural precisament a la costa de Llevant i a les seves cales verges. El batle del municipi, Miquel Oliver, ho va anunciar fa pocs dies. En aquesta línia, Oliver també considera que el futur parc de les cales verges, encara en estat molt embrionari, hauria d’incloure “una extensió marina”. “Tindria tot el sentit, com ja passa en altres parcs. Els valors naturals no acaben a la vorera, i això permetria una gestió integral i una millor conservació de la biodiversitat”, ha dit a l’ARABalears.

Els pescadors, a favor

Protegir el medi marí ja no és només una aspiració ecologista. Els mateixos pescadors professionals han jugat històricament un paper clau en les declaracions de la Reserva Marina del nord de Menorca o la del Llevant de Mallorca. Toni Amorós, un experimentat pescador de Cala Rajada que va impulsar, juntament amb altres companys, la declaració de la Reserva Marina de Llevant quan tenia menys de 30 anys, no pot evitar ser una mica escèptic. “L’administració, si rep una proposta sòlida de protecció, et diu que sí, i en alguns casos fins i tot la declara. Una vegada fet això, ve el problema. No hi posen recursos. Ara mateix, a la nostra reserva no hi ha vigilància, per un problema de l’empresa subcontractada. No passa ningú i, evidentment, els furtius no són beneits”, lamenta.

Els pescadors professionals són els primers interessats en mesures de protecció, “perquè és l’única manera de regenerar la biodiversitat”. “Hem de partir de la base que els pescadors som depredadors i, per tant, ens hem d’imposar límits. Iavui dia hi ha una quantitat enorme de recreatius, que van pertot. Si les limitacions es posen, però no es fan complir estrictament, acabarem sense peix, i és una cosa que la gent no vol sentir, però és així. Jo no vull haver de matenir i cosir 20 xarxes si amb tres puc funcionar, però com que cada vegada hi ha menys recursos, cada vegada forçam més”, explica. Un dels grans problemes de l’activitat pesquera és, en opinió d’Amorós, l’arrossegament. “De Cala Bona fins a Portocolom, la franja entre 30 i 150 metres de profunditat és un veritable desert. L’han arrasada i ho sabem tots, pescadors i administració. S’ha fet molt de mal i només reduint i controlant encara més aquesta modalitat podrem realment recuperar la vida submergida”, conclou.

Gorgònia vermella (Paramuricea clavata)

Un pic més, les restriccions que són vistes com una pèrdua econòmica suposen tot el contrari. “Un benefici derivat de tenir majors poblacions de peixos a les àrees marines protegides és que resulten més atractives per bussejar-hi. Des de l’any 2005, el nombre d’immersions en aquestes zones s’ha quadriplicat”, explica Natalia Barrientos, coautora de l’informe de la Mar Balear.

L’àrea marina protegida més gran, juntament amb Cabrera, és la xarxa Natura 2000 del canal de Menorca, un dels actius més importants de la biodiversitat submarina de les Balears. Com que les seves aigües es troben parcialment fora del domini balear, el Govern autonòmic s’ha d’entendre amb l’Estat. En aquests moments, ja s’ha iniciat el procés participatiu que marcarà el futur del pla de gestió que es pugui acordar. Es tracta d’un dels primers casos d’aquestes figures mixtes, juntament amb Alboran, el cap de Creus i un al sud d’Almeria.“És important que es facin molt bé, perquè seran un precedent per a les properes figures. La coordinació i el compromís amb la regulació de les activitats permetran preservar la biodiversitat i apujar el nivell de figures de màxima protecció, que és on les Balears realment tenim encara un problema”, recorda el directormgerent de Marilles, Aniol Esteban.

stats