El que amaga el conflicte de la Policia Local de Palma: volen cobrar un complement mensual de 2.500 euros bruts
Malgrat la pujada del pressupost municipal any rere any, el batle s'enfronta a un conflicte sense solució fàcil amb els sindicats policials
PalmaLa nina consentida del batle de Palma, la Policia Local, comença a perdre la paciència. Després de no arribar a cap acord amb l'Ajuntament pel nou pla d'ordenació, els agents ja amenacen amb mobilitzacions. Jaime Martínez no s'ha estat mai de fer l'ullet a Sant Ferran: la caserna va ser la primera dependència municipal que va visitar en assumir el càrrec, el juny del 2023, i una de les seves grans promeses electorals va ser reforçar el cos amb 300 nous efectius. I, sobretot, any rere any ha anat augmentant el pressupost. Ara, en els primers mesos del 2026, un conflicte silenciat amenaça esclatar: amb el nou pla d'ordenació, els policies reclamen un complement salarial de fins a 31.000 euros anuals, els quals s'afegirien als seus salaris base. Això significa cobrar més de 2.500 euros bruts mensuals només en complements.
Segons la proposta sindical, a la qual ha tingut accés l'ARA Balears, el nou pla d'ordenació cerca una organització policial més estable, especialitzada i eficient, amb garanties jurídiques i amb un millor servei a la ciutadania. La proposta defensa una transició ordenada cap al nou model, mitjançant una disposició transitòria que permeti que determinats agents mantinguin temporalment el seu lloc i condicions de feina (per antiguitat, proximitat a la jubilació o conciliació familiar), sense frenar la implantació del pla.
Els sindicats reclamen reduir la multifuncionalitat excessiva del torn operatiu i simplificar l'organització amb unitats especialitzades amb personal estable i format, com ara la UVAC (per a accidents i atestats), la patrulla verda, la de denúncies-atestats i el 092. A més d'aquestes unitats especialitzades, el cos policial s'integrarà en el torn operatiu (unitats de carrer, reactives, d'acció preventiva...) i el torn de suport operatiu (personal d'oficines). Finalment, demanen eliminar la Unitat de destins especials, apostant perquè les situacions mèdiques es gestionin mitjançant el sistema general de la Seguretat Social o, si cal, amb reubicacions fora de l'organització policial.
Amb aquesta simplificació, la proposta inclou l'harmonització dels complements salarials. Ara mateix, la unitat que menys complements cobra rep uns 17.000 euros addicionals (a més del sou, l'antiguitat i les pagues extres). La idea és equiparar totes les categories perquè cada policia arribi als 31.000 euros, independentment de les seves funcions, segons expliquen fonts municipals. Administrativament això suposa un escull, ja que modificar un complement suposa fer-ho segons uns criteris objectius. Primer, s'analitza un lloc de feina i, en funció dels conceptes objectius (nocturnitat, perillositat, penositat, disponibilitat, torns...) que es compleixin, s'atorga una puntuació que es tradueix en una determinada quantitat econòmica.
Segons fonts municipals, la complicació rau en el fet d'adaptar una quantitat de diners concreta, 31.000 euros, a un complement específic abstracte. És a dir, justificar que cobri el mateix complement una persona que treballa en una oficina i una altra que treballa en un dispositiu d'intervenció en conflictes al carrer, per exemple. Per això, el consistori ha contractat una empresa externa per fer una guia que quantifiqui de manera categòrica com s'han d'apujar els complements.
Complement per a tot l'Ajuntament
Per altra banda, l'Ajuntament vol negociar la pujada de complements a tota l'administració a la vegada. És a dir, que la pujada salarial es reflecteixi –en la quantitat que es pugui apujar–, en tots els àmbits de la corporació local i que la pujada no beneficiï només el cos policial.
Les primeres desavinences entre Cort i els sindicats policials es remunten el maig del 2024, poc abans de complir-se el primer any de mandat de Martínez, quan els sindicats UGT, CCOO, CSIF i SPPME van organitzar una protesta davant l'Ajuntament. Demanaven el pla d'ordenació i l'adequació de les condicions laborals. Arran de la mobilització, l’equip de govern municipal convocà els representants sindicals i acceptà negociar-ne l’elaboració. Després d'un any sense avenços significatius, d'estira-i-arronsa, el juny de 2025 el batle es va comprometre personalment a tirar endavant el pla d’ordenació i va fixar com a data d’entrada en vigor l’1 de gener, assumint públicament aquest compromís.
Aquest gener de 2026, però, després que no s'hagin complert els terminis per part de la corporació municipal, CSIF, SPPME, UGT i CCOO han anunciat el retorn a les mobilitzacions. Aquest cop no seran puntuals, sinó que s'ha anunciat que aniran escalant el conflicte. No descarten tornar a manifestar-se a Cort ni tampoc les concentracions a peu de carrer. La primera concentració tindrà lloc el 29 de gener a les 10 h a la plaça de Cort. Els sindicats critiquen que Funció Pública els va informar el desembre que per problemes tècnics i administratius, el pla d’ordenació no es posaria en marxa com estava previst i els van convocar a una reunió el 7 de gener, una trobada que mai no es va arribar a produir.
A més, fonts policials han explicat a aquest diari que malgrat la predisposició del batle de cara a la galeria, les millores de cara al cos han estat escasses. Han arribat pocs vehicles nous i les convocatòries d'ocupació, que gestiona l'Escola Balear de l'Administració Pública (EBAP), ens que depèn del Govern, es convoquen amb comptagotes.
Compromís pactat
"No només no s'ha complert amb el compromís pactat. Veim amb inquietud que ningú no fa res i passarem una altra legislatura igual. Tenim la sensació que juguen amb nosaltres i, a més, se'n riuen a la nostra cara", van assenyalar les organitzacions sindicals en un comunicat unitari emès el 12 de gener. Així, van avisar que fins que no es posi en marxa el pla hi haurà manifestacions, presència a les activitats del batle, al ple i altres accions. "Serà la nostra manera de demostrar que n'estam farts", van destacar. La concentració a Cort de dia 29 de gener serà "la primera de moltes" fins que el pla d'ordenació i l'adequació salarial estiguin en marxa, van alertar.
En un gir dels esdeveniments, la regidora d'Hisenda i portaveu de l'Ajuntament de Palma, Mercedes Celeste, ha assegurat aquest 14 de gener que la seva voluntat és acabar el pla d'ordenació del cos "en el menor temps possible", però que no pot donar una "data concreta" per posar-lo en funcionament.
El batle de Palma té la pilota a la seva teulada. Al començament de la legislatura, les seves obsessions —abans de tocar la casa pública— eren els grafits, els patinets elèctrics i l'okupació. Ara, a més a més, sembla que tenen més a veure amb resoldre l'escull del pla d'ordenació, una ombra allargada que sobrevola la gestió municipal sense cap solució fàcil.
