Salut

"Avui visc amb esperança després de 38 anys fent diàlisi"

Miguel Ángel Fernández és el primer pacient a Europa que rep un ronyó gràcies a un nou fàrmac experimental que redueix el risc de rebuig

4 min
El Miguel Ángel, el primer pacient trasplantat de ronyó gràcies al nou fàrmac, a la consulta amb l'equip mèdic

BarcelonaUna vida nova, "amb esperança i més lliure". Així veu el present Miguel Ángel Fernández, un pacient de l'Hospital Vall d'Hebron de 54 anys, que en feia 38 que convivia amb sessions setmanals de diàlisi. Fins fa tres mesos. La seva era una insuficiència renal crònica terminal, i el seu cas concret, una de les que es consideren inoperables per l'altíssim risc de rebuig si se sotmet a un trasplantament. La trucada per proposar-li d'entrar en l'assaig d'un medicament nou que podria fer viable l'operació va arribar-li al maig i només unes hores després d'acceptar ja l'estaven trucant per dir-li que hi havia un ronyó disponible i que podia ser per a ell. El seu somni de viure sense estar supeditat a una màquina era més a prop que mai.

L'operació va tenir lloc fa tres mesos gràcies a un fàrmac experimental que s'ha provat per primer cop a Europa en el Miguel Ángel. La clau és que el nou tractament amb imlifidasa erradica del tot els anticossos del pacient de manera transitòria i obre "una finestra d'oportunitat d'entre 5 i 6 dies per fer la intervenció" sense que apareguin els senyals de "rebuig hiperagut" de l'òrgan, un risc que en aquests casos complexos es pot donar fins i tot en el primer moment a quiròfan, segons explica gràficament el cap de nefrologia i trasplantament renal de la Vall d'Hebron, Oriol Bestard. Amb els anticossos eliminats, es facilita la intervenció quirúrgica i s'assegura l'acceptació del nou òrgan amb més garanties en els primers compassos del trasplantament.

Més tard, reconeix Bestard, els anticossos tornen a produir-se en l'organisme, però llavors el pacient hi pot fer front amb altres tractaments immunosupressors convencionals. Tot i tractar-se encara d'un fàrmac en estudi clínic de fase 3 —està previst que s'operin 50 pacients europeus amb aquesta nova molècula—, els resultats són esperançadors: "És probable que la supervivència al trasplantament no sigui comparable a la dels que reben un ronyó compatible, però pot permetre viure amb el ronyó funcionant durant un llarg període de temps sense que calgui diàlisi i millorant la qualitat de vida", afegeix el responsable del servei de nefrologia.

Miguel Ángel Fernández amb l'equip mèdic que fa el seguiment del seu trasplantament de ronyó a la Vall d'Hebron.

L'abans i el després de la intervenció el certifica Fernández, acostumat a unes rutines que no li permetien anar de vacances, per exemple, sense tota una planificació prèvia. "Vivia tres dies a la setmana amb la diàlisi, que volia dir perdre cinc hores de la teva vida, perquè si no, em podia morir", explica. Per a ell, buscar uns dies de desconnexió en un lloc remot i tranquil era impensable: "No feies vacances com una persona normal, havies d'escollir ciutats on hi hagués equips de diàlisi i places per poder-te assegurar el tractament". Però no era només l'oci que se'n ressentia: "També la feina havia de ser en una empresa disposada a adaptar-se als teus horaris".

Per això, diu, aquests mesos trasplantat li han donat "un bri d'esperança, un canvi de vida després de 38 anys de diàlisi". El tractament que segueix ara és ambulatori, de controls periòdics, i amb medicació oral. "Són pacients que arriben molt fràgils al trasplantament i que després requereixen unes cures complexes i molt específiques", subratlla la infermera supervisora de trasplantaments de la Vall d'Hebron, Adela Amat.

Un gran potencial de beneficiaris

L'equip mèdic de la Vall d'Hebron i de l'institut de recerca que lidera el projecte, el VHIR, confia en el potencial de la nova molècula, que pot beneficiar un nombre important de pacients que avui esperen un ronyó però no tenen opcions de trobar-ne un de compatible. "Estem parlant d'un 10% o un 15% dels que avui estan en llista d'espera", subratlla el cap de secció de la unitat de trasplantament renal, Francesc Moreso.

El doctor afegeix que en els casos de pacients joves el guany de poder dur a terme aquestes intervencions i no abocar-los directament a dècades de diàlisi pot ser molt gran: "Estem parlant de duplicar l'expectativa de vida". Alhora, el nou fàrmac pot ser útil per a pacients que han de tornar a passar per un trasplantament perquè aquests tipus d'òrgans encara no duren tota la vida, sinó que tenen una expectativa d'uns 15 anys. "Quan hi ha hagut un trasplantament previ, especialment si s'ha perdut per rebuig crònic, o en dones que han passat per un embaràs i han tingut contacte amb material biològic d'altres individus, el sistema immunitari està més activat del que és habitual i pot generar més repertori d'anticossos persistents que poden provocar rebuig", explica Bestard.

El tractament experimental està ara en el que es considera la fase prèvia a l'aprovació per part de l'Agència Europea de Medicaments (EMA en les sigles en anglès), i en l'assaig en curs es tractaran 50 pacients que per les seves característiques immunològiques, com el Miguel Ángel, es considera que és molt difícil que trobin un donant compatible. A Espanya, a banda de la Vall d'Hebron hi participen també l'Hospital Clínic de Barcelona i el 12 de Octubre de Madrid.

stats