“Estic acabant de llegir ‘Doctor Jivago’. Literàriament, som un russòfil empedreït”

PalmaNormalment, els dilluns, dijous i divendres faig feina a Maó i els dimarts i dimecres estic a Palma. Però com que aquesta setmana hi haurà Comissió d’Hisenda per tramitar els pressupostos, també hauré de venir a Palma dijous. Quan estic a Maó, aprofit per acompanyar les meves filles bessones a l’institut, perquè vivim lluny. Normalment, ens aixecam a les 6.30 h i mir d’anar al mercat després de deixar-les, perquè som el que fa el dinar a casa. El mercat de Maó obre a les vuit i la compra es pot fer de pressa perquè hi ha poca gent.

El dilluns sol ser un dia amb poques reunions i aprofit per preparar el ple del Parlament de l’endemà. Aquesta setmana faré a la presidenta Armengol una pregunta sobre la proposta de finançament autonòmic que farà l’Estat i ja m’he llegit les 240 pàgines del document. 

Veig que hi ha polítics que basen la feina en tòpics i crec que tots hem de fer un esforç per fugir-ne. Hem d’estar disposats a veure que les coses no són tan fàcils com els nostres mantres i dur a terme un treball honest. Si has de xerrar d’una cosa, l’has d’estudiar i anar més enllà del que espera la clientela.

Els dijous i els divendres aprofit per fer reunions amb col·lectius diversos. És una tasca fonamental per a un diputat.Així i tot, a final d’any mir de no posar-me gaire cosa perquè en aquesta època és quan hi ha la feina dels pressupostos i demanen moltes hores de treball. Divendres a la tarda també aniré a l’assemblea de Més per Menorca. Som el secretari de Finances del partit i he de presentar el pressupost de l’any que ve.

La família du bé la meva feina, perquè saben que hi ha uns dies que estic a casa. Normalment, vaig a Palma i torn la mateixa jornada i dorm a Maó gairebé cada dia. Això té un cost en hores, però hi ha la recompensa de tenir més vida familiar. A més de les filles, tenc un fill de 19 anys que estudia Producció Musical a Barcelona.

Els caps de setmana normalment anam a caminar amb la parella o quedam per dinar amb amics. Ara estam molt contents perquè hem tornat a anar al cinema. Amb la pandèmia n’havíem perdut el costum. Tenim sort, perquè els cinemes de Maó tenen prou varietat i sempre es poden veure coses menys comercials.

Ara estic acabant de llegir Doctor Jivago, que és un llibre extraordinari i que he gaudit molt. Literàriament, som un russòfil empedreït i ara que he estat confinat 15 dies he tingut més temps. 

Mir d’anar combinant la literatura amb l’assaig, sobretot de pensament contemporani. Fa poc he llegit La societat del cansament, del pensador sud-coreà Byung-chul Han, i La tiranía del mérito, de Michael Sandel. M’interessen temes filosòfics, polítics i econòmics, els llibres que em permeten connectar amb les idees que estan en circulació en el món i que em permeten fer un treball polític més solvent.