AVUI CONEIXEM
Societat 13/08/2018

Sandro Thomàs, 'Sath', pinta somriures a través de l'art urbà

L'autor dels murals del projecte Som-riu, d'Aproscom Fundació, ha revolucionat algunes façanes de Son Servera, Cala Rajada, Manacor i Artà amb els seus retrats a gran escala

C. Amengual
4 min
Sandro Thomàs 'Sath' pinta somriures a través de l'art urbà

PalmaFa més de quinze anys que juga amb els esprais. Va estudiar Disseny Gràfic, però la inclinació pel dibuix ja li venia des de petit. Fa una dècada que l'art urbà, a més de la seva forma de vida, es va convertir en la seva feina. Tot i que de vegades pinta a l'estudi, el que més l'apassiona són les intervencions al carrer. No es pot comparar res al fet de poder embrutar-se les mans, de fugir de l'ordinador i d'apropar-se al públic. La seva altra passió? Viatjar. El setembre passat va tornar a Mallorca després de viure durant quatre anys a Bangkok, on treballava en galeries, restaurants, hotels i amb ONG com Greenpeace i Save the Children.

Ara, amb 35 anys, l'artista Sandro Thomas, més conegut com 'Sath', ha revolucionat alguns dels pobles de Llevant. És l'autor dels murals del projecte Som-riu d'Aproscom Fundació. Els seus enormes retrats, que decoren algunes façanes a Son Servera, Cala Rajada, Manacor i Artà, han creat una gran expectació. Són somriures que omplen de llum edificis deteriorats. Són el seu art plasmat en un projecte innovador, atrevit i, sobretot, ple de vida i de color.

Quina és la reacció de la gent quan us veu pintar?

Un dels al·licients de pintar de cara al públic és que el públic reacciona. Molta gent se sorprèn i s'atura. No és com pintar en un espai interior, com a l'estudi, que és molt solitari. És agradable interactuar amb els vianants que passen per davant l'obra i et fan preguntes. Significa que despertes curiositat i crees una reacció, sigui positiva o negativa. Això és el que m'interessa, que hi hagi un diàleg amb l'espectador.

Notau diferències entre la forma d'interactuar amb la gent a Bangkok i a Mallorca?

A Bangkok algunes persones saben anglès però no tothom. Allà pintava bastant en suburbis i en llocs on es comunicaven amb l'expressió i amb gestos. T'adones que a vegades una mirada pot expressar molt. A més, he estat pintant en zones bastant pobres i fins i tot allà, la gent s'apropava i em convidava a dinar i a beure. Sempre tenia molt bona acollida. A Mallorca també, i amb l'afegit que aquí sí que pots mantenir una conversació i debatre amb la gent.

Com treballau al carrer?

Sempre que puc intent interactuar amb l'espai on he de plasmar l'obra. A vegades condiciona el mural i per això intent adaptar el dibuix. Si hi ha un forat, una columna o una paret deteriorada, enlloc que siguin un obstacle, intent que acompanyin l'obra final.

Quin lloc ocupa l'art urbà a les Illes Balears?

Hi ha ciutats europees com Londres, París i Berlín -a Espanya són importants Madrid i Barcelona- on té molta força i ja hi ha galeries, i fins i tot festivals, dedicats exclusivament a l'art urbà. A Mallorca sempre anam un poc més enrere, però d'ençà que he tornat he notat un canvi. Hi ha més inquietud i les institucions ajuden més. Està bé que l'administració pública doni suport a aquest art i que contribueixi a donar un poc de color a l'illa.

Hi ha alguna intenció en els vostres missatges?

Utilitz un missatge figuratiu però sempre amb un punt de surrealisme. A través de l'humor, la crítica i les metàfores, intent unir diferents imatges reals per donar un altre significat al missatge i recontextualitzar l'obra final.

Les amenaces a la llibertat d'expressió, que veiem sobretot en el món musical, han arribat també al vostre àmbit?

En algunes ocasions s'han censurat pintades però no de forma tan clara i jo encara no he tingut cap problema. Aquí és molt conegut l'exemple de Valtonyc. A vegades he volgut manifestar la meva opinió pintant algun mural relacionat amb el tema de la censura, però sempre de forma subtil. Jo, a diferència de les seves lletres contundents i agressives, sempre intent que la meva obra tingui un doble sentit, que la imatge et faci pensar.

Quan començareu en el projecte Som-riu, d'Aproscom Fundació?

Vàrem crear el projecte el 2015 i el 2016 férem el primer mural. Va sorgir de forma casual perquè la directora de l'escola Joan Mesquida, Marga Platel, coneixia la meva obra i va tenir la idea de fer un taller. Els alumnes tenien inquietud pel grafits i vàrem començar amb una activitat al pati de l'escola. Arran d'això, sense adonar-nos-en, vàrem fer que el projecte cresqués molt i ara la nostra intenció és treballar en tota la comarca de Llevant per arribar a tots els usuaris de la Fundació. Volem donar visibilitat a aquesta gent, que moltes vegades passa desapercebuda. A banda de treballar per la inclusió d'aquests infants, el més interessant del projecte és que hi ha molta gent implicada, tant els usuaris, com famílies i altres col·laboradors. En el retrat que faig de l'alumne a la façana, que és elegit per sorteig, hi participen tant els usuaris com els infants d'altres escoles. M'ajuden a pintar i a decorar la part inferior amb paraules positives que representin el projecte, com per exemple, amistat, inclusió, visibilitat i alegria.

Què us ha aportat personalment?

En l'àmbit professional, m'he donat a conèixer perquè aquests projectes situats enmig del poble arriben a més gent que les obres en fàbriques abandonades, on l'espai crida molt l'atenció però no té el mateix efecte. En l'àmbit personal, des del moment que els al·lots varen agafar un esprai per pintar el seu nom al mural ja vaig veure tota la feina de mesos de preparació recompensada. Només per la seva felicitat i emoció havia valgut la pena.

Com continua ara el projecte?

A part dels murals també feim tallers creatius, com bosses, tasses, camisetes i carcasses de mòbil. D'aquesta manera els usuaris van desenvolupant les seves inquietuds. Després comercialitzam els productes per recaptar doblers i poder continuar fent projectes. La idea és no quedar-nos únicament amb el tema muralisme, sinó continuar creant altres iniciatives amb ells.

Treballau també en altres projectes en aquests moments?

Sí, vaig començar una ruta d'art urbà amb el Consorci de Turisme de Cala Millor que es diu 'Color Millor' i que passa per la Coma, Cala Bona i Cala Millor. La idea és que es puguin visitar amb tota la família seguint el carril bici. Davant cada mural hi haurà una placa amb la descripció del projecte i amb un codi QR que et durà a la web per poder veure la distribució de tots els dibuixos. Un dels objectius de 'Color Millor' és trobar alternatives al turisme de sol i platja, que el turista no estigui només a la platja, sinó que també descobreixi els pobles dels voltants.

stats