Terraferida denuncia la destrossa del torrent de na Llebrona amb maquinària pesant

L'entitat ecologista demana a Medi Ambient que respecti els ecosistemes valuosos

Terraferida ha denunciat aquest dimarts mitjançant un comunicat la destrossa del torrent de na Llebrona (Manacor) amb maquinària pesant per part de la Conselleria de Medi Ambient, a la qual ha demanat que "abandoni aquestes neteges salvatges i que es respectin els ecosistemes tan valuosos". 

"La carrera absurda per veure quin partit neteja més quilòmetres de torrents té conseqüències desastroses per al patrimoni natural de Mallorca", diu el comunicat. Segons l'entitat ecologista, "la Conselleria de Medi Ambient ha arrasat els darrers mesos una part del torrent de na Llebrona i del Rieró de na Borges al seu pas per la vall de Manacor". 

Aquestes polítiques de neteges de torrents agressives "varen començar la passada legislatura amb Gabriel Company", afirma Terraferida. L'entitat assenyala que durant el 2018 s'han netejat "prop de 100 km de torrents, sovint amb maquinària pesant, cosa que té greus conseqüències ecològiques si es fa en zones sensibles". Aquesta activitat afecta "la diversitat i un patrimoni natural preciós i divers".

L'enginyeria hídrica tradicional també pateix la neteja de torrents

Terraferida també denuncia que "aquestes actuacions estan fent malbé estructures d’enginyeria hídrica tradicional, com parets seques, síquies i albellons". Els torrents i el seu entorn "han estat maltractats durant dècades, i aquestes actuacions són una agressió més", explica l'entitat ecologista. "Els torrents que duen sediments i vegetació, com han fet durant milers d'anys no estan bruts i l'administració té tècnics qualificats que ho saben", assenyala el comunicat.

El problema dels torrents i de moltes zones inundables, segons l'organització, "és que s'hi ha urbanitzat damunt, menyspreant les conseqüències que això podria tenir per a la seguretat humana". Terraferida també fa referència al fet que "els torrents i moltes zones humides han estat usats com a abocadors durant dècades, han estat encimentats en molts de trams, i s'hi han posat reixetes, murs i barreres humanes de tot tipus". "Aquestes actuacions en trams sensibles, sobretot si afecten boscos de ribera, són una política del passat que convé abandonar".

Segons Terraferida, "la vegetació dels llits i voreres dels torrents redueix, precisament, la força de l'aigua i ajuda a augmentar la infiltració als aqüífers. També fixen sediments amb les seves arrels, disminuint l'escorrentia". Els torrents "no són clavegueres, transporten aigua i sediment i són santuaris de biodiversitat". Tampoc no són simples conductes d'aigua i tenen, juntament amb la seva vegetació associada, "una funció ecològica fonamental". A més, "són corredors ecològics per a la fauna, eleven la qualitat del paisatge i tenen alta producció primària", diuen els ecologistes.

Aquestes actuacions de neteja "són massa agressives, excaven i compacten les lleres o llits amb maquinària pesant, eliminant hàbitats d'interès comunitari, espècies vegetals protegides i deixant indefensa la terra davant les torrentades de la tardor".

A més, en el cas del torrent de na Llebrona, "s'han tomat i ferit arbres propis de ribera com els polls ('Populus nigra'), alguns d'ells de prop de 25 metres d'alçària, i les ferides els deixen exposats a diversos fongs, que els poden produir podridura i altres malalties que els poden arribar a matar".

Aquest tipus de neteges agressives "tampoc no eviten cap torrentada". "El 2018, de fet, es varen netejar a fons els torrents al voltant de Sant Llorenç, i un torrent ja havia estat eixamplat i encimentat després de la torrentada del 1989. Aquesta nova actuació, com totes les anteriors, no evità el desastre", diu Terraferida.

L'entitat ecologista demana a la Conselleria de Medi Ambient "que aturi les neteges amb
maquinària a les zones més sensibles dels torrents i torni a fer una gestió sostenible i amb
criteris ecològics dels torrents, tal com recomanen els seus propis experts". Una altra petició és la d'una "gestió urbanística coherent amb les àrees de crescuda dels llits dels torrents i de les zones
inundables cartografiades per la mateixa administració".

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF