“Som absolutament nòmada: mai m’aixec a la mateixa casa”

PalmaLa meva vida és ara mateix l’oposat a una rutina. No m’aixec a la mateixa casa més de tres dies seguits. Com que em moc molt per feina, sempre som aquí i allà. Per exemple, si tenc un ‘bolo’ a Girona, ja m’aixec a casa d’uns amics. Som absolutament nòmada. Ara estic a la recerca d’una rutina que em pugui aplicar a qualsevol lloc del món per sentir-me a casa. De moment, no puc afirmar que l’hagi trobada, però el que més m’ajuda dins aquest caos és cuinar. Allà on vaig necessit cuinar a la casa que sigui. A banda d’això, escriure també m’ajuda a centrar-me molt. Sempre procur dur una llibreta damunt i aprofit quan estic, per exemple, a l’aeroport.

Aquest dilluns dematí tenc previst regalar-li un massatge fet per mi a un amic. M’agrada molt fer aquest regal. Després, dinaré amb la meva mànager, que em fa moltes ganes, i començarem a organitzar nous projectes. El vespre aniré a un concert de Seward a la sala El Pumarejo de Barcelona. És un grup molt interessant i experimental. Aquesta setmana es presenta amb molta il·lusió perquè dimarts em trob amb Judit Neddermann per preparar amb ella la secció que fa per a RAC1 dissabte, Via Lliure. I aquest mateix vespre vaig cap a Menorca.

Dimecres dematí tenc proves de vestuari per a l’espectacle de Parenòstic. Sempre duc el mateix i ara n’hem preparat un altre. S’estrenarà dia 1 de juliol al Teatre del Born. I aquell vespre aniré a la presentació del projecte Mutant, que consisteix en un mural que s’instal·la a Maó, de na Carme Gomila i amb la col·laboració d’Anna Gornès i Maria Barceló, totes tres artistes de Menorca.

El que faig segur quan vaig a Menorca és anar a la casa de camp de ma mare i mon pare, que és on més m’agrada estar, el lloc on més hores he passat. A l’hivern sempre vaig a Favàritx, però a l’estiu hi he d’anar amb bus i no em fa tanta il·lusió. També berenaré a Es Llonguet, que és el bar dels meus pares, i aniré a veure l’àvia i el meu nebot cada dia. I un gintònic a Es Claustre caurà segur, és una parada obligatòria.

Dijous tenc una trobada amb activistes de l’illa amb la qual volem fer alguna cosa per aturar tot el desastre que hi ha ara. No sé on arribaren, no ens cansam de destruir. Estic profundament espantada i preocupada. Serà una cosa molt primigènia, però esperem poder donar-li forma a això en breu.

Divendres actuaré a Ciutadella i estaré molt focalitzada en el concert. Abans de cantar, em munt un altar al camerino amb il·lustracions, una carta, un caragol de la mar, un llibre que és una Bíblia per a mi, una polsera d’una refugiada ucraïnesa que em va regalar després d’un concert... M’ajuda a connectar-me amb el lloc des d’on vull cantar el Parenòstic. Finalment, dissabte i diumenge estaré lliure, després de dues setmanes amb molta feina, en què no he pogut ni fer un glop de vi.