EnòlegAquesta setmana passada una nodrida representació d’empreses vitivinícoles de ca nostra exposaven i feien negocis en una de les fires més importants de vins al món anomenada Prowein, que s’organitza cada any a la ciutat alemanya de Düsseldorf, un monstre professional en què els cellers interaccionen amb petits, mitjans i grans distribuïdors o importadors de vins. Un fantàstic mercat per a aquells que vulguin exportar i sobretot imprescindible per als vinaters illencs quan un observa que, després de casa nostra, el segon lloc on es ven més vi de les Illes és als països de la Unió Europea i que prop del 90% del vi elaborat a casa nostra que es ven a la UE queda a Alemanya.
Quan toca recollir l’estand, un pot començar a treure conclusions de cap on va el sector, i sembla que algunes tendències d’aquests darrers anys pitgen l’accelerador. Una és l’augment en la demanda de raïms autòctons; els importadors demanen als petits i mitjans cellers vins elaborats amb varietats locals, varietats autòctones que aportin aromes, gustos i sensacions singulars i diferents de les castes més plantades al món. De cabernets i chardonnays n’hi ha pertot, a qualsevol rang de preu, i la gent en comença a estar farta; per tant, toca apostar per allò local. Callet, mantonegro, fogoneu, premsal, giró, gorgollassa, escursac i un llarg etcètera s’han convertit en petites joies molt preuades per a aquells que volen oferir un producte diferenciat i alhora de qualitat.
De varietats locals ja n’he parlat en aquesta secció, però quines són les varietats amb més plantació i implantació en el globus terraqüi? Ara fa pocs dies l’Organització Internacional del Vi presentà un informe en què, a partir de dades dels 44 països amb més producció de raïm, ha analitzat quines són les varietats majoritàries, com es distribueixen en l’àmbit mundial i examina les tendències d’aquestes varietats en els darrers 15 anys. El catàleg de vinya identifica 21.045 noms de varietats, diferents però es considera que inclou molts sinònims, per això es calcula que tenim unes 6.000 varietats diferents de vitis vinifera. D’aquestes només 13 representen més d’un terç de la vinya del món i 33 cobreixen el 50%; per tant, com sempre sol passar, hi ha unes castes que al llarg del temps s’han anat imposant a tot el món o a diverses parts de la Terra i d’aquestes en surten la major part de vins que podem trobar a les prestatgeries de les botigues.
Amb 356.000 hectàrees de vinya conreades, la varietat Kyoho és la campiona. Us he de ser sincer, jo tampoc la coneixia. Un raïm negre que es va obtenir per primera vegada l’any 1937 al Japó creuant les castes ishiharawase i centennial per aconseguir un fruit gustós, amb grans grossos i perfecte per ser utilitzat com a raïm per menjar i no per vinificar. Extraordinària deu ser ja que la superfície de cultiu ha anat augmentant fins a convertir-se en majoritària al Japó, la Xina i Corea i la tendència és continuar augmentant si comptam que la Xina ha incrementat un 177% el cultiu des del 2000 i no sembla aturar -alguns avisen que ben aviat hi pot haver arribada massiva de raïms i vins xinesos a Europa. En segona posició, hi trobam el cabernet sauvignon, raïm originari de Bordeus, encara que des de fa dècades el seu cultiu s’ha estès a tot el món, atès que dona uns vins amb alta graduació alcohòlica, bona acidesa i amb gustos i aromes que agraden a un gran públic. Hi ha unes 341.000 hectàrees, que representen el 4% de la vinya del món, i la tendència és anar augmentant, però de manera més moderada. La medalla de bronze se l’endú la sultanina, una varietat blanca molt versàtil ja que és utilitzada com a raïm de balança, de vinificació i també com a raïm per assecar. En quart lloc trobam una altra varietat francesa, el merlot, un raïm originari de Bordeus que també ha triomfant i que la podem trobar per tot el món. Actualment, hi ha 266.000 hectàrees de cultiu. En cinquena i sisena posició apareixen dues varietats que es cultiven bàsicament a la península Ibèrica: per un costat, tenim la negra tempranillo amb 231.000 hectàrees i una clara tendència d’anar en augment durant aquests darrers 15 anys, i la blanca airén, que a poc a poc va descendint de posicions, ja que s’arrenquen vinyes d’aquesta casta, encara que continua sent la vinya amb més extensió a Espanya amb 218.000 ha. Per acabar la llista trobam el chardonnay (210.000 ha), el syrah (190.000 ha) i la garnatxa negre (163.000 ha).
Vi recomanat
Son Roig 2011 Celler Can Majoral (Algaida)
Conten que a Cabrera hi vivia un gegant que s’apedregava amb el gegant que senyorejava la serra de Galdent, les pedres anaven i venien fins que el gegant mallorquí n’agafà una tan i tan feixuga que travelà i amb l’ensopegada féu un tall ben a prop del puig conegut com a Son Roig pels algaidins. Ara, de les pedregoses faldes d’aquest puig, en surt un vi càlid, carnós, potent, ple de confitures i especiats dels raïms de cabernet sauvignon, syrah i merlot que, de ben segur, saciaria els dos gegants.
