MEDI AMBIENT

La nova autopista de Campos augmentarà les morts d’òlibes

La principal causa de sinistralitat de l’espècie són els vehicles, i els dos municipis que donen nom a la nova via ràpida són punts negres per a l’au

La nova autopista que s’està construint entre Llucmajor i Campos augmentarà les morts d’òlibes. La principal causa de defunció d’aquestes aus protegides és la col·lisió amb vehicles: entre el 2004 i el 2017 s’han registrat 302 òlibes mortes o ferides atropellades per vehicles de motor. I com més ràpid se circuli, més morts hi haurà, perquè tant les òlibes com els conductors tindran menys temps per reaccionar.

L’autopista, doncs, serà“una intromissió” i un “punt d’impacte” per a aquest animal i altres rapinyaires. Així ho assegura el professor del departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Guillem Pons, que va dirigir un estudi fet per Cristina Gayà sobre la sinistralitat de l’òliba, que es va publicar en el darrer butlletí de la Societat d’Història Natural de les Illes Balears (SHNB). La nova infraestructura que unirà Llucmajor i Campos permetrà circular a 120 km/h durant una distància de 8,8 quilòmetres entre els dos municipis que en el període del 2012 al 2017 van registrar més morts d’òlibes a l’illa: deu casos. A Alcúdia, que és l’altre punt negre per a les òlibes, n’hi va haver quatre. A més, segons dades de la Conselleria de Medi Ambient, entre el 2018 i enguany s’han atès 21 d’aquestes aus per topades amb vehicles.

Els trams més problemàtics

L’autopista d’Inca és la via on més incidents hi ha hagut en els darrers 13 anys i, d’acord amb l’estudi, la velocitat permesa n’és la principal causa. Però les carreteres convencionals amb trams rectes i on el límit està fixat en els 90 km/h creen una situació idònia per superar la velocitat permesa i augmenten la sinistralitat de l’òliba. És el cas de la Ma-15, que va d’Artà a Capdepera, i la que uneix Santa Margalida amb Can Picafort. Aquestes carreteres, però també la nova autopista de Campos, passen per entorns naturals i rurals importants habitats per les òlibes.

Guillem Pons explica que els casos registrats són entrades d’òlibes que arriben al Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (Cofib) i que, per tant, “n’hi ha molts més que no s’han pogut documentar”. A més, el professor assegura que les dades sobre sinistralitat a les autopistes és inferior a la realitat, perquè pel fet de ser una via ràpida la gent no s’atura per registrar un incident i comunicar-ho després al Cofib. Malgrat que l’òliba és present a tot Mallorca, destaca l’escassa presència d’entrades procedents dels municipis de la serra de Tramuntana. A Banyalbufar, Escorca i Mancor de la Vall no se’n va produir cap durant el període analitzat. Això, segons apunta l’estudi, demostra que la sinistralitat està relacionada amb les carreteres on es pot circular a més velocitat i que, per tant, suposen un perill per a l’espècie. Palma, Manacor i Llucmajor són els municipis amb més entrades d’òlibes ferides o mortes. Les topades varien segons el mes de l’any, perquè durant l’estiu i la tardor hi ha més trànsit i, per tant, més accidents. A més, el juny és el moment de cria de l’òliba i hi ha més polls que cauen del niu i individus amb menys d’un any que comencen a volar i acaben ferits o morts. El 12% de les entrades estan relacionades amb la nidificació.

Que la sinistralitat d’aquest rapinyaire nocturn es localitzi principalment a prop de carreteres també es deu al fet que és allà on altres animals moren atropellats i serveixen d’aliment per a l’òliba. Altres causes d’entrada al Cofib són traumes desconeguts, entrades a edificis i col·lisions amb tancats, perquè quan volen moltes vegades no detecten les filferrades i hi queden aferrades. I, tot i que és una espècie protegida, també n’hi ha que arriben al Cofib amb ferides d’escopeta. “No és un fet anecdòtic que es dispari a una espècie protegida”, diu el geògraf, entre el 2004 i el 2015 se’n varen atendre 13 que havien estat disparades o havien caigut en una trampa. A d’altres les varen requisar perquè les havien capturat per fer falconeria o tenir-les com a animals domèstics. A més, les persones que han comès aquests actes delictius ho han fet independentment dels vedats de caça. “S’haurien d’imposar multes o condemnes més restrictives”, apunta l’anàlisi, i afegeix que malgrat disposar d’una normativa per a aquest tipus de pràctiques, en algunes ocasions no són respectades.

Entre el 2018 i el 28 d’agost d’enguany 37 òlibes varen arribar al Cofib mortes o per morir-hi poc després, segons dades de Medi Ambient. En total, durant aquest període, varen entrar 76 individus al centre, nou dels quals encara són al Cofib i uns altres 30 s’han pogut alliberar. Per minvar la sinistralitat de l’òliba, l’estudi proposa fer campanyes de conscienciació entre la població en tots els grups d’edat sobre aquesta problemàtica. També recomana que s’adaptin les infraestructures humanes perquè tinguin el menor impacte possible sobre la fauna en general i, especialment, que es redueixi la velocitat permesa als trams més conflictius. El contrari del que fa la nova autopista.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF