L’ovella i la cabra d’Eivissa, les races autòctones més amenaçades de l’Estat

Actualment existeixen 31 espècies animals reconegudes oficialment com a races autòctones de les Balears

Inma Saranova

2 min

La població d’ovelles a les Pitiüses és de 220 exemplars. FEPIRA

EivissaActualment existeixen 31 espècies animals reconegudes oficialment com a races autòctones de les Balears, sis de les quals són pitiüses. D’aquestes, cinc són animals de granja autòctones (tres reconegudes oficialment: l’ovella eivissenca, la cabra pitiüsa i la gallina eivissenca, i dues amb una qualificació inferior d’agrupació racial, el porc negre i el conill), i totes estan en perill d’extinció. De fet, l’ovella i la cabra són les races autòctones més amenaçades de la seva espècie a l’Estat.

Precisament, per fomentar aquest tipus de races, el Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (Fogaiba), ha obert ja la convocatòria d’ajudes per al 2019 amb l’objectiu de subvencionar actuacions de creació o manteniment de llibres genealògics per determinar la qualitat genètica i el rendiment dels animals. En aquesta mateixa línia, l’any passat el programa de suport a la conservació i la millora de races autòctones que duu a terme el Servei de Millora Agrària i Pesquera de les Balears (Semilla) va catalogar 11 de les 15 races de les Balears en un banc genètic.

Però el gruix del treball de recuperació de les races d’Eivissa i Formentera l’està duent a terme la Federació de Races Autòctones de les Pitiüses, el projecte més assenyalat de la qual és la recuperació de la gallina eivissenca, sense oblidar l’ovella, la cabra i també les dues agrupacions racials inferiors ja esmentades, el porc i el conill, l’objectiu dels quals és l’obtenció del reconeixement de raça autòctona.

Encara que les dades indiquen que la recuperació de races autòctones eivissenques de granja està en un bon moment (la població d’aquests animals creix a un ritme anual d’un 10%) els censos d’ovelles, cabres, gallines, conills i porcs negres de les Pitiüses indiquen que tots continuen en greu perill d’extinció i que la seva supervivència passa per la millora d’un sector ramader, l’estat del qual també és crític. Actualment, les xifres de població de cadascun dels animals a les Pitiüses són: 220 exemplars d’ovella, 243 cabres, 110 gallines, 58 conills i 58 porcs. Precisament, el cas del porc negre ha estat un exemple paradigmàtic de com la Federació ha aconseguit reviure aquesta raça, ja que a partir d’una sola parella de Formentera es va aconseguir, en una dècada, arribar a les 60 actuals.

D’aquests assumptes va tractar el cicle dedicat al sector primari de l’últim Curs Eivissenc de Cultura de l’Institut d’Estudis Eivissencs, en el qual es va assenyalar la poca gent jove disposada a prendre el relleu dins un sector ramader que té cada dia menys explotacions a les Pitiüses, a la qual cosa se sumen les limitades ajudes i els baixos preus d’aquests productes al mercat.

Davant aquesta situació i amb la finalitat de conservar les races amenaçades però també un paisatge rural cada vegada més escàs a Eivissa i Formentera, sembla imminent la necessitat de posar en valor el producte autòcton.

Xavier Prats: “Sembla que per al Govern la ramaderia de les Pitiüses no existeixi”

Xavier Prats Marí (Eivissa, 1977) és el president de la Federació Pitiüsa de Races Autòctones.

Històricament, al conjunt de l’Estat les races autòctones van constituir el manteniment del medi rural fins que van ser arraconades en favor de races de major productivitat. Què va fallar en aquest procés?

La major productivitat sempre va acompanyada de menor qualitat. L’error va ser no valorar tant la qualitat com la productivitat. A més, aquesta major productivitat s’obtenia amb sistemes intensius, i això, a més de ser dolent per a les races ho és per al paisatge i el medi ambient, ja que provoca la desaparició de la ramaderia extensiva. Les races autòctones estan més adaptades al territori i, per tant, poden ser criades de manera extensiva amb un millor rendiment. A més, almenys en el cas de les Pitiüses, aquestes races són d’una gran qualitat, i tot i que el creixement és mes lent, ho compensen i formen part del nostre patrimoni genètic .

La situació de les races autòctones eivissenques és especialment crítica en comparació amb la resta de les illes?

La situació a les Pitiüses es molt més critica perquè hi ha hagut, a causa, principalment, del turisme, un major abandonament del camp, quedant la ramaderia d’aquestes races gairebé com a passatemps, exclusivament. La situació del sector ramader a Eivissa i Formentera és preocupant, cada vegada es veu més camp abandonat a causa del mateix abandonament de la ramaderia, que és la que manté el paisatge rural.

En aquest sentit, quina valoració feis des de la Fepira d’Agricultura del Govern i el Consell durant aquesta legislatura pel que fa a les vostres prioritats?

Mentre des del Consell Insular, i fins i tot des dels ajuntaments, hem rebut tot el suport i tota la ajuda que hem necessitat, des del Govern balear sembla que les Pitiüses no existeixin, no crec que siguin conscients de la situació de la nostra ramaderia, i, si ho són, no fan res per millorar-ho.

Què fa falta perquè la ramaderia de races autòctones pitiüses sigui rendible?

Que es valori molt més. No és normal que ens paguin la carn al mateix preu que qualsevol altra provinent de ramaderia intensiva. No és normal que ens paguin la carn al “preu de mercat” i després la posin a la venda més cara amb el cartell d’“eivissenca”. Amb la nostra carn hi va afegida la conservació del paisatge i del patrimoni pitiús, i això tampoc no es valora.

Quines són les prioritats de la Fepira i en què estau centrant els vostres esforços?

Sempre serà la lluita perquè no desapareguin les nostres races. Estam treballant per poder aconseguir el segell de “raça autòctona 100%”, que ens permetrà un major control i una major visibilització. Treballam per fer créixer el nombre d’animals de totes les races, i també treballam per al reconeixement oficial del porc i el conill com a races autòctones.