L’aliança de dretes guanya les eleccions a Palma
Quan es varen convocar eleccions generals l'any 1936, a l’estat espanyol va rebre més suport la coalició electoral dels partits polítics d’esquerres
En una Espanya molt polaritzada, el president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, va dissoldre temeràriament les Corts Generals a final del 1935 i va convocar eleccions generals per al febrer de l’any següent. Això significava una invitació a l’enfrontament dels dos blocs polítics. A Palma i a totes les Illes Balears va tornar a guanyar l’aliança de dretes, mentre que a l’estat espanyol va rebre més suport la coalició electoral dels partits polítics d’esquerres, coneguda com el Front Popular.
Si analitzem la distribució geogràfica del vot de les eleccions generals del 1936 als diferents districtes de Palma, veurem com la sociologia del vot que va constatar Antoni Marimon a les eleccions municipals del 1917 es repetia. El febrer del 1936, les dretes guanyaven en set dels nou districtes. El Front Popular només es va imposar als dos barris on es concentrava la indústria: Santa Catalina i Llevant.
La dreta maurista, moderada i catòlica, que en certa manera havia estat oberta a la Segona República i al regionalisme el 1931, es va anar tancant quan les posicions de la dreta espanyola es radicalitzaren. Aleshores va apostar clarament per una aliança amb la CEDA, que incloïa tàcitament com a líder el seu màxim adversari polític: Joan March. Això va suposar que el vell i el nou caciquisme es presentaven plegats. A Mallorca, els resultats electorals varen ser molt positius per als seus interessos. La força de les organitzacions obreres i el republicanisme no varen ser suficients per aguantar un embat com aquest.
La persona que el 1936 representava el maurisme era Bartomeu Fons i Jofre de Villegas, parent de l’empresari Manuel Salas, ja que els dos estaven casats amb les germanes Maria i Mercè Garau Tornabells. D’aquesta família prové Gabriel Canyelles Fons, dirigent del Partit Popular i president del Govern balear entre el 1983 i el 1995. Bartomeu Fons havia fet costat a les iniciatives autonomistes, però a poc a poc va marcar distàncies amb els catalanistes.
Dos dies després que el Front Popular guanyàs les eleccions i declaràs l’estat d’excepció a tot l’Estat, el nou governador civil de les Balears va restituir les batlies que havien estat destituïdes l’octubre del 1934. Emili Darder tornà a la batlia de Palma, si bé aleshores el seu estat de salut ja era molt precari. Per això va presentar la dimissió al seu partit, Esquerra Republicana Balear, el 19 de juny, però no es va acceptar i va restar en el càrrec fins dia 18 de juliol. En tornar a la batlia va reprendre les polítiques socials i sanitàries que havien estat paralitzades, a més de la cerca de treball per a moltes de famílies que es trobaven en precari.
El 1936 els ciutadans de Palma continuaven amb les principals aficions, la majoria de les quals ja eren una passió des de principi del segle XX. Les més populars eren: jocs de cartes, festes tradicionals, teatre, música, ciclisme, toros i cavalls. A aquests s’hi afegiren nous esports, com ara el futbol, el frontó, el tennis, les regates i la natació.
En l’àmbit cultural és important recordar l’episodi desencadenat per l’escrit publicat el maig del 1936 a la revista La Nostra Terra i titulat ‘Missatge als mallorquins’. Va ser elaborat per un grup d’intel·lectuals catalans i tingué el suport de moltes personalitats polítiques. El va seguir la ‘Resposta als catalans’, segurament elaborada per Miquel Ferrà i signada per més d’un centenar d’intel·lectuals mallorquins, especialment els anomenats membres de l’Escola Mallorquina (Colom, Ferrà, Forteza, Pons i Salvà, entre d’altres). Tots ells se sentien culturalment més propers a Catalunya que a Madrid. Aquest episodi va enfrontar persones rellevants, entre les quals es trobaven els intel·lectuals de Ciutat, amb els germans Miquel i Llorenç Villalonga al capdavant. Ells es varen oposar als que signaren el manifest. Aquest episodi acabaria tristament amb venjances i humiliacions després del cop d’estat del 18 de juliol.
La vida literària de Palma estava protagonitzada en bona part per les polèmiques entorn del llibre de Villalonga Mort de dama, que s’havia publicat l’any 1931 i que va aixecar protestes de diversos grups socials més conservadors, ferits per la crítica que els feia. Aquesta polèmica cavalcava amb una altra, més política que literària, sobre la relació entre Mallorca i Catalunya, en contra de l’Estatut català i el que ell anomenava “la política imperialista de Cataluña“, com ens conta Jaume Pomar a la seva biografia sobre Villalonga (pàg. 149).
