Addiccions
Societat07/10/2023

Ansiolítics i, ara, analgèsics: els fàrmacs que irrompen en el mercat negre

El 2022, la sanitat pública balear va receptar 91.146 envasos de tramadol, un medicament opioide de la família del fentanil

Palma“De petit, sentia repugnància per les drogues. Però quan, amb certa edat, em varen explicar que els medicaments també ho eren, em va caure el món a sobre. Després de conèixer els efectes d’alguns, per xerrades antidrogues, vaig saber que et podien fer sentir millor. I quan vaig passar una depressió, vaig decidir començar a provar pel meu compte. Primer amb la codeïna i, després, amb el Rivotril (clonazepam)”. Qui ho explica és Lim –o 0800 Don Lim, el seu nom artístic de cantant de trap, i com es vol identificar–, un jove de 21 anys de Mallorca que va tornar addicte als fàrmacs i arribà, fins i tot, a la sobredosi. A través del mercat negre, el jove ha pogut accedir tant a benzodiazepines –és a dir, ansiolítics o hipnosedants– com a analgèsics opioides –família dins la qual es troba el ja popular fentanil. Mentre que el primer grup de fàrmacs ja fa temps que es recepta amb certa lleugeresa, les Unitats de Conductes Addictives (UCA) comencen a advertir un augment també en la prescripció dels analgèsics, especialment del tramadol.

Si el consum de les benzodiazepines havia crescut gradualment en els darrers anys, l’esclat de la pandèmia va suposar un nou augment de més del 30% en el nombre de persones prescrites amb aquests fàrmacs. Això va fer apujar el nombre d’usuaris fins als 147.390 a l’Arxipèlag, xifra molt superior als prop de 104.449 que hi havia abans del coronavirus. Aquestes dades, però, només tenen en compte les persones a les quals el metge els ha pautat aquesta medicació. En canvi, les estadístiques de l’Enquesta sobre alcohol i drogues EDADES inclou les que han consumit aquesta substància i altres amb prescripció i sense. Així doncs, les darreres xifres disponibles revelen que la taxa de persones de les Illes que han consumit hipnosedants alguna vegada a la vida ha passat de ser un 16,8% el 2005 a un 24,1% el 2021, i les que ho havien fet en el darrer any, del 6,8% el 2005 al 13,1% el 2021.

Cargando
No hay anuncios

En el cas dels analgèsics opioides, destinats a inhibir el dolor, ja es comença a percebre un increment del consum i de la prescripció tant a les UCA com a les farmàcies, sobretot del tramadol. Les dades de receptes de l’IB-Salut mostren que si el 2019 es varen prescriure 86.508 envasos d’aquest fàrmac, el 2022 aquesta xifra va pujar als 91.146. Per altra banda, l’enquesta EDADES també en revela un increment. El tramadol ha passat d’ocupar la tercera posició en nivell de consum –després de la morfina i la codeïna– en el sondeig del 2017-2018 a ocupar-ne la primera entre els anys 2019 i 2022. De fet, el consum d’opioides ha esdevingut una preocupació per al Ministeri de Sanitat, que des del 2021 té un pla específic per a l’“optimització” del seu ús.

Cargando
No hay anuncios

El risc de la sobreprescripció

“Fa un temps que ens demanen tramadol amb l’objectiu d’abusar-ne o de vendre’l al mercat negre”, assenyala el coordinador de les UCA d’Atenció Primària, Toni Zamora, que manté que a les UCA tenen “la sensació que hi ha una sobreprescripció d’aquest fàrmac –des de fa prop de cinc anys– i que, potser, s’ha perdut la percepció del risc d’aquest opioide”. Zamora confirma que els analgèsics –“igual que les benzodiazepines o molts altres fàrmacs”, afegeix– han arribat al mercat negre, segons manifesten els pacients, i adverteix dels efectes de receptar-los en excés. “Ja sigui perquè es dona al pacient una dosi alta o per un temps excessiu, en algun moment es pot acabar fent un mal ús del fàrmac. Per exemple, si es recepta per 15 dies i a la capsa en venen 30, pots vendre les que te’n sobren al mercat negre o, fins i tot, les pots robar al teu padrí, si les hi han prescrites”, declara. 

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa al perfil de persona addicta a aquest tipus de fàrmacs, Zamora explica que alguns coincideixen amb el del policonsumidor, tot i que també li arriben pacients que mai havien pres cap substància i que, per tractaments contra el dolor, han desenvolupat dependència als opioides. “Sol ser un home, d’entre 35 i 40 anys, que va començar de jove amb els tòxics i que ha incrementat el consum, tant en freqüència com en diversitat, de substàncies, entre les quals hi ha tant drogues com medicaments, com el tramadol, el Rivotril o el Trankimazin (alprazolam)”, apunta. 

Cargando
No hay anuncios

Si bé Lim, de 21 anys, no encaixa del tot amb aquest perfil, sí que ha fet un consum similar dels fàrmacs. En el seu cas, no els ha barrejat amb alcohol, però sí amb marihuana i amb la quetiapina, un antipsicòtic que el psiquiatre li va receptar per a la depressió. Quant a l’accés tant als opioides com a les benzodiazepines, assegura que va ser fàcil. “Al principi, obtenia les pastilles a través de coneguts i, després, a partir d’amics que les tenien receptades. I, sorprenentment, són més barates del que sembla. Si un gram de marihuana costa 5 euros, una pastilla pot arribar a valer 2 o 3 euros”, explica. El seu problema, però, va arribar a ser el Rivotril, un ansiolític que diu que l’ajuda a “estar despreocupat i a no pensar, simplement gaudint el moment”. El jove va arribar a consumir-ne una pastilla dia sí dia no, fins que una vegada en va prendre una quantitat tan gran que el va enviar a l’hospital, i des d’aleshores gairebé no hi ha tornat.

Per la seva banda, el president del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB), Carles Recasens, admet que, en general, “hi ha molta prescripció”, però ho vincula amb la saturació del sistema de salut. “El metge arriba fins on arriba. Seria ideal que, per exemple, al cap de set dies de prescriure el medicament, pogués contactar amb el pacient”, argumenta Recasens. A més, adverteix que “en processos aguts, de vegades, el fàrmac pot sortir disponible a la targeta sanitària durant dos, quatre, sis o nou mesos”. Tot i que no s’ha emès una alerta oficial amb relació als analgèsics opioides, el psiquiatre indica que “de cada vegada arriben més pacients [que els prenen] a les UCA”. El problema d’aquests medicaments, recorda, és que “generen una dependència, de manera que de cada vegada necessiten més dosis per al mateix efecte”. Per això, conclou Recasens, “una de les recomanacions –tant amb les benzodiazepines com amb els opioides– és iniciar el tractament amb una data de final perquè, si no, acaben sent una trampa mortal”.