Els arquitectes alerten que el decret llei legalitzarà més habitatges irregulars que no en crearà de nous
Asseguren que generarà confusió i lamenten l'abús de l'excepcionalitat normativa en una matèria tan sensible com l'urbanisme
PalmaEls arquitectes de les Balears consideren que el decret llei del Govern, que ja ha validat el Parlament, genera confusió i contribueix al mal costum de fer excepcions constants a les normes urbanístiques. En aquest cas, a més, opinen que provocarà la legalització de locals i altres espais que no tenen condició d'habitatge, però ja són al mercat utilitzats com a llars de manera irregular. Per tant, asseguren que en comptes de posar nous habitatges al mercat, es fomentarà que s'especuli amb els irregulars i, a més, no els queda clar com es podrà controlar el preu limitat que preveu la normativa per als nous pisos i cases fruit d'aquesta norma. Així ho explica el Col·legi Oficial d'Arquitectes (COAIB) a les seves al·legacions a la nova normativa, registrades la setmana passada al Parlament de les Illes Balears i a les quals l'ARA Balears ha tingut accés.
El tema dels habitatges que es comercialitzen de manera irregular és precisament un dels que més preocupen els arquitectes. En la seva opinió, la nova llei, que empara la conversió de locals en habitatges i altres fórmules per generar més cases i pisos, "permetrà la legalització d'habitatges fora d'ordenació que ja existeixen dins locals, oficines i antics hotels". El COAIB explica que l'objectiu prioritari del decret llei era generar nous habitatges, no legalitzar aquells que tanmateix ja són al mercat. "No suposarà cap increment de l'oferta d’habitatge perquè ja se'n fa ús, i en guanyar l’estatus d’habitatge els preus augmentaran", asseguren els tècnics en l'escrit remès als grups parlamentaris.
En la seva crítica, els arquitectes insisteixen que les Balears acumulen ja massa improvisació normativa, que promou desbaratar la normativa urbanística "amb un excés de legislació i normatives basades en l'"excepcionalitat”. Per aquest motiu, reclamen un període d'exposició pública més gran i, en definitiva, lamenten la constant acció legislativa a cop de mesures com els decrets llei.
Un dels aspectes en què més incideix el COAIB són els increments d'edificabilitat i altura màxima. Sobretot perquè aquesta figura no només impactarà sobre edificis existents, sinó també sobre parcel·les buides a les quals es podrà augmentar l'edificabilitat. En aquest punt, també es demanen com es controlarà el nou valor del sòl generat per poder-hi fer més habitatges i qui vetllarà perquè no es venguin a un preu més alt.
Més gent en el mateix espai
Són diverses les referències dels professionals de l'arquitectura als mecanismes de control que haurà de tenir l'Administració per assegurar-se que els productes derivats de la nova normativa se sotmeten als preus limitats i igualment es reverteixen les plusvàlues en la gestió dels impactes que provocarà més població en un mateix espai.
Precisament, el COAIB es mostra crític també que la norma permetrà que hi hagi més gent sobre el mateix territori gràcies a les noves plantes i a la conversió de locals en habitatges. "Hi haurà capacitat per a més població, més altures i més edificabilitat, sense garantir la conservació de la qualitat de l'espai i dels estàndards urbanístics. És a dir, a mesura que es vagin creant més habitatges, més altures i més edificabilitat per damunt del que preveu el planejament urbanístic, els carrers, aparcaments, parcs, escoles, hospitals... resultaran a poc a poc més petits", asseguren en el seu escrit d'al·legacions.
També reclamen que les plusvàlues que tindran els propietaris per aquestes noves plantes o divisions de propietats "s'haurien de destinar per part dels ajuntaments a la consecució d'espai públic per a dotacions i serveis".
Evitar frau en el preu limitat
Els arquitectes també aporten propostes sobre la necessitat de revisar els criteris de filtre a l'hora d'accedir als habitatges de preu limitat, per tal d'evitar el frau. En concret, apunten a establir limitacions patrimonials, ja que hi pot haver persones que, "tot i complir les condicions, disposin d'un important patrimoni en forma d'altres actius (accions, rendes, empreses, societat, béns mobles...)".
Finalment, el COAIB lamenta el poc respecte de la nova norma cap al patrimoni històric, que, segons l'opinió dels professionals, hauria d'haver quedat fora de qualsevol possibilitat de més aprofitament, en qualsevol dels aspectes del decret llei, per l'impacte que pot tenir sobre elements molt valuosos que cal preservar per damunt de tot.
En tot cas, el col·legi professional valora les aspiracions del decret llei, que considera "indubtablement positiu perquè vol donar solució a la necessitat social d’accés a un habitatge digne amb la voluntat que la irrupció en el mercat de més oferta d'habitatge no sigui objecte de negoci i especulació". Això sí, reclamen més anàlisi de la realitat, participació ciutadana i més coordinació amb les normatives ja existents.
