Què fan les administracions per combatre el masclisme?

Responsables de les institucions públiques de les quatre Illes expliquen les polítiques d’igualtat que tenen en marxa per fer avançar la societat

“Estam davant d’un dèficit democràtic. No som capaços de garantir la seguretat de les dones que pateixen maltractament i sobretot de les que hi perden la vida”, sentencia la directora de l’IBdona, Maria Duran, que té com a objectiu de legislatura que les Balears deixin de ser el territori d’Espanya on hi ha més assassinats masclistes per habitant. Ho va ser durant l’any passat i també el 2016, 2014, 2013 i 2012, segons dades del Consell General del Poder Judicial.

El darrer assassinat, el d’Ika Hoffmann, el setembre a la Colònia de Sant Jordi, va motivar una declaració contundent de la consellera de Presidència, Pilar Costa: “La violència contra les dones és el problema més greu que tenim com a societat”. Però les declaracions, per molt contundents que siguin, no ho resolen. Només l’any passat els jutjats illencs varen rebre 5.825 denúncies per violència masclista, un 8,5% més que el 2017. Hi ha un debat sobre si es maltracta més o bé si el que augmenta són les denúncies, perquè hi ha més conscienciació; però sigui com sigui el problema continua damunt la taula, i no és petit. Davant d’això, què fan les administracions públiques per combatre el masclisme? Responsables de polítiques d’igualtat han explicat a l’ARA Balears les seves propostes per desmuntar aquest sistema patriarcal que acumula feminicidis.

La població masculina ha de formar part de la solució, afirma Duran. “Ens volem adreçar als homes amb campanyes de sensibilització. Els violents no arriben al 5%. Però són preocupants les complicitats que tenen ”. Un dels objectius de la directora de l’IBdona és aconseguir que tots els funcionaris públics coneguin i apliquin la normativa d’igualtat i que totes les conselleries en tinguin una unitat, perquè tot el que es faci inclogui la perspectiva de gènere. L’altra fita que es proposa i que considera “prioritat absoluta” és la creació “d’espais de cultura feminista” per a tot tipus de dones. També vol fer una passa més en coeducació i es marca com a objectiu que hi hagi centres que faran exclusivament coeducació, o sigui, que la perspectiva de gènere es tingui en compte en absolutament tots els aspectes. “Anam pel bon camí”, diu.

Un altre repte és el desenvolupament del pla autonòmic per lluitar contra el tràfic de persones per a l’explotació sexual i l’abordatge de la prostitució, que inclou com a objectiu “que a les Illes hi deixi d’haver turisme sexual”.

L’IBdona enguany ha tingut més pressupost que mai, 7,2 milions d’euros, 4 dels quals venen del pacte d’Estat contra les violències masclistes. El 2020 els doblers de què disposarà l’IBdona i la nova direcció de Drets i Diversitat baixen fins als 6,14 milions d’euros, una reducció que es deu al traspàs de competències de gènere als consells insulars que es va fer efectiu el mes de gener.

Traspàs als consells

La transferència de competències als consells, que va viure Rosa Cursach, llavors directora de l’IBdona, la gestiona ara ella mateixa com a directora insular d’Igualtat del Consell de Mallorca. Destaca la proximitat com un factor clau i el fet que s’ha assistit un 20% més de dones durant el primer semestre d’enguany. Concretament, s’han atès 543 dones al Centre d’Informació de la Dona de Palma, al carrer dels Foners,unes 100 més que en el mateix període de l’any anterior. També han rebut atenció gairebé 140 infants. Ara s’ofereix assistència psicològica a Palma, Inca i Manacor, on també es dona informació jurídica, una ajuda de la qual també disposen les dones de Pollença i Felanitx.

L’objectiu és arribar pertot, diu Cursach. A més de la consolidació de la Genèrica, l’escola per a la igualtat que ofereix tallers a tots els pobles, la directora insular s’emociona quan parla de dur endavant “a Mallorca una formació en lideratge femení adreçat a ciutadanes, regidores, polítiques i activistes socials”.

Per la directora insular de Benestar Social de Menorca, Bàrbara Torrent, el repte “és incorporar la perspectiva de la igualtat en el treball comunitari”. “No atenem persones concretes, sinó la societat en general, per crear consciència”, diu. També celebra que el traspàs de competències permeti “apropar els recursos al territori”. A Menorca es denuncia gairebé un cas de violència masclista al dia. Els primers nou mesos de l’any passat se’n varen denunciar 196, un 20% més que el mateix període del 2017.

Tonyi Ferrer, responsable de l’Oficina de la Dona a Eivissa, afirma que per molt que s’incrementin els recursos, “mai n’hi ha prou, perquè les dades no deixen d’augmentar”. L’any passat varen atendre 586 dones i enguany sembla que se superarà aquesta quantitat.

A Formentera, la consellera de Benestar Social, Vanessa Parellada, remarca la importància de canviar dinàmiques. “Si continuam igual, no ens en sortirem”, diu. L’any passat augmentaren un 30% les dones ateses agredides per homes. La població dispersa, que no hi hagi un jutjat específic i que l’ordre d’allunyament sigui difícil de complir són alguns dels entrebansc afegits a l’illa. Parellada destaca que varen negociar un bon traspàs de competències que els permetrà millorar l’atenció i avançar en l’objectiu que “la perspectiva de gènere ho impregni tot”.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF