EL DESGRACIAT accident amb el quadre de Joan Miró durant el muntatge de l’exposició a la capella del Roser de Ciutadella hauria de servir als responsables de la mostra per plantejar-se si estan abaixant tant el nivell d’exigència que els riscos es converteixen en amenaces reals. Una escala de les que es fan servir per il·luminar va caure i, mala sort, va pegar damunt la tela de Miró i li va fer un trau. Però els professionals del muntatge d’exposicions saben que la sort no es pot temptar, que no s’han de fer servir segons quin tipus d’escales, que n’han de tenir de les que no cauen llevat que s’ensorri l’edifici per un terratrèmol, que si les deixen mig tancades o si les tanquen del tot ho han de fer en un lloc amb espai suficient perquè en el cas de caure no puguin fer-ho damunt una obra, etc. Són coses de manual de la professió en les quals no cal estendre’s aquí i ara. En tot cas, no és la primera vegada que des d’aquesta columna s’alerta del baix nivell d’exigència de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) amb moltes de les exposicions que promou. Les condicions estrictes de control de la humitat de les sales d’exposicions, la seguretat de l’espai, l’equip de muntatge o el de transport no són capritxos de temps de bonança, ni una manera alegre de gastar doblers, són mesures exigents precisament per minimitzar els riscos. I si el criteri és fer moltes exposicions, moltes inauguracions rebaixant aquest nivell d’exigència, s’ha de saber que pot passar qualsevol cosa, però no bona.