Les Balears submises dels cartells publicitaris

PalmaJa fa temps que les Balears s’han convertit en una postal de consum. A l’aeroport de Palma s’hi pot trobar un ‘enginyós’ anunci d’una empresa de lloguer de cotxes que diu: ‘It’s pronounced ‘MA-YOUR-CAR’’. Fa tres setmanes, a la façana del recinte, també hi havia una gegantina lona publicitària del grup financer alemany Sparkassen-Finanzgruppe. S’hi promocionava Wero, una aplicació de pagaments immediats semblant a Bizum. El lema utilitzat tenia un doble sentit: ‘Was auf Malle passiert, wird auf Malle beglichen’ (‘el que passa a Mallorca, es liquida a Mallorca’). La frase remetia al famós eslògan de la ‘ciutat del pecat’ dels EUA: ‘el que passa a las Vegas, queda a las Vegas’. ‘Malle’, el succedani de las Vegas, és una denominació col·loquial molt estesa a Alemanya per referir-se a Mallorca com a emblema del turisme d’excessos.

La pancarta causà indignació entre la ciutadania, el sector turístic i el Govern balear. Aena, la propietària de l’aeroport, feu cas omís de les crítiques. Qui sí que les tingué en compte va ser l’entitat financera alemanya, que finalment, al cap d’una setmana, retirà el controvertit cartell. En demanà disculpes, tot lamentant, però, que no se n’hagués entès la ironia. La polèmica fou seguida de prop pel professor de Geografia de la UIB Ivan Murray. El 2012 publicà la tesi doctoral Geografies del capitalisme balear: poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d’una superpotència turística. “L’anècdota de Son Sant Joan –assegura– està relacionada amb la mercantilització turística dels espais que, a escala mundial, ha imposat el capitalisme. S’han sobrepassat els límits d’allò políticament correcte. L’any passat, durant la guerra d’Israel, el president dels EUA Donald Trump s’atreví a publicar un vídeo fet amb IA de molt mal gust. Hi apareixia la franja de Gaza reconstruïda i convertida en un complex turístic que anomenà ‘la Riviera del Pròxim Orient’”.

Explosió de contradiccions

Murray alerta de l’actual deriva desacomplexada del capitalisme. “Han canviat les regles del joc. Ara tot s’hi val. Aena, per tal de fer caixa, és capaç d’acceptar qualsevol publicitat. Així, a l’aeroport de Palma et trobes amb cartells que fomenten el turisme d’excessos amb d’altres que parlen de turisme sostenible i responsable. És una explosió de contradiccions”. Les actuals illes de senyors i servents són fruit del turbocapitalisme, també conegut com a capitalisme depredador, que genera més perjudicis que beneficis a la població –curiosament ‘depredar’ prové del llatí ‘praeda’ (‘botí’). “El nostre arxipèlag és vist com una mena de porc engreixat. Els rics hi venen a fer matances i cadascú n’agafa la millor part. És una idea molt colonial, plena de prepotència”.

Després de la pandèmia, el turbocapitalisme pitjà l’accelerador. El juny del 2022, a instàncies del Consell insular, en mans dels socialistes, s’obrí un vol directe Nova York-Palma, la qual cosa ha tingut com a conseqüència el desembarcament d’immobiliàries nord-americanes. “El mateix passarà ara –adverteix Murray– amb la nova ruta d’Etihad Airways, que connecta, tres vegades a la setmana, Dubai (els Emirats Àrabs) amb Palma. La setmana passada, el dia de la inauguració, els responsables de l’aerolínia es feren una foto amb dues dones vestides de pageses. És la mateixa estampa folklòrica que es vengué de les Illes fa 70 anys durant el boom turístic. Llavors s’organitzaven a peu de pista representacions de ball de bot per celebrar cada nou rècord de turistes”.

L’aposta per reforçar la connexió internacional de les Balears entra en contradicció amb les mesures de contenció turística que defensa el govern popular de Marga Prohens. A més, fomenta un model turístic elitista que ignora problemàtiques com la saturació, la crisi de l’habitatge i la pressió sobre els recursos naturals. “Amb la nova ruta amb els Emirats Àrabs –apunta el geògraf– Mallorca es convertirà en un centre alternatiu d’inversions dels xeics àrabs. Amb tot, dins del desastre que vivim, és important destacar que una part de la societat illenca surt al carrer a protestar”.

‘Mallorca, game of houses’

El febrer del 2025 la ciutadania ja protagonitzà una ‘guerra de cartells’, que afectà l’icònic toro d’Osborne d’Algaida, sempre objecte de pintades. Aquella vegada en la silueta de l’animal s’hi podia llegir: ‘Rich foreign property buyers go to hell’ (‘compradors rics i estrangers de propietats, anau-vos-en a l’infern’). Sembla, però, que ningú se’n sentí al·ludit. Al cap de tres mesos, en diversos indrets de Mallorca, aparegueren tanques amb el lema ‘Game of Homes’ (‘Joc de cases’). La readaptació del títol de la famosa sèrie d’HBO Game of Thrones (2011) era iniciativa de la immobiliària alemanya Kensington, que, sense cap mena de pudor, presentava Mallorca com el millor camp per especular. La publicitat s’acabà retirant també per la pressió social. “Són pancartes –recalca Murray– que ens posen davant del mirall i ens recorden que hem convertit ca nostra en un paradís immobiliari”.

El diagnòstic que fa l’investigador de la UIB està en sintonia amb l’Informe Fènix, que acaba d’elaborar un grup de sis economistes catalans de renom. L’estudi constata el fracàs del model econòmic de les Balears, un territori on el fort creixement econòmic promogut per la indústria de sol i platja no ha significat més prosperitat per a la població. L’eufòria per l’augment del PIB dels darrers anys ha quedat totalment diluït per un augment excepcional de la població. Mentre batíem rècords de visitants, arribaven immigrants a servir-los amb feines no qualificades i salaris baixos. Aquesta “dinàmica disfuncional” també és present en altres comunitats turístiques com Catalunya, les Canàries, el País Valencià i Andorra. A l’altra banda hi ha els exemples del País Basc i l’Aragó que, amb un creixement poblacional molt inferior al de les Balears, gaudeixen d’un millor PIB per càpita.

Murray és pessimista. Assegura que som a les portes d’una gran crisi. “Al segle XIX els illencs emigraven fugint de la fam. Ara les noves generacions hauran de tornar a emigrar, aquesta vegada, però, per la dificultat d’accedir a un habitatge. L’actual aliança tecnològica i financera està triturant societats i això farà que el sistema es quedi sense mà d’obra. I mentrestant alguns parlen de ‘prioritat nacional’. El triomf del capitalisme és que un pobre doni la culpa a un altre pobre que acaba d’arribar mentre obre els braços als rics que generen la seva pobresa”. Segons l’informe anual del Banc d’Espanya, el 2025 els estrangers compraren a les Balears més del triple de cases que la mitjana estatal. En concret, aquestes adquisicions suposaren el 23% del conjunt de compravendes. Els principals compradors són alemanys.

‘Mallorca zu verkaufen’

El cartell de ‘Mallorca zu verkaufen’ (‘Mallorca en venda’) es començà a penjar el 1986 amb la integració d’Espanya a la Unió Europea, que imposà la lliure circulació de capitals i de persones dins l’espai europeu. El 1991 el president popular Gabriel Cañellas marcà el camí a seguir. “Volem convertir les Illes Balears en la segona residència d’Europa”, assegurà en la sessió d’investidura del seu tercer mandat. Aviat, a Alemanya, Mallorca deixà de ser coneguda com die Putzfraueninsel (‘l’illa de les dones de la neteja’) per ser el refugi de celebritats com el tennista Boris Becker i la supermodel Claudia Schiffer. Aquella febre compradora estaria controlada pel magnat teutó Matthias Kühn. El lema de la seva immobiliària era ‘Cada paraíso tiene su precio’.

El juliol del 1993 el diputat Dionys Jobst ja s’atrevia a proposar que el canceller Helmut Kohl compràs Mallorca per convertir-la en el land (estat federal) número 17, a dues hores en avió. La polèmica ressuscità el 2018 amb una campanya de publicitat feta a Berlín per l’aerolínia Easyjet. L’eslògan en alemany era ‘El millor d’Alemanya: Mallorca’. El periodista Alexander Sepasgosarian, director del setmanari Mallorca Magazin, veu amb preocupació els estralls que està causant el gran capital a l’illa on viu des de fa 26 anys. “Els alemanys –diu– tenen una connexió emocional molt forta amb Mallorca. Els que compren aquí són una minoria amb doblers que fugen del mal temps. N’hi ha que s’integren i n’hi ha que no”.

El proper 26 de juliol la plataforma Menys Turisme, Més Vida ha convocat una nova manifestació pels carrers de Palma. “Els mallorquins –afirma Sepasgosarian– tenen motius per anar-hi. Les protestes, però, no s’haurien de dirigir cap al turisme, sinó cap als seus polítics, que no han estat capaços de gestionar-lo. Tots som turistes en algun moment. La massificació que es viu a les Balears és un fenomen global. A Alemanya també tenim destinacions saturades de turistes i amb els preus de l’habitatge pels niguls. El mateix passa a ciutats com Venècia, Barcelona i Amsterdam”.