L'Audiència de Palma confirma l'arxiu del cas de les cabres del Vedrà

PalmaUna sentència de l'Audiència de Palma a la qual ha pogut accedir l'ARA Balears confirma l'arxiu del cas de les cabres de l'illot del Vedrà, a Eivissa. En un nou revés judicial, el tribunal descarta els arguments dels animalistes que s'oposaven al sacrifici de les cabres de l'illot eivissenc. El recurs contra l'arxiu en primera instància, presentat per l'associació Basta Ya de Maltrato Animal l'octubre del 2016, s'ha desestimat.

La denúncia era contra l'exdirectora general d'Espais Naturals i Biodiversitat, Caterina Amengual, la qual acusaven de prevaricació, i també contra l'exconseller eivissenc de Medi Ambient Miquel Vericad. La polèmica començà quan el Govern va decidir matar la cinquantena de cabres que vivien a l'illot, perquè causaven danys a la vegetació endèmica del Vedrà. El nombre de mamífers havia augmentat d'ençà que els propietaris de l'illot les varen introduir el 1992. Arran de la campanya de control de la població varen dur els dos responsables polítics -que ja són fora del Govern- als tribunals.

Segons els animalistes, amb la campanya per matar les cabres Amengual no va "protegir el patrimoni etnològic, cultural i humà". Critiquen que actuàs "exclusivament" en favor de la flora de l'illot. A més, els denunciants consideraven que per "harmonitzar els usos tradicionals i científics", l'exdirectora hauria d'haver escollit "la captura tradicional i l'auxili dels científics per, com a mínim, detectar els exemplars malalts i vells per eliminar-los amb armes de foc".

La sentència identifica diversos problemes en aquesta línia argumental. Critica que els animalistes estiguin d'acord que es matin algunes cabres amb armes de foc, les velles i malaltes, però no totes. El tribunal entén que si consideren que disparar els animals és maltractar-los, ho és per tots els casos, exemplars vells i malalts inclosos. A més, critica que els animalistes tampoc proposin cap "alternativa legal viable i adequada per mantenir els animals amb vida" sense perjudicar la flora del Vedrà.

La sentència retreu als animalistes que, com a única alternativa al sacrifici ordenat pel Govern, varen adjuntar al seu recurs un reportatge d'un diari eivissenc sobre la captura tradicional de cabres a el Vedrà. "Es tracta d'una persecució que acaba immobilitzant i sacrificant els mascles", diu la sentència. Els animalistes, segons el tribunal, "difícilment" poden argumentar que disparar les cabres és maltractar-les i alhora avalar la "persecució i mort" per la via tracidional, perseguint-les i lligant-les.

Basta Ya de Maltrato Animal també assegurava que les cabres mortes eren de raça eivissenca o pitiüsa, actualment en perill d'extinció, però és una raça d'animals domèstics i aquests no ho eren, recalca la sentència, i, per tant, nega la necessitat de protegir-les. El text jurídic afirma que "no s'aporta cap informe que determini que amb la mort de les cabres de l''illot s'afecti la supervivència de l'espècie".

Animals salvatges en llibertat

Les cabres del Vedrà, tot i que varen ser introduïdes per l'ésser humà i tenen cert contacte amb persones, "viuen en estat de llibertat", diu la sentència. D'aquesta manera, també es desestima que hi hagués cap maltractament, atès que la reforma del Codi Penal certifica que només és possible en els animals domèstics o mansos, que, habitualment, temporalment o permanentment estan domesticats o, en definitiva, qualsevol que no visqui en estat salvatge, poden ser objecte material de delicte.

La sentència també cita els informes ambientals dels agents forestals de la Conselleria, l'opinió d'un expert i d'un professor de la UIB, per explicar que la presència de les cabres a l'illot perjudiquen la flora endèmica protegida que hi ha. Asseguren que és un factor regressiu i degradant per a l'expansió de moltes espècies vegetals i especialment les que només viuen allà. A més, el text assegura que les cabres "evidentment són un factor potenciador del procés erosiu".

Sentència sobre el cas del Vedrà