Societat 10/06/2022

De l’observació del paisatge a l’anàlisi de dades

Cercarem patrons a l’alzinar de la serra de Tramuntana que lliguin l’alçària de l’arbrat amb l’orientació del vessant

Joan Bauzà
3 min
Imatge dels mapes analitzats.

PalmaAquest article neix de la curiositat per esbrinar si l’alçària de les alzines a la serra de Tramuntana té relació amb l’orientació del pendent on creixen. Durant nombroses passejades per l’alzinar de na Ferrana, entre Esporles i Puigpunyent, m’he fixat com el bosc mudava en funció de si estava a obaga o a solana: a les zones ombrívoles, l’alzinar semblava espessir-se, format per alzines d’una talla major, mentre que als costers amb major insolació s’obrien més clarianes i les alzines anaven més esquifides.

Per comprovar si aquesta observació es podria fer extensiva a la resta de la Serra combinarem dues fonts: dades del IV Inventari Forestal Nacional i dades de Teledetecció amb tecnologia Lidar. Gràcies a les dades del primer, que combina treball de camp a parcel·les de mostreig amb fotointerpretació de fotografies aèries, sabem que la superfície d’alzinar pel conjunt de Mallorca i de l’illa de Cabrera suma 11.178 ha i a l’illa de Menorca, 1.969 ha. En canvi, l’alzinar es troba absent a les Pitiüses.

A la serra de Tramuntana es comptabilitzen un total de 8.690 ha d’alzinar que equivalen al 80,2% de la superfície d’aquesta formació a Mallorca i al 68.2% de les Illes Balears. Al mapa es pot observar la seva distribució en forma de tessel·les. La toponímia de tres elements de relleu coneguts: mola de Planícia, serra d’Alfàbia i puig de Massanella us ajudaran a situar-vos en el mapa.

El segon element que utilitzarem és el Lidar: una tecnologia basada en feixos de llum làser que permet mesurar amb molta precisió la distància que separa dos objectes, en aquest cas la que separa un avió de la superfície terrestre. El Lidar ens ha permès obtenir dues dades importants per a l’anàlisi d’avui: per una banda, l’estatura de les alzines, i per altra, l’orientació dels costers on creixen. 

Abans de combinar les dades les simplificarem per facilitar-ne la interpretació. Pel que fa a la talla, l’hem dividida en quartils (quatre parts iguals), mentre que l’orientació del vessant l’hem agrupada en quadrants, agafant l’orientació SW-NE de la Serra com un dels eixos. Un cop combinades les dades les representam a la gràfica que acompanya el text.

Recordem que intentam confirmar si l’observació a la mola de na Ferrana, on el bosc creix més espès i amb alzines de major alçària a les zones ombrívoles i més esquifides a migjorn, es repeteix a la resta d’alzinars de la Serra.

Un cop d’ull a la gràfica permet endevinar que la superfície de l’alzinar i la seva alçària es distribueixen de manera desigual en funció de l’orientació del pendent. Pel que fa al repartiment, la major part de l’alzinar, un 31,3% del total, es concentra als costers orientats al nord seguit de l’est (23,5%), l’oest (23,4%) i el sud (21,8%). Per tant, la diferència més significativa la trobam entre la màxima presència en els costers orientats a tramuntana i la mínima en els que miren a migjorn.

La distribució de l’arbrat per la seva estatura permet albirar alguns patrons interessants: L’histograma de freqüències mostra com el vessant orientat al nord acull els arbres de major alçària, mentre que a l’orientat al sud hi predominen les alzines de menor envergadura. Per tant, amb les dades utilitzades, l’observació a na Ferrana sembla complir-se pel conjunt de l’alzinar de la Serra. Pel que fa als costers mirant a llevant, mostren un patró semblant als de migjorn però amb una menor dispersió de la mostra, i a ponent s’observa un augment de freqüències fins al tercer quartil (6-8,3m) amb una baixada en el darrer (els de major estatura).

Per acabar, malgrat que la disponibilitat de dades és cada cop major m’agrada recordar que la pregunta va néixer de l’observació, tranquil·la, de moltes passejades pel bosc de na Ferrana.

stats