Els abusos en obres de Qatar esquitxen l'espanyola OHL

Barcelona.L'octubre del 2012 Amnistia Internacional va visitar un grup de 135 treballadors -la majoria, nepalesos- de l'empresa PCSI, subcontractada per OHL per construir els terres i les cobertes del complex mèdic, un dels projectes més importants que desenvolupa la constructora, avui dirigida per Josep Piqué. "Els treballadors havien començat una vaga per denunciar la situació que vivien -explicava ahir a l'ARA des de Qatar James Lynch, autor de l'informe d'Amnistia-. Vivien en condicions lamentables, en un camp de treball amb llits precaris, sense aire condicionat quan la temperatura superava els 45 graus, envoltats de materials de construcció en un lloc que era alhora habitatge i magatzem. El més greu és que l'empresa no els havia tramitat els permisos de residència i, per tant, no podien anar a l'hospital i s'exposaven a ser detinguts per la policia". La llei qatariana preveu penes de presó o la deportació per als sensepapers.

163 euros al mes

Lynch explica que els treballadors guanyaven uns 800 rials al mes (uns 163 euros), depenent de la seva nacionalitat: al grup hi havia també paletes procedents de l'Índia i de Sri Lanka. "És molt més del que poden guanyar al Nepal, i precisament per això emigren a un país que no coneixen: per mantenir tota la família. Per a aquesta gent, haver-se de pagar de la seva butxaca un tractament mèdic o passar-se mesos sense rebre el sou és dramàtic", alerta.

El grup havia decidit deixar de treballar i demanava tornar a casa. "Però l'empresa es negava a tramitar-los el permís de sortida i es van estar esperant durant mesos", continua. L'anomenada llei del patrocini de Qatar estableix que els treballadors estrangers no poden sortir del país sense permís de l'empresari. "És una manera molt efectiva d'evitar les vagues: els treballadors saben que si deixen d'anar a la feina es poden passar mesos atrapats, sense poder tornar a casa", afegeix Lynch.

Amnistia va intervenir i finalment els treballadors van obtenir el permís per marxar al novembre. Però l'ONG va voler que l'empresa mare, OHL (que desenvolupa el projecte, de 1.700 milions d'euros amb una joint venture amb una empresa anomenada Contrack Cyprus), afrontés les seves responsabilitats. "La legislació internacional preveu que les empreses actuïn quan hi hagi indicis que es poden produir abusos contra els drets humans, i tothom sap que quan es treballa a Qatar amb empreses subcontractades aquest risc és evident. Volíem saber si eren conscients del que passava a la seva obra i, si ho eren, per què no havien actuat; o si no sabien res, quins mecanismes de control pensaven establir", explica l'investigador. La resposta d'OHL va ser que ja s'havia suspès el contracte, tot i que l'empresa no va precisar si abans de la denúncia o després. La companyia va garantir l'accés dels equips d'Amnistia Internacional al seu propi camp de treball, que van trobar en condicions correctes.

"No n'hi ha prou amb una trucada"

Amnistia va demanar a la constructora espanyola que pressionés el contractista perquè indemnitzés els treballadors afectats, particularment els que havien perdut el poc que havien pogut estalviar en despeses mèdiques o esperant el permís de sortida. L'ONG també va recomanar a OHL que obrís una línia directa perquè els operaris d'empreses subcontractades poguessin denunciar els incompliments del contractista i que cooperessin amb autoritats locals, ambaixades o altres organitzacions de drets civils.

"El que volem és que s'estableixin mesures perquè no calgui que una ONG denunciï els abusos. És positiu que fessin una investigació i que comprovessin les seves pròpies instal·lacions, però no sabem si s'ha fet res més per evitar que una situació com aquesta torni a passar: no n'hi ha prou amb una trucada... han de ser proactius i controlar com treballa la gent", explica Lynch. L'empresa es va comprometre al setembre a reunir-se amb els representants d'Amnistia, però la trobada encara no s'ha fet.

OHL no ha respost a les preguntes d'aquest diari sobre l'informe d'Amnistia. Per la seva banda, Qatar Foundation ha matisat a l'ARA que "no tenia coneixement d'aquests abusos" quan es van produir, i ha recordat que a l'abril va llançar una "iniciativa d'estàndards de benestar per garantir els drets dels treballadors" en tots els seus projectes. Sidra és una de les joies de la corona de l'emirat. Es tracta d'un gran centre mèdic i acadèmic d'alt nivell, dedicat a la salut maternoinfantil, amb 400 llits, que vol ser un centre de referència al Pròxim Orient. La Fundació, que ja busca candidats per als cinc mil llocs de treball previstos, hi destinarà sis mil milions d'euros.

Amnistia Internacional va publicar diumenge un extens informe en què denuncia els abusos sobre els treballadors immigrants a Qatar, atrets per la febre constructora que viu el país, accentuada també pel Mundial de futbol del 2022. L'organisme denuncia que les multinacionals obtenen grans beneficis en un país on la llei deixa els estrangers en mans dels empresaris i reclama també a la FIFA que actuï perquè l'emirat canviï les lleis que, com la del patrocini, vulneren els drets humans.