Urbanitzar la costa altera el clima local i incrementa les sequeres

PalmaLa urbanització de la costa implica una alteració del clima local de cada regió, cosa que suposa una reducció important de les precipitacions i un increment de les sequeres. La degradació del litoral implica l'eliminació d'albuferes, aiguamolls i vegetació costanera, a més d'encimentar el sòl, i tot això fa que l'evaporació sigui menor i n'arribi menys a les muntanyes, on l'alta pressió produeix els niguls i les pluges. És un fenomen que sobretot s'ha estudiat al litoral valencià. "Cal regular i reduir radicalment l'edificació i enjardinar zones urbanes", ha advertit l'investigador del Centre d'Investigacions sobre Desertificació del CSIC, Juli Pausàs, aquest dijous al CaixaFòrum de Palma. Minvar les emissions de CO2, però, és la mesura més urgent per evitar més alteracions.

L'escalfament global fa que els estius –especialment a la Mediterrània– siguin més secs, més càlids i més llargs, i tot això produeix canvis climàtics locals com el descrit. Històricament, com ha explicat Pausàs, hi ha hagut una alta freqüència d'incendis, però l'entorn rural estava habitat i no hi havia tanta vegetació que pogués servir de combustible per als focs, de manera que eren de baixa intensitat. Actualment això ha canviat per la crisi climàtica i l'abandonament del camp, i són més intensos perquè tenen més combustible per cremar.

L'investigador ha fet un recorregut històric dels incendis. "Les primeres comunitats vegetals que varen colonitzar la Terra, fa 400 milions d’anys, ja varen patir incendis", ha explicat, i ha afegit que les plantes han anat adquirint trets per sobreviure després d'un foc, com ara la capacitat de rebrotar. El pi blanc (Pinus halepensis), que és molt abundant a les Balears, quan crema té preparades moltes pinyes que estan tancades i surten disparades per totes bandes en el moment que el foc comença a cremar l'arbre. Aquesta estratègia implica la mort de l'individu, però permet que les noves llavors rebrotin. En canvi, si l'alzina es crema, rebrota des de la base i resisteix més el foc. Altres espècies vegetals com el Gladiolus illyricus i el Narcissus triandrus treuen flor tot just després d'un incendi.

"És absurd conservar els ecosistemes com si tinguéssim el clima del segle XX", ha assegurat Juli Pausàs. Entre les propostes que ha fet per preveure els incendis, destaca la necessitat de reduir l'urbanisme al medi i les emissions contaminants. També ha dit que cal aprendre a conviure amb el foc i gestionar millor les zones habitades que estan en zones forestals.