Maria, usuària de Projecte Home: “Arran de la pandèmia, vaig tenir un excés de feina i el meu consum va augmentar”
PalmaMaria –nom fictici– és una de les dones que participen en el programa Ítaca de Projecte Home i és un clar exemple de l’impacte que va tenir la crisi del covid-19 en la salut mental de la població. “Arran de la pandèmia, vaig tenir un excés de feina, em varen donar més càrrecs i, a mesura que passava el temps, el consum d’alcohol també va anar augmentant”, recorda ara, que fa cinc mesos que va ingressar al centre residencial que Projecte Home té a Son Morro. Ella fa feina amb persones amb discapacitat i, per això, durant la pandèmia no va aturar de treballar. “Hi havia gent confinada i em vaig quedar amb un grup de treballadors a càrrec molt reduït. En el dia a dia s’havien de continuar oferint els mateixos serveis, però amb molt menys personal”, lamenta.
“Vaig anar al metge de capçalera i li vaig dir que havia detectat que consumia més que habitualment i em va derivar a la Unitat de Conductes Addictives, on em varen parlar de Projecte Home”, explica la pacient, que està a punt de fer els 55 anys. Tot i que ella inicialment volia rebre una atenció de tipus ambulatòria, a Projecte Home li varen recomanar que, pel seu perfil, fos residencial. “Et ve al cap el pensament que vas a un lloc que no coneixes, que has de deixar casa teva i conviure amb gent que no coneixes, però no estic penedida de la decisió”, manté. Finalment, l’ingrés “no va ser tan dur”, sobretot perquè “les cinc primeres setmanes pots rebre visites, però no pots sortir per a res més que per anar al metge”, explica. Maria assegura que se sent “en un entorn molt protegit” i que això fa que “no pensi en l’alcohol”. A més, té el suport de la seva família: “El meu marit a cada moment em diu que està orgullós i que estic fent un gran esforç. Ha valgut la pena”, celebra.
La convivència al centre “és molt bona”, sobretot per l’ajuda que es donen els uns als altres. “Les persones que fa més temps que hi som intentam ajudar les que hi entren noves, perquè ja sabem com se senten i que necessiten un temps”, afirma. La rutina de tots els interns comença a les sis i mitja del matí, hora d’aixecar-se. “El primer és berenar i després ens toquen els torns de neteja de cuina i menjador comunitaris. Després començam a fer tallers. Jo, per exemple, en faig de jardí i tenc persones a càrrec meu”, assenyala. Però hi ha més opcions per triar, com ara fer feina a l’hort o tallers de reciclatge. “Alguns dies també tenim grup d’autoajuda i d’altres venen voluntaris a ensenyar-nos història, poesia o sobre reciclatge”, afegeix.
Preparada per al canvi
Per poder ingressar a Projecte Home i passar-hi els set mesos que dura el programa residencial, Maria va demanar una baixa laboral. “Com que és una addicció que està reconeguda, els doctors no hi posen cap problema”, declara. En aquest moment li queden dos mesos al centre i després té clar que continuarà en el programa de reinserció per estar tranquil·la que s’ha recuperat del tot i evitar recaure en la beguda. Encara que té ganes de sortir-ne, reconeix que tampoc vol “accelerar el procés” per estar segura que està “preparada per fer el canvi”.
