Què se n’ha fet dels respiradors que van sorgir durant la pandèmia?

Alguns busquen sortida a Llatinoamèrica i d’altres s’han repartit pels hospitals catalans per si arriba un rebrot

Un dels elements clau de les UCI són els respiradors, que permeten donar aire als pacients als quals no arriba l'oxigen. Al principi de l'onada de la pandèmia es va témer que no hi hauria prou aparells per a tots els malalts que en necessitaven. I, de cop, tot d'empreses i organitzacions d'arreu van començar a pensar en maneres de fabricar respiradors que, encara que no fossin tan sofisticats com els dels hospitals, poguessin salvar una vida en cas de necessitat.

Ara bé, tot producte sanitari necessita l'aval de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), que per donar resposta a l'emergència va accelerar els tràmits i va establir uns requisits mèdics i tècnics que havien de complir els respiradors abans d'utilitzar-los en pacients. Si passaven les proves, l'AEMPS els autoritzava a fer servir els prototips, però amb tres condicions: que fos durant la crisi del covid, només en el cas de no tenir disponibles respiradors convencionals i sempre en el marc d'un estudi clínic encapçalat per un investigador principal.

El cap del laboratori 3D del Parc Taulí: "Els respiradors 3D arribaran, però no a la velocitat que volen els polítics"

"A Catalunya i a Madrid vam estar molt a prop de no tenir respiradors, però els hospitals es van espavilar per aconseguir-ne. I quan van arribar les autoritzacions per poder-los utilitzar, va començar a baixar el pic i en teníem dels bons disponibles", indica el doctor José Guerra, coordinador del grup d'investigació en cardiologia de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Per aquestes raons, al final, els prototips només es van utilitzar en una desena de pacients en total.

Exportar respiradors

Dels set tipus de respiradors autoritzats per l'AEMPS, cinc són catalans i tres (l'Oxygen, el Respira i el D.A.R.) es van desenvolupar amb la col·laboració de l'Hospital Clínic, el Germans Trias i Pujol i la Universitat de Barcelona. El primer que va rebre l'aval de l'agència va ser l'Oxygen, dissenyat per Protofy i que es va fabricar a la planta de Seat. Finalment se'n van produir 600 unitats -i es van repartir per hospitals de tot l'Estat-, però no es van arribar a provar mai en malalts, segons l'especialista en medicina intensiva del Clínic i professor de la UB Josep Maria Nicolàs: "Va passar tots els requisits tècnics i es va fer alguna prova, però no es va utilitzar en cap pacient en el marc de l'estudi clínic".

Malgrat que a l'Estat el procés d'homologació s'ha quedat a les portes de la primera fase -que inclou proves amb pacients-, Protofy va compartir el disseny i les instruccions de fabricació del seu model per internet perquè es pogués replicar en qualsevol lloc del món. Segons la companyia, 60 països han fabricat un prototip i una comunitat de 5.000 professionals continua compartint informació per millorar l'aparell.

El respirador que ha avançat més en la investigació mèdica és el Respira de GPA Innova. Es va provar amb dos pacients i ara l'AEMPS ha donat permís per iniciar la fase 2, que inclou un estudi clínic amb més malalts. El segueix el D.A.R. de GasN2, que també té previst fer un pas endavant en la recerca i ampliar la mostra de pacients. "El Respira porta dues o tres setmanes d'avantatge al D.A.R., però els dos prototips van evolucionant. Perquè, encara que aquí no en tinguem necessitat, sí que poden fer falta en altres països. I si acumulem experiència clínica podrem millorar els aparells i donar més garanties", apunta Nicolàs. I és que a l'Estat només es poden utilitzar els aparells autoritzats per l'AEMPS, però cada país té la seva legislació i, per tant, si compleixen la llei es poden utilitzar en pacients.

De fet, les companyies impulsores dels respiradors ara estan immerses en la burocràcia de països de tot el món i, especialment, de Llatinoamèrica, per fer arribar els seus prototips. "Estem parlant amb Mèxic, el Brasil, Colòmbia, Bolívia, el Perú… perquè aquests aparells són molt més barats que els convencionals i, en una situació d'emergència o a l'inici de l'onada, t'ajuden a parar el cop. I hi ha països que no es poden permetre pagar els sofisticats, però sí aquests prototips", indica el doctor José M. Guerra, que és l'investigador que supervisa les proves que es fan amb el respirador Q-Vent, desenvolupat per QEV Technologies, Nissan i el centre tecnològic Eurecat, i que va ser l'últim autoritzat per l'AEMPS.

A més d'exportar-los a altres països, també hi ha prototips que es quedaran a Catalunya, com el de Leitat -desenvolupat per Leitat, el Consorci de la Zona Franca, HP, el Consorci Sanitari de Terrassa i el Taulí de Sabadell-. Els impulsors estan aprofitant el descens de l'emergència per distribuir-los pels hospitals catalans, formant el personal que els haurà d'utilitzar. "N'hem repartit diverses unitats en centres de tot Catalunya, especialment als hospitals comarcals, perquè tinguin més aparells disponibles. Ho fem per precaució: podria haver-hi un rebrot o una segona onada i, ara que tenim més calma als hospitals, és el moment de preparar-nos", destaca el doctor Esteve Trias, coordinador de la unitat de teràpies avançades de l'Hospital Clínic.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF